Alex Salmond està convençut que Escòcia serà independent i que ell ho explicarà. D’un temps ençà, és complicat trobar algú a l’SNP amb tanta fe. Salmond ja no n’és el líder, ara té el seu propi partit independentista, Alba. Ha vingut a Londres per participar en una conferència a la Royal Overseas League per recordar els deu anys de la consulta d’independència que ell va negociar amb David Cameron i, després, l’entrevistarem per a El Punt Avui. L’acompanya Tasmina Ahmed-Sheikh, fidel sempre a Salmond, ex SNP i actual presidenta d’Alba. Mostren unes paraules inèdites antigues de Sean Connery de suport a la independència. Sembla que enyorin aquells dies, quan tot semblava possible. Assegura que la independència encara és possible. Parla d’alternatives a la nova consulta.
Quina alternativa hi ha?
Pots continuar demanant un referèndum, però la inclinació de Westminster [el govern estatal, a Londres] és dir que no, probablement perquè saben que el perdrien. I has de buscar altres solucions democràtiques. No pots continuar fent la mateixa pregunta i esperar una resposta diferent. Això és el que es coneix com la teoria de la bogeria d’Einstein: fer el mateix tota l’estona i esperar un resultat diferent. Has d’aconseguir pressionar Westminster perquè et permeti un veredicte democràtic. Les eleccions escoceses del 2026 permeten una oportunitat democràtica. Si aconsegueixes una majoria per la independència, aleshores obtens un mandat per mirar d’aconseguir-la.
I com s’ha de fer?
S’ha de treballar en clau local, potser organitzant la teva pròpia consulta [un test democràtic], i també internacionalment. La legislació internacional és cada cop més progressista pel que fa al reconeixement del dret a l’autodeterminació i seria molt complicat per al govern britànic resistir-s’hi un cop tens el mandat, com Cameron va acceptar fa deu anys.
Va ser un error que Nicola Sturgeon portés el referèndum al Tribunal Suprem?
Sí, per descomptat, va ser un suïcidi. Una tàctica kamikaze. Molt poques vegades en la història mundial ha passat que un estat, en aquest cas el Regne Unit, et doni consell sobre com pots dissoldre el mateix estat, perquè, per definició, si tu dissols el Regne Unit, dissols el Tribunal Suprem del Regne Unit. Va ser un moviment molt curt de mires, desesperat i gairebé kamikaze.
Un referèndum a Irlanda acceleraria les coses a Escòcia?
Sí, hi ha una relació molt forta. Possiblement, Irlanda i Escòcia són dos dels països més propers que hi ha. En els acords de pau de Belfast hi ha una provisió per celebrar un referèndum [de reunificació] cada set anys des de llavors si ho demanen. Seria molt complicat [per a Londres] dir: “Està bé que celebreu un referèndum cada set anys a Irlanda del Nord, però no a Escòcia.” La posició constitucional del Regne Unit és molt feble.
Tan feble és?
El punt de vista tradicional del Regne Unit és que és una unió voluntària de quatre nacions: Anglaterra, Escòcia, el País de Gal·les i Irlanda del Nord. És molt difícil de sostenir que no és voluntària i que Escòcia no té el dret de ser independent. Has de mobilitzar la pressió política interior i internacional sobre Westminster per poder tenir un vot d’independència. Has de lluitar democràticament per aconseguir-ho i això és el que ha de fer Escòcia.
Quin és l’estat d’ànim entre les bases independentistes a Escòcia?
Crec que Escòcia serà independent abans de deu anys. I ho crec perquè és molt més fàcil avançar en aquest sentit ara, quan gairebé la meitat de la població està convençuda que vol ser independent, que fa dotze anys, quan l’SNP ho estava fent molt bé en les eleccions sota el meu mandat [amb el 50% dels vots] però encara s’havia de convèncer el país, perquè menys del 30% volien la independència. El pas és més petit ara. I ho podem aconseguir si recol·loquem els partits polítics i la política al costat dels interessos d’Escòcia.
Quin hauria de ser el següent pas?
El següent pas és mobilitzar un suport suficient al partit Alba per poder convertir aquestes idees en acció i construir una majoria independentista que realment ho pensi en el proper Parlament escocès. No que ho digui, sinó que realment ho pensi. I tothom sap que jo crec de debò en la independència i que ja vaig crear una oportunitat en el passat. Si ho has fet una vegada, ho pots tornar a fer, però el temps hauria de ser més curt.
L’SNP no té una estratègia?
No. L’SNP no té una estratègia clara.
I creu que hi ha independentistes dins del Partit Laborista?
No és una cosa nova. Era molt més pronunciat fa cent anys, però n’hi continua havent i, certament, no al Partit Laborista, sinó entre els votants laboristes. Hi ha una empatia envers la independència. Una vegada, Alec Douglas-Home, ex primer ministre britànic i conservador, va dir que ell era nacionalista [escocès] de cor però no de cap, i ser nacionalista de cor vol dir que hi ha una empatia amb la independència encara que no la votin. O sigui que estem parlant amb votants que són empàtics amb una idea, i és una idea que és fàcil de convertir en realitat.