Segona onada d’explosions al Líban

La sensació de vulnerabilitat s’apodera del Líban. El país pateix atacs des de l’octubre passat a causa del conflicte entre l’Estat d’Israel i la milícia libanesa Hezbol·là, però les hostilitats impactaven per norma general al territori fronterer del sud del Líban. La població de la resta del país podia pensar que estava relativament al marge del conflicte. Ara, en canvi, tothom és susceptible de ser víctima.

Ahir, quan el país ja estava engolit pel caos i la confusió, una segona onada d’explosions va esclatar a l’uníson a tot el país. Van registrar-se detonacions a Beirut, a Sidó, a Tir i a altres punts del país. Les explosions, de nou, tenien lloc a causa de dispositius reconvertits en petites bombes.  Al vespre, algunes fonts parlaven de vint víctimes mortals confirmades a banda d’una xifra de ferits que algunes informacions elevaven fins als 450.

Aquest hipotètic atac se sumava al que havia tingut lloc el dia anterior, quan els buscapersones emprats per Hezbol·là havien esclatat de manera simultània a tot el país. Aquesta primera onada havia provocat 12 víctimes mortals, dues de les quals eren infants. També havia ferit pràcticament 3.000 persones, unes 200 de les quals estaven en estat crític, fet que feia probable que la xifra final de víctimes mortals fos encara més elevada.

Els membres de la milícia libanesa no fan servir telèfons regulars per motius de seguretat. Ahir, quan ja s’havien desfet dels buscapersones per por de noves explosions, va ser el torn dels walkie-talkies –i possiblement d’altres dispositius–, que van esclatar en cases, vehicles o supermercats. Algunes d’aquestes detonacions van deixar calcinats cotxes i motocicletes, i van provocar petits incendis en edificis residencials.

Els milers de ferits que acumulen els suposats atacs de les darreres 48 hores sobrepassen les capacitats del sistema de salut, que es reconeix col·lapsat i que ha hagut d’abandonar part dels seus serveis habituals per centrar-se en l’emergència. Es creu que aquests dispositius també eren emprats pels equips mèdics que formen part de l’organització de Hezbol·là, i que no són milicians que combatin al front. El fet que aquestes explosions s’hagin produït en espais públics provoca les crítiques d’experts en drets humans, que sense acusar directament Israel per la manca de proves sí que cataloguen els fets com una violació greu. “Aquests atacs violen el dret internacional”, va dir ahir Volker Türk, comissionat dels drets humans de les Nacions Unides. “Podrien, fins i tot, constituir una violació del dret internacional humanitari”, va concloure.

Tant els buscapersones com els walkie-talkies són els darrers models de cada un d’aquests productes en arribar a les mans de Hezbol·là fa cinc mesos, ja amb la guerra en marxa. Es creu que aquests dispositius van ser manipulats durant la cadena de subministrament. A l’inici, totes les mirades apuntaven contra Gold Apollo, l’empresa taiwanesa la marca de la qual apareixia als buscapersones. La teoria guanyava força pel fet que pels voltants de l’abril, quan aquests buscapersones van ser entregats a Hezbol·là, una delegació israeliana va visitar les autoritats del Taiwan.

Però els responsables de Gold Apollo neguen tenir-hi res a veure i redirigeixen les mirades cap a BAC Consulting, una firma hongaresa que tindria permís d’utilitzar la marca registrada de l’empresa taiwanesa. Gold Apollo, això no obstant, no ha aportat proves que ho corroborin.

Hagi estat a Taiwan o a Hongria, tot sembla indicar que algú ha pogut implantar petits explosius a aquests dispositius. I això també revela una debilitat de Hezbol·là. Israel ha bombardejat Beirut en dues ocasions aquest 2024. Primer, al gener, quan va eliminar en un atac de precisió un alt càrrec de Hamàs. I ara, al juliol, en què ha eliminat el més alt comandant de Hezbol·là. Tots dos fets suposen fracassos d’intel·ligència de Hezbol·là, que tindria persones a les seves files o molt a prop que passen informació a Israel. Ara, la penetració de dispositius manipulats fins al cor de la milícia podria suposar també l’existència de membres del grup que no revisen amb prou atenció els dispositius adquirits.

El doble cop contra els dispositius dels darrers dies deixa malmès el sistema de comunicació intern de Hezbol·là en temps de conflicte. Una debilitat que se suma al cop moral que suposen aquests fets, ja que uns dispositius en què els milicians confiaven han estat detonats mentre els duien en la seva vida diària, en espais que formen part de la seva intimitat.

La desorientació que sacseja les files de Hezbol·là fa improbable que sigui la milícia libanesa la que aposti per una escalada contra Israel durant els propers dies. Aquests suposats atacs, de fet, han tingut lloc en el mateix moment en què el govern israelià apuja el to quan fa referència a la frontera amb el Líban. Dimarts, hores abans que hi hagués les primeres explosions dels buscapersones, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va elevar el retorn dels israelians del nord del país a la categoria de màxima prioritat de la guerra, juntament amb l’eliminació de Hamàs i el retorn dels captius.

Més de 60.000 israelians residents al nord del país viuen desplaçats a altres punts d’Israel des de fa mesos a causa de les hostilitats amb Hezbol·là, i aquest desplaçament –que finança l’Estat d’Israel– suposa un desgast profund per a les arques de l’estat, que centren bona part dels seus esforços en l’ofensiva a la Franja. Ara, part de la classe política israeliana argumenta –segons analistes israelians– que “canviar la situació a l’altra banda de la frontera” és quelcom que corre pressa. Calculen que l’hivern endurirà les condicions a les muntanyes libaneses de la Bekaa, on Hezbol·là té presència, i que no actuar ara per limitar les capacitats de Hezbol·là podria suposar haver d’esperar la primavera i ajornar el retorn dels israelians cap al nord mig any més. Mentrestant, a la Franja de Gaza ja són més de 41.000 les persones mortes, i es tem que les morts per malalties i lesions acabaran arribant a xifres superiors.