política
La CUP agilitza les decisions amb una direcció més clàssica
El procés Garbí acaba substituint el consell polític actual per una mesa nacional amb mandats més llargs
Qüestionen el pactisme d’ERC i les decisions “dretanes” de Junts
La CUP surt del procés de debat intern Garbí, engegat fa un any, amb una direcció política més clàssica de partit, que tindrà mandats més llargs tot i la revisió a que se sotmetrà, dues figures més rellevants en la direcció i coordinació, i una estratègia política de total oposició al govern català, i d’enteses puntuals amb els altres partits independentistes, alhora que s’obre a participar en institucions o eleccions on fins ara no hi havia participat.
La reorganització a CUP té com a objectiu tenir una direcció “més eficient, més consolidada, amb més capacitat de resposta i més àmplia”, segons ha decidit l’assemblea nacional d’avui a Sabadell. La CUP ha explicat a través d’un comunicat que se substituirà l’actual consell polític per una nova mesa nacional, que serà la direcció política de l’organització i tindrà “mandats més llargs i estables” fent revisions cada dos anys de l’estratègia política. Així mateix, el secretariat nacional passarà a tenir un mandat de 4 anys, fins ara era de dos, i tindrà la figura de coordinador i secretari general. A més, també comptarà amb dos portaveus nacionals.
Els integrants del nou Secretariat Nacional no s’han escollit avui, sinó que es farà en una votació posterior, el pròxim 6 d’octubre. A banda, les noves assemblees territorials creades amb la ponència organitzativa hauran de fer assemblees constituents abans del 13 d’octubre, i un cop constituïdes, tindran fins el 9 de novembre per a designar els seus representants a la mesa nacional, el nou màxim òrgan de direcció política entre assemblees, que substitueix l’actual consell polític. La primera mesa nacional es farà el 9 de novembre, i a partir de llavors, serà mensual.
El punt i final al procés i les modificacions s’han aprovat per àmplies majories al voltant del 80%, i amb una participació de més de 700 persones. L’objectiu és “refundar l’independentisme popular”. No s’ha aprovat l’esmena de la CUP de Girona que obria la porta a construir un espai polític més ampli, un mecanisme que en aquesta ciutat van aplicar amb Guanyem Girona i que els va dur a l’alcaldia actual.
L’assemblea havia aprovat ja al matí la ponència estratègica per als pròxims anys amb el 82% dels vots. Una ponència que aposta per una “clara oposició com a única perspectiva” davant la pèrdua de la majoria independentista i la constitució del Govern de Salvador Illa.
Els anticapitalistes preveuen aliances “puntuals” amb ERC, Comuns i Junts. “És esperable que coincidim en diversos posicionaments amb ERC i Comuns-Sumar i, en termes d’oposició independentista, també amb Junts”, precisa el text, que aposta per “explorar el suport” d’aquests partits en iniciatives concretes.
La CUP han actualitzat la seva estratègia posant la “ruptura democràtica” com la peça clau per aconseguir la transformació social i trencar amb l’estat espanyol.
El document també planteja la possibilitat de tornar a presentar candidatura al Congrés dels Diputats o participar per primer cop en unes eleccions al Parlament Europeu, però subratlla que cal “generar les condicions polítiques i organitzatives” perquè sigui possible.
La presentació a noves eleccions, però, s’haurà de decidir amb criteris tàctics i de costos. La ponència aprovada - un cop descartades un centenar i mid d’esmenes- deixa clar que la participació “consolidada” al Parlament no ho està en els altres àmbits i que, per presentar-se al Congrés o a Europa, la CUP haurà de créixer abans en militants i expandir-se al País Valencià, les Illes i la Catalunya del Nord però també a les Terres de l’Ebre, Ponent i el Pirineu. En aquest sentit, s’obre a fórmules de participació més flexibles en el si de la CUP que les actuals que obliguen a militar –es planteja també un sistema de quotes de militant “progressives”– i a formar part d’una assemblea. Així s’introdueix la figura del “col·laborador” en tasques i esdeveniments concrets i el “col·laborador econòmic”. Orgànicament, la CUP tindrà, fora del Parlament, dos portaveus per al dia a dia, així com dos càrrecs orgànics que podrien acabar sent els mateixos.