Un ‘thriller’ a la tarragonina

Té tots els ingredients d’intriga i tensió emocional, com als millors thrillers, però la situació que viu en aquests moments la ciutat de Tarragona arran dels problemes en la licitació i adjudicació del nou contracte de la brossa no són cosa de ficció. El procés per adjudicar aquest servei, de 233 milions d’euros per als pròxims deu anys i que és el més important del consistori de les darreres dues dècades, s’ha enramat judicialment, amb denúncies per l’enviament d’informacions anònimes a mitjans de comunicació i a grups polítics, i amb un presumpte espionatge i seguiment a la cap tècnica del departament de Neteja Pública del consistori, que ja va denunciar els fets a l’abril. El mateix alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), al juliol, va fer analitzar el seu mòbil als Mossos d’Esquadra, tot i que en aquest cas sembla que no va ser punxat. Qui té molt a perdre, pot tenir la temptació de fer trampes, i pel camí de l’adjudicació del servei que ha de permetre tenir la ciutat més neta hi baixa, a hores d’ara, aigua tèrbola.

L’inici del procés d’adjudicació del contracte de neteja i recollida de residus ve de l’anterior equip de govern, encapçalat per Pau Ricomà (ERC), que en les eleccions municipals del maig de l’any passat va perdre en favor d’un candidat, Rubén Viñuales, que es presentava amb les sigles del PSC però que provenia de Ciutadans (Cs), on havia militat durant vuit anys i n’havia estat regidor al consistori tarragoní. Actualment governa en solitari, però té en perspectiva un pacte de govern amb Junts i amb En Comú Podem, fet que, si finalment es fes realitat, li permetria passar dels nou als catorze regidors. L’oposició, ara en mans dels republicans, pren el cas del contracte de la brossa com un dels cavalls de batalla a la ciutat. I a banda de la trama que afecta el presumpte espionatge a persones (destapat pel digital Porta enrere) s’hi barreja la que enfronta les empreses que aspiren a ser-ne les adjudicatàries: Paprec, la primera classificada; Urbaser, la segona, i FCC, la tercera, amb recursos i mesures cautelars que han allargat el procés. La neteja de la ciutat funciona, ara per ara, amb el servei prorrogat.

Però que la brossa no ens impedeixi veure el sol. L’equip de govern té davant seu una sèrie de projectes que, si res no els fa enrere, han de fer lluir més una ciutat que des de l’any 2000 és patrimoni mundial de la Unesco pel seu conjunt arqueològic romà. El patrimoni és una de les fonts d’atracció turística, i l’any passat es va registrar una xifra rècord d’arribada de turistes, amb més de mig milió (510.268 visitants). Sobre un dels monuments més representatius, l’amfiteatre, el consistori ha convocat un concurs per a la redacció d’un pla director, que ha guanyat l’equip d’arquitectes Pau Jansà Olivé, Amàlia Jansà Fenollosa, Genís Boix Oliva i Manuel Prieto Muñoz. Amb aquest treball es recuperarà “l’esplendor” de l’amfiteatre, garantint la seva conservació i manteniment futurs. És, indica l’equip de govern, “un full de ruta molt important per traçar les línies de com cal treballar amb el patrimoni a la ciutat en global”.

Actualment es dona la conjunció que l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el govern espanyol estan en mans socialistes. I això, suposadament, podria desencallar alguns dels eterns projectes pendents, com ara dotar d’usos l’antiga fàbrica Tabacalera. En aquest complex arquitectònic format per un edifici noble i sis grans magatzems, que sumen més de 44.000 metres quadrats, ja hi ha “coses tangibles”, segons l’alcalde, com és la pròxima implantació –en un dels magatzems– de l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport, un centre privat adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. També està previst que s’hi traslladi l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), el conservatori de música i –si així ho acaba de decidir la comissió tripartida amb l’Estat i la Generalitat–, la biblioteca pública. La Tabacalera ha de ser, diuen, l’epicentre de la part baixa de la ciutat, i l’Ajuntament està en converses amb l’estudi de l’enginyer i economista Miquel Barceló (un dels artífexs del barri tecnològic 22@ de Barcelona) per perfilar la gran transformació d’aquest entorn en un hub tecnològic.