Tot per fer, tot per pactar
L’Ajuntament de Barcelona fa demà el primer ple d’un curs en què haurà d’abordar temes de gran tonatge
El canvi d’interlocutors a les principals forces municipals i la situació de minoria del govern obren molts escenaris
Demà al matí es fa el primer ple municipal a l’Ajuntament de Barcelona després de les vacances d’estiu i la fotografia d’inici és força diferent de la que va quedar a finals de juliol, tot i que hi ha coses que no han canviat, entre altres el fet que el grup socialista continua governant en minoria. Precisament, per aquesta manca de majoria confortable hi ha molts interrogants oberts de cara al curs que comença. L’alcalde, Jaume Collboni, ja ha expressat la voluntat d’anar arribant a pactes, però sobre la taula hi ha temes de gran tonatge que demanaran una gran habilitat de negociació.
Una altra gran diferència respecte al curs anterior és a la Generalitat. Per primera vegada des de fa gairebé quinze anys dos governs socialistes es poden mirar de balcó a balcó a la plaça Sant Jaume. Això també ha sacsejat el tauler, ja que Collboni, amb la intenció de demostrar la nova “normalitat institucional”, ha fet amb l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, dues reunions –una a l’agost i l’altra pocs dies després, al setembre– que han permès aplanar obstacles que hi havia amb anteriors executius catalans. La primera trobada entre els dos líders socialistes va servir perquè Collboni demanés mantenir el decret que ha de fer realitat que Barcelona pugui eliminar els 9.818 pisos turístics que hi ha a la ciutat a partir del 2028. En la segona reunió, els dos líders socialistes van desbloquejar la construcció de 637 pisos protegits que ja havien estat pactats amb el govern de Pere Aragonès. El conveni que cobreix aquests més de sis-cents habitatges també preveu construir-ne fins a 1.700 en solars cedits per l’Ajuntament barceloní.
D’altra banda, però, aquest mes d’agost passat, el pacte pel qual Salvador Illa va arribar a ser investit president de la Generalitat, amb els vots d’ERC i de Comuns, va modificar les relacions que s’havien establert entre el govern municipal i els diferents grups durant el primer any de mandat. I molt. La primera víctima col·lateral de les novetats a la Generalitat va ser el que semblava un possible pacte entre Collboni i ERC perquè aquest darrer grup entrés al govern. A final d’hivern hi havia un acord més que embastat en el qual ja s’havia parlat que ERC gestionaria àrees com les de la defensa de llengua, joventut, turisme o qualitat urbana. Però a la primavera totes aquestes previsions van quedar congelades quan l’aleshores president, Pere Aragonès, va convocar eleccions anticipades. ERC va sotmetre el seu preacord a la votació dels militants, defensant que es tractava d’un “programa de govern conjunt i progressista”, acompanyat d’un principi d’acord per a la nova composició de l’executiu. La resposta encara està en l’aire, després d’un intent de votació que va ser desconvocada.
Ara, doncs, Collboni ha d’esperar la decisió o els nous aires que surtin del congrés d’ERC a final de novembre. La presidenta del grup republicà a Barcelona, Elisenda Alamany, va refermar ahir la seva aposta per entrar al govern de Jaume Collboni però va rebutjar fer el mateix a l’executiu de la Generalitat liderat per Salvador Illa. “Són contextos diferents”, va dir en una entrevista a TV3. Segons Alamany, un partit independentista com ERC ha de governar a Barcelona i ser a les institucions. “Jo vull que a Barcelona hi hagi una força independentista com la nostra que governa”, va refermar.
Pel que fa al grup dels comuns, sembla que aquest ha decidit fer cas de les instruccions deixades per Ada Colau, i se situarà a l’oposició. Així ho ha confirmat aquesta setmana la que serà la nova presidenta del grup municipal, Janet Sanz, quan Collboni ha allargat la mà per crear un govern progressista. “Nosaltres ja no som aquí, tenim una vocació clara de ser alternativa el 2027”, ha dit Sanz, que ha acusat els socialistes d’“obrir i tancar la porta no sé quantes vegades”.
Per la seva part, Junts, també amb nou líder després de la marxa de Xavier Trias, ha parlat de fer una “oposició transformadora” per ser útils als barcelonins i ser l’alternativa real d’aquí a tres anys. Això pot desembocar en pactes puntuals com els aconseguits l’any passat en l’ordenança de les terrasses.
Grans temes pendents
A sobre la taula hi ha, abans que res, la negociació per a un pressupost per al 2025. Collboni ja ha dit que el vol tenir aquesta tardor. I és lògic que tingui pressa, tenint en compte que amb aquests números han de tirar endavant grans temes pendents. L’alcalde va avisar a final d’estiu que hi ha projectes de ciutat que necessitaran nou pressupost. És sabut que les diferents forces municipals ja han tingut alguns “contactes informals” abans de l’inici del curs polític en els quals ja s’ha parlat dels comptes.
Si s’aconsegueix un acord en el pressupost, el govern municipal ha anunciat que la seva prioritat serà l’habitatge social. A principi d’estiu l’alcalde va explicar algunes propostes: l’eliminació dels lloguers turístics de cara al 2029, i la reivindicació de la reforma de la norma del 30%, que fixa que les promotores privades han de reservar aquest percentatge de promocions a l’habitatge assequible. Segons Collboni, aquesta norma ha frenat la construcció a Barcelona i per aquest motiu demana poder-la reformar.
L’altre gran projecte que quedarà pendent d’uns comptes aprovats és la connexió del tramvia fins a la Diagonal. La unió entre Glòries i Verdaguer a través de l’avinguda Diagonal ja està en proves des de l’estiu i podria activar-se a la tardor. Pel que fa a la segona i última fase, que ha de portar el tram fins a la plaça Francesc Macià, tota la infraestructura pot arribar a tenir un cost de més de 200 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament n’hauria d’assumir la meitat. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ja va advertir al seu moment que aquest projecte va lligat al pressupost. “Aquest govern està compromès a fer possible la connexió del tramvia”, va dir Bonet. “Si tenim pressupostos i consens per aprovar el projecte, l’estiu del 2025 estaríem en disposició de començar les obres”, va reblar.
Pel que fa a altres temes que van quedar sobre la taula el passat any polític, hi ha també el de la figura de l’alcalde de nit. Una proposta llançada a començament de mandat per Collboni i que, de moment, no s’ha concretat. Finalment, la seguretat continuarà sent un tema pendent i roent, perquè cal recordar que només durant els quatre dies de les festes de la Mercè s’han intervingut 68 armes blanques.