Política

crònica

Fernández s’acomiada de l’alcaldia de Palafrugell

Juli Fernández es va acomiadar ahir d’una alcaldia que només ha tastat en dos períodes (2011-2017 i 2023-2024), set anys, tot i la seva defensa que entre 2007 i 2023 –cinc eleccions i vint anys teòrics de mandats– ha estat el cap de la llista més votada al municipi. Al 2007, després d’haver pactat amb l’Entesa i haver renunciat a articular pactes alternatius com a segona força al 2023, una coalició d’ERC, l’Entesa i CiU el va deixar quatre anys a l’oposició. Va haver d’esperar fins al 2011, amb ERC i l’Entesa a prou distància, i CiU amb pocs més altres arguments que entendre-s’hi.

Al 2015, l’aritmètica era reiterativa, però CiU es va desfer i el seu número u, Albert Gómez, d’Unió, va trencar amb el seu partit al 2017. Els socialcristians, que encara no s’havien dissolt del tot, van activar el protocol per reclamar-li l’acta i van incitar Fernández al seu, potser, pitjor error de càlcul en dues dècades al consistori: posar en qüestió que cediria a Gómez la vara el quart any de mandat –com havien pactat– i creure que ERC no s’ajuntaria amb els regidors del nou PDeCat per a una moció de censura que el va deixar fora de l’alcaldia fins a l’any passat. Al 2019, la suma entre ERC, Junts i Som Gent del Poble va resistir les urnes, el compromís anti-155 de l’ANC i va arribar esquerdada i atrotinada fins al maig de 2023, quan el PSC de Fernández va revalidar per cinquè cop el triomf. Aleshores, però, Gent del Poble no va posar cap trava a assumir els canvis de paradigma i trinxera: donar suport a Fernández, ara molt distanciat de la resta d’opcions en vots i regidors.

Fernández, altre cop protagonista, va viure ahir un nou ple “complicat”, però segurament menys agre que aquell del 2017. Aquesta vegada, amb “confrontació de sensacions: satisfacció pel nou nomenament, però tristor” pel fet d’haver de renunciar a l’alcaldia i a l’acta de regidor durant tres dècades en què també ha estat diputat triplement –Parlament, Congrés i Diputació– i li va tocar pilotar el PSC gironí “en una època difícil” dels primers anys del procés. L’escenari, al teatre municipal per garantir l’aforament, s’havia capgirat ahir amb dues conselleres socialistes al públic –la seva mentora a Economia, Alícia Romero, i la d’Interior, Núria Parlón– que li feien costat amb altres alcaldes del PSC a la comarca. Però també de Junts i ERC, i fins i tot el president de la Diputació, Miquel Noguer, davant els quals va reivindicar “una política honesta, de cercar acords, consensos i la proximitat de mirar als ulls de la gent”. No va estalviar un record a la família, la gran damnificada de l’activitat política, i va recordar una de les màximes de Pallach: la de la necessitat de compaginar la vida i càrrecs públics amb la feina privada per no dependre mai dels primers.

En el seu cas, fa trenta anys que està al peu del canó en molts fronts, o més, com li recordava el seu soci, Isidre Tenas (SGdP), que serà alcalde accidental fins al dia 8, quan Laura Millán prendrà possessió. A l’oposició, tensions enterrades, malgrat que Josep Ferrés (Comuns) va advocar per un canvi de model en la nova etapa, amb “menys obres”, i Mònica Alcalà (ERC) també va proposar a Millán “més treball en equip”. Dels grups sobiranistes, tant Alcalà –que li va posar deures per al “finançament singular”– com David Martín (Junts), que va desitjar que continuï fent de “22è regidor des de la Generalitat”, van enterrar lluites i van encendre foc nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.