La rehabilitació de Jordi Pujol
La trobada entre Salvador Illa i Jordi Pujol va representar la restitució simbòlica del 126è president de la Generalitat
Illa es va referir al seu antecessor com “una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya”
El 17 de setembre passat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, es va reunir amb Jordi Pujol. Ho va fer en un espai solemne, el Palau de la Generalitat. I en el marc de la ronda de reunions que el cap de l’executiu està mantenint amb els seus antecessors en el càrrec. Cinc dies abans s’havia trobat amb José Montilla; dos dies després, amb Artur Mas, i dijous va ser el torn de Quim Torra. La trobada entre Illa i Pujol es va fer a porta tancada i n’han transcendit molt pocs detalls, més enllà d’alguns elogis significatius. A les xarxes socials, el president de la Generalitat es va referir a Pujol com “una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya” i va remarcar que havia estat “un plaer rebre’l al Palau de la Generalitat”. També va presentar el 126è president de la Generalitat com “l’artífex de la “segona gran transformació de Catalunya” després de la recuperació de l’autogovern. La portaveu del govern, Sílvia Paneque, no va ser gaire explícita i, en la compareixença davant dels mitjans, es va limitar a dir que la reunió formava part de la “normalitat institucional” i era un símptoma de “la continuïtat i el respecte a la institució de la Generalitat”.
La trobada no va generar una reacció gaire virulenta entre els grups de l’oposició, com a mínim de manera pública. Dos anys enrere, quan la conselleria d’Acció Exterior, en mans de Junts, va convocar Jordi Pujol i la resta d’expresidents de la Generalitat a una conferència sobre el futur d’Europa, algunes veus d’ERC es van afanyar a expressar el seu malestar. El portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, va qualificar l’acte de “blanqueig de la corrupció” i va arribar a comparar l’expresident de la Generalitat amb Luis Bárcenas: “Una cosa és no vilipendiar i una altra és fer homenatges”, va sentenciar. El seu antecessor a Madrid, Joan Tardà, tampoc es va mostrar gaire complagut i va qualificar de “vergonya” i de “gran error” l’“operació rehabilitadora de Pujol”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no va assistir a l’acte, però sí que ho va fer el d’ERC, Oriol Junqueras, que hi va anar en qualitat d’exeurodiputat. La setmana passada, quan es va donar a conèixer la trobada entre Illa i Pujol, ni Rufián ni Tardà no van piular. Tampoc hi ha hagut reaccions de rebuig des d’altres formacions polítiques.
Una rehabilitació gradual
D’ençà que va confessar públicament que havia tingut una herència milionària sense declarar a Andorra, el 25 de juliol del 2014, el 126è president havia viscut un exili interior inèdit a la nostra història contemporània, i realment colpidor si tenim en compte la magnitud del personatge i les fidelitats que havia generat fins aleshores. Un repàs de l’hemeroteca ens mostra tant el setge implacable que va viure durant anys com el procés de rehabilitació progressiu, que ha culminat aquest 17 de setembre, amb el seu retorn simbòlic al Palau de la Generalitat. En un primer moment, alguns ajuntaments es van apressar a retirar estàtues i a canviar rètols de carrers. Calafell, Manresa, Mataró... Entre els quals, hi havia el de la Seu d’Urgell, que el 2017 va aprovar una moció de Compromís per la Seu en la qual es demanava la retirada de les plaques que portessin el nom de Pujol amb l’argument que els “càrrecs electes tenen l’obligació de donar exemple en la gestió pública”. El promotor d’aquella iniciativa era Òscar Ordeig, aleshores regidor i actualment conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del govern de Salvador Illa. La Generalitat li va retirar tots els honors i distincions, i el mateix Pujol va renunciar a les prerrogatives a les quals tenia dret per la seva condició d’expresident. La virulència també es va donar a les files del partit fundat per Pujol, Convergència Democràtica de Catalunya, i fins i tot alguns dels seus fidels seguidors en van renegar públicament. L’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, es va mostrar, val a dir que en calent, extremament contundent i va afirmar que “el que ha de fer Pujol és desaparèixer”. Durant mesos, l’expresident de la Generalitat va desaparèixer, talment com si no hagués existit mai.
Després de la confessió de la deixa, la primera reaparició del 126è president de la Generalitat es va produir en l’acte d’inauguració d’una mostra i la presentació d’un llibre sobre la vida del bisbe Joan Carrera, que es va fer al Palau de la Generalitat. Pocs dies després, va tornar a aparèixer, acompanyat de la seva dona, Marta Ferrusola. Tots dos van anar a declarar com a investigats per frau fiscal al jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona, que investigava l’origen de la fortuna oculta de la família. Pujol i Ferrusola van ser rebuts enmig dels crits i les protestes de funcionaris i espontanis que s’havien concentrat a les portes de la Ciutat de la Justícia.
En un primer moment, només els seguidors més incondicionals, com ara el col·lectiu Amics de Jordi Pujol, s’atrevien a reivindicar la trajectòria de l’expresident de la Generalitat. El 7 de maig del 2018 van aconseguir aplegar unes 300 persones a la Institució Cultural del CIC per retre-li homenatge i recordar la seva gestió al capdavant de la Generalitat. Entre el públic, hi havia exconsellers i dirigents de CiU. Al final de l’acte, Pujol va prendre la paraula i va remarcar que el seu llegat era una obra coral. Les intervencions d’aquell acte es van recollir en el llibre Reconeixement a Jordi Pujol, que va publicar Editorial Base aquell mateix any. En la justificació inicial, Jesús Conte i Jordi Manent destacaven que hi havia persones que havien passat “d’una autoestima nacional excessivament complaent a un autoodi inexplicable i propi d’un estudi psiquiàtric”. I interpretaven que el “cas Pujol” era “un clar exemple d’immaduresa del nostre país: alguns dels que l’haurien canonitzat després el repudiaven com si fos un empestat”.
Aquest escenari va començar a canviar quatre anys després. El 21 de febrer del 2022, Pujol va participar com a conferenciant en un acte oficial del Departament d’Acció Exterior, encapçalat per Victòria Alsina. L’ocasió escollida va ser una jornada titulada Escolta, Europa, en la qual es van convidar a parlar-hi tots els expresidents de la Generalitat. En la seva intervenció, Pujol es va mostrar distès i, tot just començar, va deixar anar que tenia una “mala notícia” per als assistents: havia oblidat els papers que havia preparat. Tot i això, va etzibar que “tenien sort d’aquesta circumstància, perquè si no podria parlar dues hores més”. Pujol, que va recordar que era un europeista convençut des dels setze anys, es va esplaiar a gust i fins i tot va fer una llarga disquisició sobre la història de Rússia, fins al punt que el moderador es va veure obligat a interrompre’l. Tot i que Aragonès no va assistir a l’acte, pocs mesos després va convidar Pujol a un dinar privat a la Casa dels Canonges, una trobada que s’emmarcava en la ronda de contactes que l’aleshores president de la Generalitat va fer amb tots els expresidents de la Generalitat. Poques setmanes després, Pujol tornava a reaparèixer, en aquest cas en un acte d’homenatge a Ramon Trias Fargas, que havia estat conseller d’Economia i president de Convergència Democràtica de Catalunya. L’acte estava organitzat pel Departament d’Economia i Hisenda i es va fer al recinte modernista de Sant Pau. En aquesta ocasió, Pujol no hi va intervenir.
L’any passat també es van produir diverses reaparicions de Jordi Pujol, en alguns casos ben significatives. Una de les quals va ser en l’acte d’homenatge a Pau Casals que va organitzar la Universitat Catalana d’Estiu a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà el 21 d’agost. En aquella ocasió, però, bona part dels focus es van centrar en Carles Puigdemont, que trepitjava novament territori català (sota control de l’Estat francès) després que el Tribunal General de la Unió Europea li retirés la immunitat. Precisament en la seva intervenció, Pujol va aconseguir provocar els aplaudiments més sorollosos quan va expressar el seu “particular reconeixement” a Carles Puigdemont. L’expresident també es va deixar veure en el dotzè aniversari de la ràdio francesa Equinox a Barcelona; en aquest cas, en un hotel barceloní. Aquell cop hi eren presents també Artur Mas i Salvador Illa. I també va aparèixer en l’acte de celebració dels 142 anys del diari La Vanguardia, que es va fer al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en què hi havia 700 convidats i un munt de personalitats, des d’expresidents espanyols com José María Aznar fins a mandataris autonòmics com Isabel Díaz Ayuso. També hi havia el rei Felip VI, que es va acostar a saludar l’expresident de la Generalitat.
La centralitat d’Illa
La trobada de Salvador Illa amb Jordi Pujol ofereix un munt de lectures, tant si situem el focus en el president com si ho fem en el seu antecessor. En el cas del 126è president de la Generalitat, representa una rehabilitació d’un alt valor simbòlic, el punt final d’un viacrucis particular que va començar fa justament deu anys i que s’ha anat diluint amb el pas del temps, com a mínim en clau institucional. Que aquesta restitució hagi estat culminada per un president socialista, d’una formació que el va combatre durant anys, resulta especialment significatiu.
En el cas de Salvador Illa, la portaveu del govern va remarcar que la recepció a Jordi Pujol s’inseria en la “normalitat institucional”. De fet, el mateix dia que va prendre possessió com a president de la Generalitat al Saló de Sant Jordi, Illa va mantenir una reunió oficiosa amb Pujol, que va ser un dels darrers convidats a abandonar el Palau de la Generalitat. En aquell moment ja van parlar de mantenir una trobada oficial, que s’ha pogut encabir en la ronda de contactes amb els expresidents. A títol personal, el president de la Generalitat, poc amant dels excessos verbals, s’ha referit sempre a Jordi Pujol amb respecte. Molt probablement, a l’actual inquilí del Palau de la Generalitat li ha resultat molt més còmoda la trobada amb Jordi Pujol que no pas la que ha fet amb Quim Torra o la que ha de fer amb Carles Puigdemont.
La portaveu del govern, Sílvia Paneque, es va esforçar per incloure la trobada en la “normalitat institucional”. Però no deixa de resultar significatiu que la rehabilitació simbòlica de Jordi Pujol s’hagi produït el dia abans que Illa es trobés amb el rei Felip VI a La Zarzuela, i que aquesta darrera trobada tingués lloc el dia abans que es reunís amb un altre president de la Generalitat de perfil nacionalista, Artur Mas. Un rei espanyol entre dos presidents nacionalistes. En el moment de saludar Illa, Felip VI va deixar anar: “Que bé!” I hi va afegir que aquella trobada “no era habitual”. La darrera vegada que un president de la Generalitat havia participat en una audiència oficial per part de la monarquia espanyola havia estat el 2015. Des d’aleshores, i ja en ple procés independentista, ni Carles Puigdemont, ni Quim Torra ni tampoc Pere Aragonès s’havien deixat veure a la residència oficial de la Corona, sentenciada per l’independentisme després del discurs que Felip VI va fer el 3 d’octubre del 2017. Algunes hores després de la trobada entre el monarca i el president de la Generalitat, durant l’acte de celebració de la Diada a la capital espanyola, Salvador Illa es va adreçar a una vintena d’empresaris i alts directius de companyies amb un missatge ben clar: “Catalunya ha tornat.”