“Som vulnerables perquè depenem de les xarxes”

És un calc del Watergate. Bob Woowdard va dir que la democràcia mor a la foscor, en aquell cas en la foscor del Watergate. Com que en el llibre hi ha una part que parla del Catalangate, em va semblar que aquest calc de la democràcia mor a la foscor, adaptat al segle XXI, és la democràcia mor al núvol.

Les eines de participació més potents de la humanitat, les xarxes socials, el que han fet no és estimular una àrea global on tots puguem debatre, sinó matar el debat global, perquè, com que rebem informacions personalitzades, no hi ha punts sobre els quals debatre.

Els tecnohippies de l’època, i jo m’hi incloc, pensàvem que seria fantàstic, que tothom podria tenir la seva veu, però les xarxes socials tenen una agenda, que és la dels seus propietaris i inversors, per maximitzar els diners i, per tant, maximitzar l’atenció. Hi ha uns algoritmes d’intel·ligència artificial que fan el que els sembla que pot maximitzar més aviat aquests beneficis. I com que la intel·ligència artificial no entén el contingut ni l’efecte social, ni té empatia, ni sap si això provoca divisió o sentiment de culpa a la canalla més jove o una mala acceptació del cos a les nenes, els és igual, i aquí perdem la democràcia. Després, hi ha la part política, quan les agències de seguretat dels estats utilitzen aquestes tecnologies per espiar-nos.

No. Primer, perquè no tenia res per amagar llavors i perquè si algú volia saber què feia podia mirar Twitter, on explico el que penso, el que m’agrada i el que no m’agrada. Si estigués en contacte amb terroristes o amb Hezbol·là, potser sí que hauria canviat d’hàbits. El que sí que soc és més conscient que si algú amb poder et vol destruir no hi pots fer res.

Som molt vulnerables perquè som molt dependents de la xarxa per a la dieta informativa, per al nostre aprenentatge, tant en el no reglat com en el reglat. A la universitat, tenen Google; a les escoles de primària, eines de Google. Els núvols del món són en mans d’Amazon, Netflix, Apple... Com pot un govern regular o aturar una iniciativa d’Amazon? El poder de negociació és relatiu.

Seguir Elon Musk –jo no ho faig per higiene mental– és veure el descens als inferns a càmera lenta d’algú que ho ha estat tot i és una persona brillant i d’èxit. I veus com està redifonent odi, cridant a la guerra civil, creant conspiranoia. L’altre dia, va embogir amb el segon atemptat a Trump i va fer un tuit en què es demanava per què ningú no es planteja disparar contra Kamala Harris i Biden. Aquest home té 200 milions de seguidors.

Sí, i això és molt bo. No trec mèrits a les xarxes socials. Crec que ens aporten molt i el balanç continua sent positiu, però hi ha molta gent, canalla jove, especialment nenes, a Instagram que tenen uns problemes terribles d’acceptació del cos. I, quan això dona beneficis, tothom mira cap a una altra banda.

Tot compta. Musk té 200 milions de seguidors. A aquesta gent no els influirà el que digui l’amo de Twitter, però aquestes campanyes no busquen convèncer els teus, sinó desmotivar els altres. Trump va perdre en vots amb Hillary Clinton. En va treure menys que McCain quan va perdre amb Obama. El diferencial no va ser el que va guanyar Trump, sinó el que van perdre els demòcrates. Aquest diferencial de gent que poden ser dones, llatinoamericans, negres, gent més progressista, es van quedar a casa. Molta gent va anar a votar amb l’agulla d’estendre al nas, i si hi vas així vol dir que no has fotut la tabarra a tots els amics indecisos, els dos mesos previs, i aquests són els que decanten la balança.

Si la fem servir per generar campanyes enganyoses i vídeos de Trump amb immigrants menjant gatets, no hi ha debat. Si, en canvi, la fem servir perquè als països on és econòmicament impossible o als entorns on és econòmicament inviable portar-hi medicina, coneixement, un mestre... donem accés a la Viquipèdia, a Google, al ChatGPT, això és un altre debat.

La tecnologia és només una expressió de la capacitat humana i la intel·ligència artificial és meravellosa. L’ús que en fem pot beneficiar moltíssima gent. Si ho enfoquem perquè ens ajudi amb el canvi climàtic, a distribuir millor la riquesa, en el control de les armes… ens pot donar moltes alegries. La qüestió és l’ús que se’n fa.