Cursa presidencial a les xarxes

Les eleccions presidencials dels Estats Units d’enguany han canviat la manera com s’entén la política. Si abans els mítings massius i els debats televisius eren els escenaris principals per captar l’atenció de l’electorat, ara les xarxes socials han esdevingut el camp de batalla decisiu on els candidats lluiten diàriament per guanyar-se l’opinió pública.

Les plataformes digitals, com X (l’antic Twitter) o Instagram, no només amplifiquen missatges, sinó que tenen la capacitat d’influir directament en el resultat final. Això és especialment cert en aquesta elecció, on dues figures, Elon Musk i Taylor Swift, han fet servir les seves enormes audiències per donar suport a Donald Trump i Kamala Harris, respectivament. Aquest fet no només ha captat l’atenció de milions de seguidors, sinó que ha transformat les xarxes socials en un dels factors més determinants de la campanya.

Quan Elon Musk va comprar X, l’any 2022, va prometre transformar la plataforma en un espai on la llibertat d’expressió prevalgués sense censura. Un dels seus primers moviments va ser reactivar el compte de Donald Trump, que havia estat suspès després dels esdeveniments del 6 de gener del 2021. Tot i que el candidat republicà no ha tornat a utilitzar el seu compte de manera activa, la decisió de Musk va enviar un missatge clar sobre la seva posició respecte del debat públic a les xarxes. Aquesta decisió ha generat controvèrsia, ja que alguns veuen en aquest moviment una obertura cap a la desinformació i la propagació de missatges que podrien posar en risc la integritat del procés democràtic.

Un altre punt de polèmica ha estat la decisió de Musk de reduir dràsticament l’equip de moderació de continguts de la plataforma, al·legant que la supervisió excessiva coarta la llibertat d’expressió. Aquesta decisió ha estat durament criticada per experts en seguretat digital, que adverteixen que la falta de moderació podria permetre que contingut perillós, com la desinformació o les notícies falses, es propagui sense control en un context polític ja de per si polaritzat.

Amb més de 500 milions d’usuaris actius mensuals, la influència d’X en l’opinió pública és innegable i, sota la direcció de l’empresari tecnològic, la plataforma ha esdevingut un canal crucial per als republicans, especialment per a aquells que se senten desatesos pels mitjans de comunicació tradicionals.

A l’altre extrem de l’espectre polític, la cantant Taylor Swift ha aprofitat la seva immensa popularitat a Instagram per fer campanya a favor de Kamala Harris, la candidata demòcrata. Amb més de 250 milions de seguidors, Swift és una de les figures més influents a les xarxes socials, especialment entre els joves. En un moment clau de la campanya, Swift va fer una crida a la seva audiència a registrar-se per votar, i la resposta va ser immediata: més de 400.000 visites al portal oficial de registre de votants en poques hores. Aquesta acció no només va demostrar el poder d’influència de les celebritats en la política contemporània, sinó que va marcar un punt d’inflexió en la campanya de Harris, que ha sabut capitalitzar aquest suport per apropar-se a la generació Z i als mil·lennistes, segments clau que sovint no responen a les tàctiques polítiques tradicionals.

Aquest fenomen no és exclusiu de les eleccions actuals. De fet, des de les eleccions del 2016, les plataformes digitals han jugat un paper crucial en la manera com els candidats es comuniquen amb els seus seguidors i com influeixen l’electorat. Tanmateix, en aquestes eleccions del 2024, aquesta estratègia ha pres una nova dimensió. No només es tracta de l’ús de publicacions o tuits per promoure idees o criticar els rivals, sinó que la viralitat del contingut, els mems i fins i tot els deep fakes han esdevingut armes polítiques. El contingut generat per intel·ligència artificial s’ha incrementat significativament, i això planteja nous reptes per a les campanyes i per a la seguretat de la informació en general.

Segons un informe publicat per Nature, l’ús de deep fakes i altres tecnologies generades per intel·ligència artificial en contextos polítics ha crescut de manera alarmant. Això no només posa en perill la veracitat de la informació, sinó que també podria influir en el resultat de les eleccions, ja que pot ser difícil per als votants distingir entre el que és real i el que és fals. Aquest risc s’agreuja en plataformes com ara TikTok, que té una audiència jove i activa, especialment entre la generació Z. Els experts alerten que TikTok, amb els seus vincles sospitosos amb el govern xinès, podria convertir-se en un canal per a influències estrangeres. Tot i aquestes preocupacions, tant Trump com Harris han començat a utilitzar TikTok com a part de les seves estratègies per arribar als votants joves i han demostrat que, fins i tot les plataformes més noves, poden tenir un paper clau en les eleccions.

El poder creixent de les xarxes socials també ha portat nous desafiaments als candidats. Les plataformes com X, TikTok i Instagram no només són canals per a la difusió de missatges polítics, sinó que també són eines d’estratègia electoral sofisticada, on es poden supervisar i analitzar les reaccions del públic en temps real. Aquesta capacitat per ajustar missatges immediatament, basada en les dades d’interacció, ha revolucionat les campanyes modernes. No obstant això, aquest mateix poder ha fet augmentar el risc de manipulació d’informació i la propagació de notícies falses, ha posat en risc la integritat dels processos democràtics i ha plantejat nous reptes per als reguladors i per a la confiança pública en les eleccions.