Dirigents d’ICV pressionen per rejovenir la cúpula

A les portes de l’assemblea nacional que la formació ecosocialista celebrarà els propers 21, 22 i 23 de novembre, la nova fornada de dirigents d’ICV reclamen el seu lloc a la direcció del partit. La patacada a les darreres eleccions generals, que alguns atribueixen als errors i al desgast que suposa formar part del govern, avala les veus que reclamen una regeneració en la cúpula, controlada per la vella guàrdia. Les crítiques per la gestió de la sequera o l’acord del president Joan Saura amb la vicepresidenta del govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, per evitar la compareixença de Zapatero per l’incompliment del finançament català n’han estat alguns dels detonants.

De fet, en l’actualitat només un dels sis màxims dirigents de la formació no prové del PSUC. Tant el president, Joan Saura, com el secretari general, Jordi Guillot, així com els vicepresidents Jaume Bosch, Imma Mayol i Mercè Rivadulla van iniciar la seva militància política al partit més important de la Transició a Catalunya. El diputat al Congrés, Joan Herrera, és l’únic representant de la nova fornada a la cúpula del partit. Alguns membres, com l’eurodiputat Raül Romeva, reclamen més protagonisme dels dirigents joves en la presa de decisions. A parer seu, el principal repte de la IX assemblea és “fer compatibles les diferents sensibilitats dins del partit”. Romeva considera que seria molt important que “es visualitzés que determinats sectors van guanyant espai per generar il·lusió entre la ciutadania”. Un altre dels aspectes que es vol potenciar i que ICV ha anat fent en els darrers anys és obrir la formació als moviments socials amb l’entrada d’independents.
 

Canvis a la direcció
Tot i que el partit està immers en l’elaboració del document estratègic i encara no ha abordat els possibles relleus a la direcció, no se li escapa a ningú que el ball de noms ja és damunt la taula. Fonts d’ICV donen per descartada la presentació d’una llista alternativa. La continuïtat de Joan Saura com a president també sembla garantida, malgrat que podria patir més vot de càstig. On sí que es podria produir el relleu és en la secretaria general, en què Jordi Guillot podria cedir el seu lloc a un dels principals actius de la formació, Joan Herrera. A les quatre vicepresidències és on hi haurà més renovació, atès que Imma Mayol i Mercè Rivadulla ja han manifestat la seva intenció de deixar la primera línia política. La portaveu Dolors Camats i la diputada més jove del Parlament, Laia Ortiz, es perfilen com les seves substitutes en l’anhel d’impulsar el relleu generacional.

També entra dins la lògica de buscar la paritat en els llocs capdavanters del partit. Si Herrera acabés sent el secretari general deixaria una altra vacant en la vicepresidència que podria ocupar el secretari d’organització, Màrius Garcia. També sonen els noms de Ricard Gomà i Marc Rius. Tot depèn de la continuïtat del portaveu al parlament, Jaume Bosch, com a vicepresident. L’aposta pel cap de les joventuts del partit, Joves d’Esquerra Verda, David Cid, sembla ara per ara massa arriscada.