Rovira marxa amb crides a la unitat d’ERC però buida el pap contra Junqueras

“Oriol, aquest projecte el vam començar junts i encara som a temps d’acabar-lo junts, i no separats i dividits. Som a temps d’evitar una trencadissa”. Amb una conferència de dues hores a la seu del partit, Marta Rovira s’ha acomiadat aquesta tarda de la secretaria general d’ERC envoltada dels companys que hi han compartit executiva en algun moment al llarg dels 13 anys al càrrec, i ho ha fet amb una crida a la unitat del partit, en especial amb el sector de Junqueras, a qui ha demanat que plegui amb ella i contra qui tanmateix ha buidat abans el pap en dedicar-li retrets molt durs al llarg de la seva darrera intervenció, farcida de titulars que expliquen el punt del divorci a què s’ha arribat. Tot plegat, davant dels pares i d’un auditori ple de cares del sector que s’ha anomenat precisament rovirista -inclòs els exresponsables de comunicació del partit Sergi Sabrià i Marc Colomer- si bé també amb representants junqueristes com Juli Fernández i Oriol López, a més de Xavier Martínez, del col·lectiu crític Primer d’Octubre.

“En el fons nosaltres som la direcció de l’Oriol Junqueras, la que va voler el novembre del 2022. Pensava que malgrat les discrepàncies polítiques dels últims mesos el que ha durat 13 anys havia d’acabar bé, però no està sent així, i la cosa segueix un dia rere l’altre”, ha lamentat Rovira, que ha admès que només va parlar deu minuts amb Junqueras a Cantallops el dia que va tornar de l’exili, i que en les últimes setmanes ha intentat contactar-hi, sense èxit, a través de fins a sis persones del seu equip, per poder fer les paus i acomiadar-se plegats. “La millor manera era acabar avui amb l’Oriol”, ha sospirat. I és que ella mateixa ha recordat que fa 13 anys van entrar amb el lema “Construïm confiança” i li hauria agradat acabar amb la mateixa idea perquè al partit “no hi sobra ningú”, malgrat que hi ha qui “s’entesta” a acabar amb la cohesió interna. “Vam dedicar molt temps a recosir internament, que no a netejar”, ha subratllat Rovira, en al·lusió a una frase del mateix Junqueras, i ha demanat a la direcció entrant que faci el mateix. Enmig d’una campanya interna molt agressiva amb vista al congrés del 30 de novembre, Rovira ha admès que els mesos des de la patacada electoral del 12 de maig són els més durs de la seva etapa, en especial pel “joc brut” que diu haver patit d’alguns fins ara companys, i ha instat totes les candidatures a “canviar el perfil” per confrontar idees i fer propostes en positiu i parlar de política, enlloc d’”externalitzar errors, febleses i mala fe entre companys”. “Que ningú gosi dividir el partit i estendre acusacions gratuïtes contra companys, ens hi juguem la cohesió interna, i seré implacable”, ha advertit.

La secretària general, això sí, no ha esquivat cap de les qüestions que han sortit a la palestra en els últims mesos d’enfronament, s’ha defensat de totes les acusacions que li han atribuït i no s’ha estalviat dards duríssims a qui fins fa poc va fer tàndem amb ella a la direcció del partit. I ha començat lluny, per l’1-O. “Junqueras ara ens acusa de tapar-lo en les eleccions del 2017, quan alguns se’n van oblidar aquella mateixa nit, quan era més necessari que mai estirar el carro”, li ha etzibat. I és que Rovira ha lamentat en general que no hi hagués cap pla per a l’endemà, i que aquesta rèmora encara l’arrossega avui l’independentisme, faltat d’una estratègia comuna. “El 2-O ha durat anys”, ha sentenciat, abans de demanar la renovació de tots els líders d’aquell moment -“van xiular Forcadell quan va ser l’únic lideratge que es va atrevir a declarar la independència”, ha etzibat també en direcció a Puigdemont- que en set anys no han pogut arreglar la situació. “No saber acabar l’1-O conjuntament ha estat un error, ens ho hem de poder dir i jo ja no sé com arreglar-ho”, ha confessat. Rovira, en aquest sentit, ha dit que repetiria la seva implicació en l’1-O, i que ho tornarà a fer si es dona el cas, i també ha deixat un avís a navegants, en al·lusió a un suggeriment del junquerista Joan Tardà per abraçar més federalistes. “M’oposaré que es modifiquin els estatuts perquè ERC deixi de ser un partit independentista”, ha advertit.

Rovira també ha defensat que mai va voler “invisibilitzar” la figura de Junqueras durant els seus tres anys i mig a la presó, ni tampoc se li va voler malmetre la imatge, i ha dit que no pot assumir aquestes crítiques. “Ans al contrari!”, ha exclamat, per recordar que fins i tot es va muntar una estructura per repensar “en positiu” el perfil del president, que va ser candidat a totes les eleccions. “La presó va esdevenir centre fonamental de presa de decisions”, ha subratllat igualment, des de la preparació d’eleccions fins a la conformació de llistes. En aquest sentit, en l’acusació que les decisions es prenien en grups de whatsapp paral·lels com el “Pa amb tomàquet i anxoves”, també s’hi ha entretingut Rovira, que ha explicat que preguntant només a tres persones de l’executiva ha constatat l’existència d’uns 180 grups amb integrants d’ERC, i que en més de la meitat hi havia Junqueras però no ella. “Això també són estructures paral·leles?”, s’ha preguntat, per contraatacar que hi havia grups per parlar sense ella amb el grup que negociava l’amnistia o per fer llistes al Parlament, i que s’ha negociat amb el PSC perquè alguns afins a Junqueras es quedessin ara al govern com a alts càrrecs. “Declarem-nos tots culpables, això tampoc són estructures paral·leles”, ha constatat, per proclamar: “Cap decisió s’ha pres al marge de les estructures de partit on pertocava”.

Però és que Rovira també ha explicat amb pèls i senyals la seva versió dels fets que han dut al trencament definitiu en els últims temps, començant pel pacte amb el PSC en diverses diputacions el 2023. “Se’m va escapar de les mans”, ha admès. El principi de la fi, això sí, seria la negociació a principi d’enguany per entrar a l’equip de govern de Barcelona, en què es va imposar una línia política “sense debat ni consens suficient”, ja que el president del partit i la direcció a la ciutat van seguir negociant “pel seu compte” al·legant que Barcelona havia de ser sobirana i no estar pendent de l’àmbit nacional. “Acceptar deixar fora els comuns de Barcelona va evitar que donessin suport als pressupostos de la Generalitat”, ha acusat Rovira, i va propiciar per tant la caiguda del govern republicà. “Hi ha qui s’esborra aquests dies de la decisió d’anticipar eleccions per no assumir cap responsabilitat, però les maniobres poc compartides per entrar en l’Ajuntament de Barcelona van entrar clarament en l’anticipació electoral”, ha acusat Rovira. Per a ella, de fet, això va ser només la gota que va fer vessar el vas, ja que abans ja n’hi havia hagut algunes altres, de decisions, que “no es van ni parlar a la direcció política”. En aquest sentit, ha acusat Junqueras d’haver forçat Ernest Maragall a plegar, d’haver parlat en el seu dia amb Aragonès perquè fos candidat a esquena d’ella, o del fet que ella no ha estat a la comissió electoral ni va participar en el consell nacional que va aprovar l’última llista. O que se li van demanar responsabilitats en qüestions de comunicació per criteris que no compartia. “I així un seguit de decisions que no podia compartir, la situació se’m va fer insostenible”, ha explosionat. “Es pot discrepar i s’ha de debatre, però també s’ha de consensuar i respectar. Si això falla es fa molt difícil continuar en el mateix projecte”, ha conclòs.

La secretària general, que s’ha emocionat en demanar perdó de nou als germans Maragall i totes les famílies amb Alzheimer arran de la polèmica dels cartells, també ha repetit que no hi havia “estructures b” en la comunicació del partit, sinó una manera de fer més professionalitzada, sempre sota la “direcció i supervisió política” de la direcció. “No hem cedit en termes de responsabilitat, això no és crear estructures b, és comptar amb talent”, ha justificat. En aquest sentit, ha dit que va decidir fer ús d’aquestes campanyes perquè se li va demanar, en al·lusió a Junqueras, ja que era el partit que més en rebia. “Però mai contra els teus principis ètics i que no puguis assumir quan surti a la llum pública”, ha envermellit, abans de reiterar que l’episodi és “un error que aquesta organització no pot tornar a repetir”. En aquest sentit, ha explicat que ERC ha aturat les campanyes de contrast “definitivament”. “La nova direcció haurà de prendre decisions”, ha apuntat.

Rovira també ha defensat els pacte actuals per investir Salvador Illa i Pedro Sánchez perquè qui s’ha enviat a negociar amb el PSOE eren “les persones que menys s’ho creien”, fet que creu que ha permès obtenir uns millors acords. “Unes altres eleccions haurien estat pitjor per a ERC i per al moviment independentista”, ha justificat també en clau només catalana. I és que segons ella, “remuntar de més avall hauria estat més difícil i hagués tingut més costos”. “També ens cal renovació perquè la patacada és enorme”, ha sentenciat.