tot recordant
Lluís Solà, l’exbatlle de Santa Coloma de Queralt afusellat pel franquisme
Va participar en l’organització dels Fets del Sis d’Octubre del 1934 a la comarca de la Conca de Barberà
Avui fa 85 anys que un escamot de l’exèrcit franquista va afusellar l’exbatlle de Santa Coloma de Queralt Lluís Solà i Padró. Tot i que no tenia delictes de sang, la seva lleialtat a la construcció nacional catalana durant els Fets del Sis d’Octubre, el va convertir, pels feixistes, en un individu més perillós que els mateixos revolucionaris.
Solà va néixer a Santa Coloma de Queralt l’1 de gener del 1891. Provinent d’una família molt humil, va anar a l’escola fins que pocs anys més tard la va deixar per posar-se a treballar. Tot i això, de manera autodidacta, va continuar formant-se i va aprendre de l’ofici de comptable. Va exercir primer en una fàbrica de teixits, després en un negoci de compravenda de cereals, i finalment a la Societat Anònima Cros, a la seva agència de Santa Coloma de Queralt.
El 14 d’abril del 1931, després de les eleccions municipals celebrades el dia 12, es va proclamar la Segona República Espanyola, i l’endemà, dia 15, es va constituir l’Ajuntament provisional de Santa Coloma de Queralt. Solà, que era molt popular al poble, va ser designat alcalde per aclamació, en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya que, tot i que no n’era afiliat, sí que en compartia els ideals polítics i socials. Com a màxim representant de la vila, va dur a terme millores a la xarxa viària, va crear l’Elèctrica Municipal de Santa Coloma de Queralt, i va posar la primera pedra d’un modern complex escolar per a nois i noies. En les eleccions municipals del 14 de gener del 1934 va ser reelegit alcalde. Aleshores, però, l’empresa on treballava, per motius polítics, el va acomiadar. Solà, sense recursos, va decidir deixar el càrrec per poder recuperar el seu sou. Va haver de presentar fins a tres dimissions, perquè les dues primeres van ser rebutjades pel consell municipal. Finalment, el 22 d’agost del 1934 va acabar la seva etapa a l’alcaldia. Però que no estigués a primera línia política, no vol dir que deixés de fer política. Es va mantenir fidel al servei de la Generalitat, i sota les seves ordres, de manera clandestina, va ajudar a organitzar a la comarca, el moviment revolucionari del 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Els fets van ser ràpidament reprimits. Els 3.200 guàrdies d’assalt, els 400 mossos d’Esquadra i els milers de militants armats de diverses organitzacions no van poder fer front a les forces de l’exèrcit espanyol. La repressió posterior es va estendre durant les següents setmanes a tots els municipis del país. El Parlament de Catalunya va ser dissolt, el govern empresonat i l’Estatut suspès. A més, 3.400 persones de la societat civil van ser empresonades, entre elles, Lluís Solà. Va ser el 29 d’octubre quan la Guàrdia Civil va presentar-se al seu domicili i el va detenir. Va passar dos mesos reclòs al vaixell presó Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona, acusat de sedició, fins que el van deixar anar.
Va tornar a Santa Coloma i va estar durant dos anys a l’atur, fins que l’empresa que l’havia acomiadat, Societat Anònima Cros, li va oferir una plaça que havia quedat vacant. Després de la victòria del Front Popular el 16 de febrer del 1936 i el restabliment de la Generalitat, el Parlament i els Ajuntaments anteriors al 6 d’octubre del 1934, a Solà se li va proposar recuperar el càrrec i denunciar el seu empresonament, però ell ja no en va voler saber res més pel temor que qualsevol moviment pogués comportar un nou entrebanc a la feina. Així, durant la guerra civil, va dedicar-se exclusivament a treballar i a guanyar diners per a la seva família sense intervenir políticament enlloc. L’empresa el va premiar amb més responsabilitats i va assumir la delegació de la Casa Cros a Montblanc.
El 14 de gener del 1939, malgrat la forta resistència republicana a la vila, l’exèrcit feixista va obtenir el control de Santa Coloma. Pocs dies més tard, la Guàrdia Civil, per segona vegada en la vida de Solà, va presentar-se davant casa seva. Se’l va emportar, juntament amb tots els diners que havia guanyat i estalviat a la Cros. El van dur a la presó de Montblanc, i després de presentar declaració el 17 de febrer i el 31 de maig, va ser acusat de cap dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 a la zona i responsable d’assessorament dels comitès antifeixistes de Santa Coloma de Queralt i de Santa Perpètua de Gaià, a més de braç dret i home de confiança del diputat montblanquí Josep Folch i Folch. El 5 de juny, finalitzada la instrucció, va ser enviat a la presó de la Punxa de Tarragona, a l’espera del consell de guerra, que va tenir lloc el 23 de juny. Va ser declarat culpable del delicte de rebel·lió i condemnat a mort. La pena es va executar a les 6 del matí del divendres 20 d’octubre del 1939, a la muntanyeta de l’Oliva, prop del cementiri de Tarragona. Amb ell, van ser afusellats 42 companys més. Solà tenia 48 anys. El seu últim alè, el va expressar en una carta d’amor dirigida a la família: “Adéu per sempre. Rebeu milions de besades i abraçades del vostre espòs i pare que us idolatra.”
El 1992 l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt va proclamar Lluís Solà fill predilecte de la vila, i com a record material de la gesta, un monòlit al passeig de la Muralla amb la inscripció: “En record i homenatge a Lluís Solà i Padró, batlle de la vila (1931-1934). Santa Coloma de Queralt, 3-X-1992”.