veneçuela
L’ONU acusa Maduro de crims de lesa humanitat durant les eleccions veneçolanes
L’organisme ha fet públic un informe de 158 pàgines sobre el període comprès entre l’1 de setembre de 2023 i el 31 d’agost de 2024
Quatre dies després d’aconseguir la seva renovació per dos anys, la Missió Internacional Independent de l’ONU per a Veneçuela va publicar un contundent informe en què veu motius raonables per a creure que el govern de Nicolás Maduro va cometre “crims de lesa humanitat” en les eleccions de juliol.
El document de 158 pàgines abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2023 i el 31 d’agost de 2024 i acusa forces de seguretat i grups civils armats progovernamentals d’assassinats, desaparicions forçades, actes de tortura i violència sexual i de gènere abans, durant i després d’uns comicis marcats per la persecució d’opositors i la repressió de les protestes.
Les forces de seguretat van estar “involucrades massivament” en violacions de drets humans com ara detencions arbitràries, ús excessiu de la força per a reprimir protestes, o tractes cruels i degradants, indica el document, assenyalant com a responsables als serveis d’intel·ligència civil (SEBIN) i militar (DGCIM), així com a la Guàrdia Nacional Bolivariana i a la Policia Nacional.
L’informe també assegura que “les declaracions de les màximes autoritats de l’Estat, sobretot després del 28 de juliol, van incitar a la repressió i van contribuir a generar un clima d’hostilitat i violència”.
Altres institucions assenyalades en l’informe són el Consell Nacional Electoral, que “va incomplir les mesures bàsiques de transparència i integritat”, l’Assemblea Nacional, “instrumental en l’aprovació de noves lleis contràries als drets humans i restrictives de l’espai cívic i democràtic”, o el sistema de justícia, que “va continuar operant amb falta d’independència”.
Tot i que anteriors informes de la missió constituïda en 2019 ja van acusar l’Estat veneçolà de greus violacions de drets humans, el nou document destaca que el perfil de les víctimes de la repressió “es va ampliar de manera significativa” en el període electoral abastant no sols a líders de l’oposició i socials.
En el context electoral els abusos també van ser soferts per “ciutadans comuns, simplement per demostrar el seu desacord amb el govern o amb els resultats de les eleccions presidencials anunciats per les autoritats”, va indicar.
“Les violacions greus de drets humans investigades durant aquest període representen una continuació de la mateixa línia de conducta caracteritzada com a crims de lesa humanitat en informes previs de la missió”, conclou el document.