Política

“La jerarquia a Interior no es va alterar mai”

Francisco Martínez, ex mà dreta de Fernández, assenyala subtilment el cap i nega la parapolicia i el ‘deep state’

“Com a policia i espanyol, soc un patriota i ho faria tot per Espanya. I ‘tot’ és ‘tot’!”, diu Eugenio Pino al Congrés

En una comissió d’investigació al Congrés, el drama de l’entrevistador i el respir efímer del compareixent és que hi hagi una causa judicial oberta, perquè aleshores la potestat de no respondre en nom del dret a la defensa funciona de comodí per a tot i obliga el diputat a esprémer la imaginació per obtenir confessions de valor tot viatjant per carreteres secundàries. Aquest va ser el cas de Francisco Martínez, exlletrat de les Corts, exdiputat del PP, ex secretari d’estat d’Interior i ex mà dreta de Jorge Fernández Díaz, i que afronta 15 anys de presó pel cas Kitchen (l’espionatge parapolicial al tresorer del PP Luis Bárcenas per haver-li robat proves), en què els protagonistes de l’auca són els mateixos que en l’operació Catalunya. Si bé Mikel Legarda (PNB) i Jon Iñarritu (EH Bildu) van desistir, la tenacitat de Pilar Vallugera (ERC) i Josep Pagès (Junts) a l’hora de no acceptar el mutisme va tenir premi i van fer parlar un home ressentit i dolgut amb el seu excap fins al punt de sentir-se “un babau utilitzat”. “La jerarquia de ministre, secretari d’estat, etc. es va mantenir sempre en la seva etapa o hi havia petits espais on les ordres no seguien la jerarquia deguda?”, inquiria Vallugera. “Interior és un ministeri fortament jerarquitzat. I la jerarquia a Interior no es va alterar mai. És així la llei”, va dir Martínez tot assenyalant subtilment la responsabilitat del seu cap en tot. Martínez, però, nega la policia patriòtica com a tal i fins i tot abjura de la terminologia: “No va existir res d’això. El mateix concepte de trama parapolicial no es correspon ni de bon tros amb la realitat”, va indicar.

Amb ulleres de muntura blava penjades al coll com a collar i amb una barba perfectament retallada que no lluïa a Interior, Martínez no va ocultar la decepció amb la política per l’abandonament del PP i pel buidatge del seu telèfon. “Haver tingut en un moment donat una responsabilitat política en què em vaig veure per casualitat evidentment avui m’ha sortit molt car”, se sincerava. “Que si me’n penedeixo per la part política? Què vol que li digui...”, va reblar. Dit això, Martínez va regalar un retrat de com funciona l’Estat amb els 70.000 policies i els 80.000 guàrdies civils: “Al Ministeri de l’Interior els càrrecs públics com el ministre i el secretari d’estat som uns interins. Els ministres arriben a un tren que va en marxa i a la velocitat del TAV. Però no em consta que existeixi un deep state. No crec que cap dels comissaris que estan sent investigats hagi dit que ho està per culpa meva”, es va defensar.

Competència per liquidar un banc

Qui va acorralar Martínez amb la trama andorrana i els contactes amb l’agent de l’FBI Mark Barry i la liquidació de BPA va ser Josep Pagès (Junts). “El Ministeri de l’Interior no té cap competència en la intervenció d’un banc i la seva eventual dissolució”, es va excusar. I va rebatre el diputat de Junts sobre l’abast de la responsabilitat: “Si, per cada cosa que fa un policia o un guàrdia civil, un ministre o un secretari d’estat n’ha de respondre, no trobaríem qui vulgui fer de ministre ni de secretari d’estat”, va relatar. Davant l’evidència dels àudios que incriminen Martínez, l’al·ludit va etzibar a Pagès que “no s’hi reconeix” quan parla de l’amenaça de l’independentisme. El que feia i continuarà fent el Ministeri de l’Interior és perseguir amenaces que constitueixin delictes de diferent ordre. Si es produeix o s’identifica un risc que compromet principis constitucionals, l’orde constitucional des del punt de vista de la seguretat pública i pot constituir delictes, el govern actua”, es va limitar a dir. Quan al clam de Vallugera i Pagès s’hi va afegir David Serrada (PSOE) amb el retrat de “polítics jugant a ser policies i policies jugant a ser polítics en un totum revolutum en què el beneficiat era el PP”, Martínez va esclatar: “Seria una mica complicat d’entendre aquest control maquiavèl·lic de la policia quan es va produir una intervenció de catorze hores de durada a la seu del PP del carrer Gènova sent jo secretari d’estat d’Interior. I cap intervenció policial al PSOE.” I, pel que fa als que albiren una persecució amb zel polític, ho va rebatre: “Als diputats, quan anem a renovar el DNI, la policia ens ho mira tot, i si en un control de carretera la Guàrdia Civil et demana el DNI, s’ho miren tot. I a mi no em sembla una conspiració que la Guàrdia Civil et demani el DNI, jo l’hi dono.”

“Fer-ho tot és perseguir innocents?”

La cortesia més elemental es va acabar amb la irrupció del segon compareixent, el director adjunt policial Eugenio Pino, ara ja jubilat i amb una condemna no ferma d’un any de presó pel cas de la memòria USB de Pujol. “Això és una comissió política i produeix efectes polítics i no declararé absolutament res de fa deu anys. Si volen preguntar-me per la meva edat o la salut...”, es presentava amb rostre agre i de braços plegats sobre una americana verda que ni es va descordar. I si el 2021 ja va exhibir un autocontrol impropi d’un policia veterà, ahir se les va tornar a heure amb Gabriel Rufián (ERC). “És vostè un corrupte?”, preguntava Rufián obrint foc. “I vostè?”, va correspondre Pino, que fins i tot va esbossar un intent de marxar de la sala davant l’estupor de la presidenta de la comissió, María Luz Martínez Seijo. “Vostè és un patriota? Vostè per Espanya ho faria tot, fins i tot perseguir innocents?”, va etzibar Rufián. “Com a policia i com a espanyol, soc patriota i sens dubte ho faria tot per Espanya. I tot és tot!”, va dir Pino repetint la resposta que ja va donar a Rufián el maig del 2021. “Tinc molt clar que vostè fa 40 anys s’ocuparia de mi d’una manera determinada. I els seus camarades, també. I dic camarades perquè els fot”, va cloure Rufián.

Pino: “Amnistia, jo? Per què?”

El torn d’Eloi Badia (En Comú Podem-Sumar) va irritar Pino per la defensa de la innocència de Xavier Trias –“que el compte bancari de Trias és fals està pendent de ser dilucidat”, va arribar a dir el policia jubilat– i per la provocació final de preguntar-li si s’acollirà a la llei d’amnistia. “Sol·licitar l’amnistia, jo? Per què?”, va dir amb sorpresa. El diputat del PSC Arnau Ramírez tampoc es va donar per vençut –“no li respondré res, no penso parlar amb vostè”, li havia dit en to brusc l’excomissari– i va acabar arrencant-li frases de valor. “Vostè sap que els fons reservats són diners públics pagats amb els impostos de tots?”, va exigir. “Sí, i són sotmesos a una normativa específica que es va complir sempre rigorosament. I n’informava de tot el secretari d’estat i es va complir tot rigorosament i va comportar molts èxits. Vull recordar que la norma dels fons reservats, llei i reglament, es fa amb vostès [el PSOE] estant al govern, amb [Juan Alberto] Belloch, i es va complir tot rigorosament. Hi ha un component de confidencialitat però cregui’m que ha comportat molt bons resultats i molts èxits. De tots els diners que jo agafava, en donava compte al secretari d’estat i tenia el seu vistiplau. La resta són faules”, va argumentar Pino.

Interior és un ministeri fortament jerarquitzat. I la jerarquia al Ministeri de l’Interior no es va alterar
No va existir res de tot això. El mateix concepte de ’trama parapolicial’ no es correspon ni de bon tros amb la realitat
Francisco Martínez
ex secretari d’estat d’interior
Dels diners dels fons reservats, n’informava el secretari d’estat. Es va complir tot rigorosament i va comportar molts èxits
Que el compte bancari de Xavier Trias és fals està pendent de ser dilucidat
Eugenio Pino
exdirector adjunt operatiu (DAO) policial


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.