“Catalunya ha tornat a Espanya”
En pocs dies, l’executiu d’Illa s’ha volgut distanciar dels seus predecessors amb alguns gestos carregats de simbolisme
Entre els canvis hi ha el restabliment de les relacions amb la Corona i l’assistència a la desfilada militar del Dia de la Hispanitat
Una de les protagonistes de l’agenda d’Illa ha estat la Corona, amb la qual s’han “normalitzat” relacions
Poques hores abans d’assistir a la desfilada militar del Dia de la Hispanitat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va publicar un missatge a les xarxes socials que deia textualment: “Catalunya ha tornat per implicar-se, per escoltar i ser escoltada.” Illa també argumentava que Catalunya havia “de ser present en la construcció d’una Espanya plural i diversa”. Algunes hores abans, en l’habitual compareixença davant la premsa, la portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, havia situat la participació del president de la Generalitat en la desfilada militar dins la “normalitat institucional” i havia afegit que Illa estava disposat a “ocupar totes les cadires on Catalunya ha de ser present, amb el màxim respecte i col·laboració amb totes les institucions”.
“Retorn a”, “diàleg amb” i “implicació en” Espanya, són tres de les consignes que repeteix el nou govern de la Generalitat, capficat a situar dins la “normalitat institucional” una agenda perfectament calculada que té com a objectiu principal girar full i retornar al període anterior al Procés, talment com si els darrers deu anys haguessin estat un simple malson. La idea, parafrasejant el mateix Illa, és que Catalunya torni a implicar-se en el projecte espanyol, com una autonomia més.
Durant dies, el govern no havia aclarit si el president de la Generalitat assistiria als actes del Dia de la Hispanitat a Madrid. Finalment, es va filtrar la notícia el dia 10, el mateix en què el govern se sotmetia a la primera prova de foc al Parlament. Tampoc es tractava de cap sorpresa. Quan era cap de l’oposició, Illa havia criticat amb vehemència l’absència del govern català als actes del 12-O. No només la qualificava de “ridícula”, sinó que aprofitava per recordar que el fet de pertànyer a Espanya era “un sentiment que també és molt ampli a Catalunya”. Abans d’Illa, només havien assistit a la desfilada militar del Dia de la Hispanitat els altres presidents socialistes, Pasqual Maragall el 2004 i José Montilla el 2007 i el 2010. Jordi Pujol, per la seva banda, no va anar-hi mai, tot i que sí que va assistir a la recepció reial.
El president de la Generalitat va anar a la desfilada juntament amb la delegada del govern a Madrid, Núria Marín. La presència i les declaracions d’Illa van anar acompanyades d’alguns gestos significatius, com ara les salutacions efusives a la resta de presidents autonòmics, tant socialistes com populars; una prova més que Catalunya, a través del nou govern de la Generalitat, retorna al sistema autonòmic. El viatge a Madrid també va permetre a Pedro Sánchez lluir el seu president autonòmic en societat; precisament en uns moments d’extrema debilitat de l’executiu espanyol i amb el debat sobre el “finançament singular” ben viu. El president espanyol es va referir al “gest” de Salvador Illa: “Cal valorar que vingui el 12-O amb un discurs que diu que Catalunya ha tornat i vol participar en una Espanya plural i diversa”, va subratllar.
Una agenda espanyola
Els darrers dies, l’agenda presidencial ha anat carregada de trobades ben simbòliques. Poques hores abans de viatjar a Madrid, havia escenificat una altra mostra d’aquesta voluntat de recuperar “la normalitat institucional”. En aquest cas, amb el poder judicial. Salvador Illa havia assistit a l’obertura de l’any judicial, junt amb els consellers Núria Parlón i Ramon Espadaler. Feia més d’una dècada que no hi anava cap president de la Generalitat. En aquest cas, va ser el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, qui es va felicitar per haver recuperat “una tradició d’institucionalitat que mai havia d’haver-se perdut”. Barrientos també va dir: “Els integrants del poder judicial i tots els col·laboradors del sistema de justícia hem seguit i seguirem servint els interessos dels ciutadans de Catalunya”, i va demanar al nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que defensés els jutges i magistrats que reben “desqualificacions i insults” d’altres poders de l’Estat, tot lamentant que “Catalunya ha estat una mostra eloqüent d’això”.
Una de les protagonistes destacades de la nova agenda presidencial ha estat la Corona. En l’acte final de la campanya electoral del 12-M, el candidat d’ERC, Pere Aragonès, va advertir que, si Illa era president, Felip VI “es passejaria pel Palau de la Generalitat”. La va encertar de ple, però el que probablement no s’imaginava és que el retorn del Borbó es produiria gràcies als vots dels republicans. El monarca espanyol no rebia la visita d’un president de la Generalitat des del 17 de juliol del 2015, en plena ressaca del 9-N i després que Artur Mas i Oriol Junqueras haguessin pactat una llista i un full de ruta. En aquell moment, la tensió entre el govern català i l’espanyol era extrema i, només d’aterrar a la capital del regne, Mas va voler aclarir que hi anava “en so de pau”. El monarca, per la seva banda, el va saludar amb cara de pomes agres, com a mínim en el moment que es disparaven els flaixos dels fotògrafs. Amb el pas dels anys, la tensió entre la Generalitat i la Corona encara es va incrementar més, sobretot després del discurs de Felip VI el 3 d’octubre del 2017. A partir d’aleshores, les visites del monarca a Catalunya anaven associades a mobilitzacions de rebuig per part de l’independentisme, mentre que els presidents de la Generalitat evitaven el Palau de la Zarzuela o el saludaven amb fredor en esdeveniments en què es veien obligats a coincidir a casa nostra, com ara el Mobile World Congress.
Però, d’ençà que Salvador Illa va prometre el càrrec com a president de la Generalitat, es va activar un pla per recuperar el prestigi de la monarquia a Catalunya o, com a mínim, per intentar que les seves visites resultin menys convulses. La primera passa es va donar el 18 de setembre passat, quan es va recuperar la visita protocol·lària al Palau de la Zarzuela. Aquell dia, Felip VI no va poder reprimir la satisfacció: “Que bé! No és habitual”, va dir. Per la seva banda, Illa proclamava que “Catalunya ha tornat per implicar-se en la construcció d’Espanya”, un lema clàssic del catalanisme. L’endemà, en un dinar amb una vintena d’empresaris i alts directius de companyies de l’Ibex, Illa va repetir la mateixa consigna: “Catalunya ha tornat.” El president de la Generalitat, amb la targeta de presentació del dia anterior, va demanar als empresaris que tornessin a invertir a Catalunya, amb l’esquer d’unes condicions favorables i el desig de “tornar a situar Catalunya en el lideratge econòmic d’Espanya”.
En els darrers dies, els gestos d’Illa amb la Corona s’han intensificat. El Dia de la Hispanitat va reverenciar la família reial en la tradicional recepció. I l’endemà es va convertir en el convidat del monarca en una travessia al port de Barcelona. Ambdós van seguir l’evolució de la copa d’Amèrica a bord d’una portaaeronaus anomenada, ironies de la vida, Juan Carlos I. La Delegació del Govern espanyol a Catalunya va enviar una nota de premsa en què es destacava que la presència del monarca “posa fins i tot més valor a aquest esdeveniment clau per a l’esport i per a la difusió de la cultura marítima i de la ciutat de Barcelona”. Felip VI, doncs, no només s’ha passejat, metafòricament parlant, pel Palau de la Generalitat, sinó que hi ha trobat una catifa vermella.
La resposta sobiranista
La presència d’Illa a la desfilada militar va provocar un rebuig unànime de l’independentisme. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, va denunciar a través de la xarxa X que “cap institució a Catalunya hauria de celebrar el 12 d’octubre” perquè commemora “el colonialisme, el genocidi i l’aniquilació dels pobles indígenes”. Per la seva banda, Junts va aprofitar el debat de política general per retreure a Illa de confondre “normalització amb espanyolització”. La portaveu, Mònica Sales, es va dirigir a Salvador Illa i li va etzibar: “Quan vostè diu «torna Catalunya» deu voler dir «torna a la desfilada militar i tot el que representa el Dotze d’Octubre».” També la CUP ha denunciat el flirteig reial. Aquest dimecres, en la primera sessió de control a què se sotmetia el nou govern, Laia Estrada va recordar que Illa s’havia trobat amb el rei malgrat saber “que el discurs de Felip VI el 3 d’octubre del 2017 va ser l’aval perquè s’iniciés la persecució policial, judicial i política contra l’independentisme i malgrat saber que el 75% de la població catalana està en contra de la institució monàrquica, un sector que va més enllà de l’independentisme”, segons va argumentar. La reacció d’ERC, en canvi, ha estat molt més tèbia, més centrada a rebutjar la “festivitat” del Dia de la Hispanitat que no pas la participació de Salvador Illa.
Mentre Illa maldava per girar full des de la talaia de la Generalitat, el Parlament es convertia en un altre espai on poder veure el canvi de cicle en què es troba immersa la política catalana, amb un ordre del dia i unes votacions molt més orientades a l’autonomisme que no pas a la independència. Els socialistes no només van superar el repte sense un desgast significatiu, sinó que van aconseguir que la cambra catalana es convertís en un escenari més de la seva agenda de retorn a Espanya; tot plegat, afavorit per la debilitat dels partits sobiranistes. Per primera vegada d’ençà que es va iniciar el Procés, les propostes de resolució sobre l’autodeterminació, en aquest cas presentades per ERC, la CUP i Aliança Catalana, no es va aconseguir que s’aprovessin. També va haver-hi altres derrotes simbòliques, com ara un text acordat per Junts, ERC i la CUP en què es denunciava “la rebel·lia de la cúpula del poder judicial” en no aplicar l’amnistia. L’independentisme tampoc va aconseguir que prosperessin dues propostes de resolució de Junts i Esquerra en què s’expressava “la necessitat de no normalitzar les relacions institucionals de Catalunya amb la Casa Reial” per discursos com el del 3-O del 2017 i perquè la seva figura suscita un “ampli rebuig” a la societat catalana.
En canvi, el Parlament va avalar el model de “finançament singular” pactat entre el PSC i ERC en el marc de l’acord d’investidura. Socialistes i republicans, juntament amb els Comuns, van voler evitar que es veiés un nou tripartit i van presentar propostes per separat, que van ser aprovades amb el suport dels 68 diputats que sumen els tres partits. Tota una mostra del canvi de cicle de la política catalana, tant al Parlament com al govern. Catalunya, parafrasejant Salvador Illa, ha tornat a Espanya.