El govern espanyol declara la condició de víctima de Puig Antich

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Victor Torres, ha signat una declaració on es reconeix la condició de víctima de la persecució política desplegada pel franquismes al jove llibertari Salvador Puig Antich, sotmès a un procés judicial i consell de guerra que va culminar amb la seva execució el 2 de març de 1974.

Imma Puig i les seves germanes, Montse, Carme i Merçona, han rebut aquest matí de mans del ministre la declaració de reconeixement i reparació en un acte dut a terme a la seu del ministeri, a Madrid. El document subratlla “la persecució i violència patides per raons polítiques” que va patir Salvador “i la condició de víctima per haver estat condemnat a pena de mort”.

L’acció de reparació s’afegeix a la que ja es va concretar l’estiu passat, en la figura del president de la Generalitat afusellat, Lluís Companys, i s’emmarca en la llei de la Memòria Democràtica. L’article 5 de la llei preveu declarar la il·legalitat de les condemnes interposades per motivacions polítiques, ideològiques o de consciència per vulnerar el dret fonamental a un judici just, com es diu a la resolució relativa a Salvador Puig Antich.

La reparació és merament formal i no dóna dret a posteriors reclamacions com podria ser una indemnització. En aplicació de la llei de Memòria Democràtica, la declaració de nul·litat sí que s’haurà de fer constar en la causa judicial, en aquest cas la 106-IV-73, instruïda pel jutjat militar permanent número 3 de Barcelona.

A l’acte d’entrega, Imma Puig ha recordat que “fa cinquanta anys que portem lluitant per la dignitat del nostre germà” i ha subratllat l’“emoció” que suposa per a la família que Salvador sigui reconegut com a víctima. Al seu torn, el ministre Torres ha lamentat que hagi hagut de passar mig segle i ha assegurat que “d’una certa manera avui es fa justícia”.

De totes maneres, la reparació a la Família Puig Antich per la via del l’acte administratiu que s’ha formalitzat avui no s’ha aconseguit mai en l’àmbit dels tribunals de justícia. En aquest mig segle transcorregut, les germanes del Salvador han formalitzat fins a dues vegades un recurs de revisió de la sentència de 1974 i tot el procés judicial i en dues ocasions va ser denegat. També es va desestimar una querella contra el redactor de la condemna a mort, el jurista Carlos Rey, protegit per la preinscripció del delicte i la llei d’amnistia.

El Parlament de Catalunya ja va dictar una norma, el 2017, que suposava la declaració de nul·litat de tots els tribunals constituïts durant el règim franquista i deixava sense efecte les seves sentències.