El govern espanyol declara Puig Antich víctima de Franco
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Víctor Torres, ha signat una declaració en què es reconeix la condició de víctima de la persecució política desplegada pel franquismes el jove llibertari Salvador Puig Antich, sotmès a un procés judicial i consell de guerra que va culminar amb la seva execució el 2 de març del 1974.
Imma Puig i les seves germanes, Montse, Carme i Merçona, van rebre ahir de mans del ministre la declaració de reconeixement i reparació en un acte dut a terme a la seu del ministeri, a Madrid. El document subratlla “la persecució i violència per raons polítiques” que va patir Salvador Puig Antich “i la condició de víctima per haver estat condemnat a pena de mort”.
L’acció de reparació s’afegeix a la que ja es va concretar l’estiu passat, en la figura del president de la Generalitat afusellat, Lluís Companys, i s’emmarca en la llei de la memòria democràtica. L’article 5 de la llei preveu declarar la nul·litat de les condemnes imposades per motivacions polítiques, ideològiques o de consciència pel fet de vulnerar el dret fonamental a un judici just, com es diu en la resolució relativa a Salvador Puig Antich.
La reparació és merament formal i no dona dret a posteriors reclamacions com podria ser una indemnització. En aplicació de la llei de memòria democràtica, la declaració de nul·litat sí que s’haurà de fer constar en la causa judicial, en aquest cas la 106-IV-73, instruïda pel jutjat militar permanent número 3 de Barcelona.
En l’acte d’entrega, Imma Puig va recordar que fa cinquanta anys que lluitant per “la dignitat” del seu germà, i va subratllar l’“emoció” que suposa per a la família que el Salvador sigui reconegut com a víctima del franquisme. Al seu torn, el ministre Torres va lamentar que hagi hagut de passar mig segle i va assegurar: “En certa manera, avui es fa justícia.”
De totes maneres, la reparació a la família Puig Antich per la via de l’acte administratiu que es va formalitzar ahir no s’ha aconseguit mai en l’àmbit dels tribunals de justícia. En aquest mig segle transcorregut, les germanes del Salvador han formalitzat fins a dues vegades un recurs de revisió de la sentència del 1974 i en totes dues ocasions va ser denegat. També es va desestimar una querella contra el redactor de la condemna a mort, el jurista Carlos Rey, protegit per la prescripció del delicte i la llei d’amnistia del 1977.
El Parlament de Catalunya ja va dictar una norma pròpia, el 2017, que suposava la declaració d’il·legalitat de tots els tribunals constituïts durant el règim de la dictadura franquista i deixava sense efecte les seves sentències.