Política

Ramon Bacardit i Reguant

Cap de l’oposició a Manresa (Junts)

“Tenim una idea de ciutat diferent de la que té Esquerra”

“Hi ha un problema de dinamisme econòmic: traduït a l’urbanisme, vol dir que a la ciutat no passen coses, la gent no tira”

“Estem aplicant solucions continuistes, consistents en megaprojectes caríssims, com si fóssim una ciutat molt rica”

Entres en una escola de Manresa, i entre el 50 i el 70% dels nanos són de cultures no occidentals

Ramon Bacardit i Reguant va néixer a Manresa el 1974, és titulat en arquitectura superior per la UPC - Etsab, està especialitzat en temes d’urbanisme i té un MBA a l’IESE. Des del 2011 fins al 2015 va ocupar la regidoria d’Urbanisme, Paisatge i Mobilitat. En aquell moment va reprendre la seva feina durant vuit anys, i el 2023 va tornar a la política i va encapçalar la llista de Junts per Catalunya a Manresa.

Van passar de vuit a sis regidors; què n’esperaven, de les eleccions?
El 2023 ens presentem amb un partit nou; l’anterior equip era Junts per Manresa, i després Junts per Catalunya a Manresa. Sé que és difícil d’entendre. Nosaltres podem dir que vam perdre dos regidors o que en vam guanyar sis. No estic fent retòrica, és cert. El mateix alcalde sempre diu: “No us reconec.” I li dic: “No ens has de reconèixer, som un projecte nou per a la ciutat, no busquis àncores en el passat.” Va ser una sorpresa per a nosaltres i per al mateix alcalde que obtinguéssim sis regidors, tothom ens donava per aniquilats.
Per què Junts i ERC no van arribar a un pacte per governar?
A la reunió que vaig tenir amb l’alcalde, al cap de pocs dies de les eleccions, li vaig dir: “Volem pactar, sou l’única opció que tenim sobre la taula.” Per començar volíem un govern amb igualtat de poder de decisió, no pas alcaldia. Hi havia una sensació que l’últim mandat havia estat molt dolent. Es van iniciar tres reunions, i a l’altra banda vam veure coses rares a la primera. L’alcalde i ERC han preferit pactar amb dos de petits, que no li diuen res, que li fan de crossa i seguidisme, que no canvien les dinàmiques. Nosaltres volíem un govern de canvi.
Els van dir que no a les condicions?
La negociació al final va ser a veure a qui públicament es penjava la llufa d’haver trencat les converses. Si al final es tractava de demostrar que qui no havia volgut el pacte, per justificar que pactaven amb el 155, era Junts no sé què, o el Bacardit no sé què més, és molt poc lleial. Si la intenció era poder governar com si tinguessin majoria absoluta, tenint-ne set de 25, que és el que està passant ara, nosaltres no érem el seu soci ideal, és clar. Tenim una idea de ciutat diferent de la que té Esquerra.
Com hauria de ser la ciutat?
No tenim un problema de planejament urbanístic; és de gestió urbanística. Els sectors de regeneració urbana i d’ampliació urbana que preveu el planejament no s’estan duent a terme per la situació econòmica de la ciutat. Per tant, hi ha un problema de dinamisme econòmic que, traduït a l’urbanisme, vol dir que a la ciutat no passen coses, la gent no tira.
I com ho faria Junts?
El nostre programa, que estem tirant endavant, es resumia en tres o: orgull, oportunitats i ordre. Ha estat una ciutat que ha acollit moltíssima gent en els últims deu anys, hi ha un procés tremend de substitució de gent, que marxa i que arriba, cada any hi ha el 10% de la població que canvia. En cinc anys el 40% de la població és un altre. I cal analitzar què està passant.
La Fàbrica Nova o l’Anònima poden ajudar a atreure més poder econòmic?
Tenim un problema de baixada del PIB constant, de pèrdues de rànquing de poder adquisitiu com a ciutat a la darrera dècada que fa feredat. Poso en dubte que aquests macroprojectes, que no veuran la llum fins d’aquí a molts anys, siguin una solució efectiva a mitjà termini. Estem aplicant solucions continuistes, megaprojectes caríssims, com si fóssim una ciutat molt rica, de llarg recorregut, i estem fent el que ja feia el govern tripartit, tres o quatre inversions i mala gestió, i va enfonsar amb un 128% d’endeutament l’Ajuntament que ens vam trobar el 2011.
El problema de base és el creixement econòmic?
Hem de passar de ser una ciutat d’acollida a ser una ciutat d’oportunitats pels que hem acollit.
La població estrangera és del 21,73%, segons dades municipals. És una xifra molt alta?
És gent que té l’origen en altres països i hi ha hagut un procés de nacionalització, els fills d’aquestes persones no computen al 22%. Tots són ciutadans de Manresa, tots són catalans. Però en aquestes estadístiques, si volem comparar, no ho estem fent bé. Entres en una escola de Manresa, i entre el 50 i el 70% dels nanos són d’origen de cultures no occidentals.
Això és un problema?
No hauria de ser-ho, però mal gestionat, sí. El 50% dels nanos de les escoles de Manresa són NEE, de necessitats educatives especials. És un problema d’emergència nacional, que s’escampa a l’educació, al sector sanitari i, en el nostre cas, a la seguretat i convivència. M’estic fent un fart de dir-ho, i no sé si el nou govern voldrà escoltar-nos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia