Sacsejada a la geopolítica

El 15 d’octu­bre pas­sat va sor­tir a la venda War, el nou lli­bre de Bob Woodward, el reco­ne­gut peri­o­dista d’inves­ti­gació nord-ame­ricà. El lli­bre ha arri­bat car­re­gat de reve­la­ci­ons que ja estan sac­se­jant la política glo­bal. Amb el seu carac­terístic estil rigorós i directe, Woodward explora els con­flic­tes més relle­vants del món con­tem­po­rani: la guerra a Ucraïna, la crisi al Pròxim Ori­ent i la pugna per la pre­sidència dels Estats Units.

El lli­bre s’endinsa en les con­ver­ses pri­va­des de Donald Trump amb Vladímir Putin, les valo­ra­ci­ons del pre­si­dent Joe Biden sobre diver­sos líders mun­di­als i les inqui­e­tants ame­na­ces nucle­ars de Rússia. Aques­tes reve­la­ci­ons no només apor­ten llum a qüesti­ons clau de la política mun­dial, sinó que ja han tin­gut impli­ca­ci­ons en la política inter­na­ci­o­nal.

Una de les reve­la­ci­ons més impac­tants de War ha estat la con­fir­mació que l’expre­si­dent Donald Trump va man­te­nir fins a set con­ver­ses pri­va­des amb el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, després de dei­xar la pre­sidència. Segons Woodward, aques­tes tru­ca­des van tenir lloc en moments crítics, entre els quals hi ha el con­flicte entre Rússia i Ucraïna, així com durant la pandèmia de la covid-19.

Woodward explica que, durant aquest període, Trump va arri­bar a enviar màqui­nes per fer pro­ves de covid-19 a Putin, un fet que no s’havia cone­gut fins ara. Aquesta reve­lació ha pro­vo­cat noves pre­gun­tes sobre la relació entre Trump i Rússia, sobre­tot després dels dub­tes sor­gits durant la seva pre­sidència en relació amb la seva pro­xi­mi­tat amb Putin.

Aques­tes infor­ma­ci­ons podrien tenir con­seqüències impor­tants per a Trump, espe­ci­al­ment en el con­text de la seva can­di­da­tura a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2024. Els seus rivals polítics, tant dins del Par­tit Repu­blicà com fora, podrien uti­lit­zar aques­tes reve­la­ci­ons per qüesti­o­nar la seva lle­ial­tat als Estats Units i les seves acci­ons després d’aban­do­nar el càrrec.

Un altre aspecte des­ta­cat de War és la des­cripció de les opi­ni­ons pri­va­des del pre­si­dent Joe Biden sobre altres líders mun­di­als. Una de les decla­ra­ci­ons més sona­des ha estat la referència que Biden va fer del pri­mer minis­tre isra­elià, Ben­ja­min Neta­nyahu, a qui va qua­li­fi­car de “fill de p...”. Aquest comen­tari va encen­dre el debat sobre l’estat de les rela­ci­ons diplomàtiques entre els dos països. Recent­ment, Biden i Neta­nyahu van man­te­nir una tru­cada telefònica per dis­cu­tir aques­tes reve­la­ci­ons. En la con­versa, ambdós líders van mirar de sua­vit­zar les ten­si­ons gene­ra­des per les crítiques de Biden i abor­dar, al mateix temps, qüesti­ons impor­tants del con­flicte gene­rat al Pròxim Ori­ent i rea­fir­mar la seva col·labo­ració estratègica.

Aquesta crítica tan directa ha com­pli­cat un con­text ja tens per la situ­ació a la regió. Tot i que Biden ha con­ti­nuat ofe­rint suport a Israel, les reve­la­ci­ons han posat de mani­fest la frus­tració interna davant la política isra­e­li­ana, espe­ci­al­ment pel con­flicte palestí.

Una de les reve­la­ci­ons més inqui­e­tants de War ha estat el risc real que Rússia fes ser­vir armes nucle­ars tàcti­ques durant la guerra amb Ucraïna. Segons Woodward, diver­sos infor­mes d’intel·ligència van aler­tar de la pos­si­bi­li­tat que el Krem­lin con­si­derés seri­o­sa­ment l’ús d’aques­tes armes en moments espe­ci­al­ment crítics del con­flicte.

Aques­tes tro­ba­lles han reo­bert el debat sobre la segu­re­tat nuclear i el paper de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal per con­te­nir aquesta mena de con­flic­tes. Els líders mun­di­als hau­ran de replan­te­jar les seves estratègies diplomàtiques i de segu­re­tat davant d’una amenaça que no sem­bla tan llu­nyana com molts l’havien cre­gut.

El llançament de War ha arri­bat en un moment crític per a la política nord-ame­ri­cana, ja que les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del 2024 estan cada cop més a prop. Les reve­la­ci­ons sobre Trump i les seves interac­ci­ons amb Putin podrien tenir un impacte sig­ni­fi­ca­tiu en la seva can­di­da­tura i ero­si­o­nar el suport de sec­tors del seu par­tit o bé reforçar les crítiques dels seus rivals polítics.