La ultradreta marca l’agenda

Els missatges de la ultradreta s’imposen cada cop amb més força al cor de les institucions europees. I la migració, una de les qüestions més referenciades entre els ultraconservadors, va tornar a ocupar la primera línia del debat polític a Brussel·les. En la cimera celebrada dijous a la capital belga, els líders i caps d’estat de la UE van debatre l’obertura de nous centres de deportació fora les fronteres comunitàries, un tema tabú fins fa poc. Les opinions sobre com abordar la migració continuen dividides, però el sol fet de posar el debat sobre la taula i marcar l’agenda ja és una gran victòria política per a la ultradreta.

La setmana ja s’entreveia moguda a Brussel·les, sobretot després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, presentés una carta dilluns en què, entre una llista de mesures per controlar la migració, plantejava obrir centres de retorn en països tercers. La popular alemanya mencionava l’acord entre Itàlia i Albània com a exemple, una posició que va donar ales a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.

Empesa per les paraules de Von der Leyen, la líder del país transalpí va impulsar el mateix dijous –juntament amb Dinamarca i els Països Baixos– una trobada paral·lela a la cimera per debatre l’enduriment de les polítiques migratòries. En total hi van assistir onze estats, entre els quals Hongria, Polònia i Àustria. Però l’assistenta més rellevant va ser la de la mateixa Ursula von der Leyen, que va deixar una imatge enormement simbòlica i que posa de manifest el gir encara més a la dreta de l’executiu comunitari.

Igualment rellevants van ser les conclusions acordades pels Vint-i-set, prova que a Brussel·les s’ha obert una altra caixa dels trons. Les dades publicades aquesta setmana per Frontex, que certificaven una caiguda del 42% en el nombre d’entrades il·legals a la Unió durant els nou primers mesos d’aquest any, no semblen suficients. Calen noves solucions, segons els estats.

En el redactat final derivat de la cimera, els països defensen estudiar “noves fórmules” per prevenir les entrades irregulars d’acord amb la llei comunitària i internacional. En la mateixa línia, demanen a la CE que presenti una proposta “urgent” per agilitar els retorns, i encara més sabent que l’última proposició data del 2018 i està paralitzada al Parlament Europeu per manca d’acord. En aquest sentit, Von der Leyen ja va prometre, en la roda de premsa posterior a la reunió, que la seva intenció és complir amb aquesta demanda.

Els estats, a més, fan una crida a emprendre “accions determinades a tots els nivells” per “facilitar, incrementar i accelerar” les deportacions, emprant “totes les polítiques i els instruments comunitaris rellevants”. Sobre aquest punt, Von der Leyen va dir que la Unió ha de garantir la protecció dels migrants que ho necessiten, però subratllant que això també es pot garantir en “països tercers segurs”.

Al mateix temps, remarquen la importància d’aplicar el pacte de migració i asil i avalen de manera implícita la polèmica anul·lació del dret d’asil que vol aplicar Polònia en resposta a la “instrumentalització” de les persones migrants amb objectius polítics que practiquen Rússia i Bielorússia. “Les situacions excepcionals requereixen mesures apropiades”, assenyalen.

I tot i que la solució dels centres de deportació no es menciona explícitament en les conclusions, els Vint-i-set donen a entendre que es valorarà. En el comunicat, es limiten a dir que “prenen nota” de la carta de Von der Leyen, en què es feia referència a aquesta possibilitat.

La divisió entre els estats, però, és evident. Des del bàndol dels que prefereixen endurir la política migratòria, la primera ministra danesa, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, va alertar que “no es pot permetre l’entrada de tanta gent a la Unió”. “Hi ha persones vivint a la UE que no hi haurien de ser; els hem de retornar ràpidament, perquè alguns cometen delictes”, manifestava.

L’altre front és el que inclou països com Irlanda, Bèlgica o l’Estat espanyol, contraris a fórmules com els centres de deportació. “Són models molt cars i poc efectius”, va assenyalar el primer ministre belga, Alexander de Croo.

I enmig de la discussió, figures com el canceller alemany, Olaf Scholz, naveguen entre dues aigües. El socialdemòcrata va assegurar que els centres de deportació “no són la solució per a un país tan gran com Alemanya”, on “l’any passat van arribar 30.000 migrants irregulars”. No obstant això, també cal recordar que ell mateix va subscriure una carta, juntament amb setze països més, en què demanaven a Von der Leyen endurir la política de deportacions.