Créixer sense perdre identitat
Pallejà, com altres pobles propers a Barcelona, busca l’equilibri entre ser poble gran o ciutat petita
El municipi ha estat designat per Territori com un dels que tenen el lloguer més tensionat de Catalunya
L’habitatge, la seguretat, el medi ambient i la cohesió social, entre els principals reptes del consistori
Vist sobre el mapa, el nucli urbà del municipi de Pallejà segueix una estructura completament paral·lela a l’autovia del Nord-Est, és a dir, l’A-2. El terme municipal de Pallejà està travessat per l’autovia N-2, per l’N-340 i per la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Esta situat a només 19 quilòmetres de Barcelona i està compost pel centre urbà i per dues grans urbanitzacions: Fontpineda i la Magina. El terme municipal de Pallejà té una extensió de 5,3 km² i està situat a la riba dreta del riu Llobregat. Limita amb Corbera de Llobregat pel nord i nord-oest, amb Sant Vicenç dels Horts pel sud, amb la Palma de Cervelló i Corbera per l’oest, i amb Molins de Rei i el Papiol per l’est, a l’altra riba del riu. El municipi forma part de la vall baixa del riu Llobregat, encaixat a la serralada Litoral. Com la major part dels municipis veïns, gràcies a la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona, Pallejà presenta una sèrie d’avantatges, ja que ofereix serveis de gran ciutat combinats amb la tranquil·litat d’un entorn natural definit pel riu Llobregat i la serralada Litoral.
El mandat del 2023-2027, Entesa per Pallejà continua al capdavant del consistori de Pallejà, amb la qual cosa Ascensión Ratia Checa encadena el seu tercer mandat. Ho fa amb un acord amb el Partit pel Desenvolupament de Fontpineda (PDF), amb l’obtenció d’un regidor més que en les eleccions anteriors. El PSC té els mateixos regidors (4), ERC en perd un (fins a 2) i Ciutadans desapareix del ple.
El municipi ha passat de tenir 4.000 habitants als anys seixanta a vorejar els 12.000 habitants actualment. Això el converteix en un poble gran, o en una ciutat petita, amb tots els condicionants que aquesta dualitat suposa. La creixent pressió demogràfica li ha comportat haver estat designat com un dels municipis amb el lloguer tensionat.
El mes d’abril passat, el Departament de Territori va iniciar la tramitació per declarar 131 nous municipis de Catalunya zona de mercat residencial tensionat i on s’aplicaran les mesures de contenció de rendes. Cal recordar que el govern ja va declarar l’agost de l’any passat 140 municipis zona de mercat residencial tensionat, als quals ara s’afegiran aquests 131. Pallejà, juntament amb Begues i la Palma de Cervelló, és un dels municipis del Baix Llobregat que han estat considerats una zona on el lloguer d’habitatges és més inaccessible. L’ampliació afectava els municipis de més de 2.000 habitants que compleixen algun dels requisits que marca la llei estatal pel dret a l’habitatge: per una banda, que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics; que el preu del lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d’almenys 3 punts per sobre de l’IPC. Així, a Pallejà, s’ha d’aplicar la contenció dels preus del lloguer.
Tal com ha reconegut en diverses ocasions l’alcaldessa, Ascensión Ratia, el problema principal del municipi és que, d’una banda, no pot créixer de manera desmesurada, però, de l’altra, la població local no pot trobar habitatge per emancipar-se. El preu del lloguer és desorbitat, i, en canvi, la renda per càpita del municipi és elevada, ja que a les urbanitzacions ha arribat molta gent vinguda de fora que sí que pot assumir els preus. D’altra banda, la construcció i l’accés a pisos de protecció oficial no és suficient. Així, assenyala que la Generalitat, que és l’ens competent, “no executa cap pis de protecció oficial al municipi”.
Econòmicament, Pallejà ha anat sanejant la seva situació en els darrers anys. Ha aconseguit reduir el deute d’un 80% a un 40% i ha pogut permetre’s no apujar l’IBI i fer una contenció d’impostos. En dos mandats l’IBI ha passat del 57% al 45% i s’han bonificat les plusvàlues de l’habitatge habitual. També s’han emès ajuts directes als comerços locals, entre altres motius, per pal·liar els efectes de la covid. Com en altres municipis, aquest 2024 l’Estat no deixa fer servir els romanents de tresoreria. Durant tot aquest any, el municipi ha funcionat, fins fa ben poc, amb el pressupost prorrogat del 2023. Els comptes per al 2024 es van aprovar aquest setembre.
Un altre dels grans temes pendents a Pallejà és el nivell de seguretat. En diverses ocasions, l’alcaldessa ha reclamat més presència dels Mossos d’Esquadra i ha recalcat que els serveis municipals policials no poden assumir la vigilància de tot el municipi. En anteriors mandats, el consistori ha hagut d’afrontar alguns episodis per concentració de celebracions il·legals i altres successos de violència.
Buscant la cohesió
Des del mes de març passat, l’AMB ha creat una nova línia de bus que dona servei connectant el centre urbà, Fontpineda i la Magina, i ofereix una connexió amb Corbera de Llobregat. Com altres municipis que queden a prop de Barcelona, Pallejà busca la manera d’afrontar el seu creixement sense convertir-se en ciutat dormitori i perdre la identitat com a poble. També com en altres casos, la cohesió social i identitària és difícil amb urbanitzacions que queden lluny del centre antic. La mateixa alcaldessa ha expressat la voluntat de treballar en aquesta direcció i ha assegurat que es vol continuar donant un sentiment d’identitat i arrelament a les persones que viuen al poble.
L’alcaldessa no té entrevista
El Punt Avui publica dos cops a la setmana una entrevista amb l’alcalde o alcaldessa i el cap de l’oposició d’un municipi català. En el cas del municipi de Pallejà, l’alcaldessa Ascensión Ratia (Entesa per Pallejà) ha rebutjat l’entrevista al·legant problemes d’agenda.