Carod es postula com a candidat a la Generalitat en una ERC refundada
Política
No solament no tira la tovallola, sinó que proposa una refundació d’ERC. Josep-Lluís Carod-Rovira va llançar ahir el seu particular desafiament als qui donen per fet que ha renunciat a liderar el partit i que ha cedit el relleu a Joan Puigcercós, que va esdevenir president dels republicans després del congrés del juny.
Sense manifestar obertament la seva disposició a encapçar la llista a les pròximes eleccions –els estatuts preveuen un procés de primàries en cas que hi hagi més d’un candidat, i Puigcercós vol ser-ho–, l’expresident del partit es va posar a disposició del partit amb la voluntat de continuar estant “a la primera línia del compromís” per “recuperar” els 650.000 votants que el 2004 li van fer confiança en els comicis al Congrés.
Carod va triar el marc d’una conferència a la Biblioteca Jaume Fuster de Gràcia per deixar anar el seu avís a l’entorn de Puigcercós, que entén que el nou president ha de ser el candidat sense que això vulgui dir que s’hagi de “prescindir” de les aportacions del vicepresident del govern.
Tot i que no es va estar d’emetre alguna crítica velada a certes actituds que no comparteix de l’entorn de l’actual president, el to de la conferència no va ser ni amarg ni ressentit, sinó que Carod va donar el seu “vot de confiança” a la direcció de Puigcercós. Això sí: es va encarregar de remarcar que d’ençà del congrés els càrrecs orgànics no poden ocupar-ne d’institucionals, de manera que, a l’estil del model basc, un dels dos dirigents es podria ocupar del partit, i l’altre, d’encapçalar la llista.
Aquest esquema no és compartit pel sector de l’actual president republicà, que dóna per amortitzat el Carod candidat i que espera que el vicepresident accepti fer el relleu aviat. De fet, els dos entorns voldrien estalviar-se una nova batalla interna en clau de primàries, a dos anys d’unes eleccions difícils per als republicans i amb l’amenaça d’un mal finançament i l’Estatut pendent de la sentència del Tribunal Constitucional.
És per això que afins a Puigcercós interpreten que el pols és en realitat un intent de Carod de fer-se valer, però que finalment la pugna no acabarà amb primàries.
Nova identitat nacional
En qualsevol cas, i a l’espera que els dos dirigents negociïn una sortida, l’expresident republicà va projectar la seva ERC del futur. Va començar la conferència fent una ratificació de la validesa de la línia política que va engegar el partit d’ençà del congrés de 1996, en què Esquerra va apostar per ser un partit i no pas un “moviment social”, un partit de govern, amb vocació de majories i tant d’esquerra nacional com independentista. També va desgranar el discurs del sobiranisme pragmàtic, basat no solament en la identitat, i va apostar per buscar nous elements identitaris que permetin encabir tothom en el projecte de la formació. És el que anomena una “nova identitat nacional” que vagi més enllà de la cultural i lingüística.
En una clara al·lusió als sectors crítics, Carod va manifestar que Esquerra no ha de ser al govern “per ser-hi”, però “no pot tenir vocació d’oposició”, i va criticar els qui defensen abandonar l’executiu “si van mal dades”. Va cridar també a fer pinya a l’entorn de totes les sensibilitats per construir un partit “pragmàtic i il·lusionador” i amb un horitzó “realista”.
