Un president de transició llastrat pels recels per la seva edat i la capacitat mental

Joe Biden va guanyar la nominació demòcrata a la Casa Blanca i la presidència dels Estats Units després d’una llarga carrera política i de diversos intents fallits de conquerir el Despatx Oval. Hi va arribar en un moment de màxima tensió i divisió al país després de quatre anys de mandat caòtic i crispat de Donald Trump i amb l’estigma de l’edat, de convertir-se en l’home més vell a arribar a la presidència dels Estats Units.

Els republicans van furgar al màxim en la imatge de vell vulnerable, amb poca energia, mobilitat limitada i lapsus sovintejats del líder demòcrata. Ho van fer durant la campanya presidencial del 2020, sense gaire èxit atesos els resultats de les eleccions, i encara més durant els quatre anys de mandat de Biden i l’inici de la campanya electoral d’enguany –quan el president encara era el candidat del seu partit–, aquest cop amb més èxit. Tant, que Biden va haver d’abandonar la cursa del 2024 i donar el relleu a la seva vicepresidenta, Kamala Harris, després de la desastrosa actuació del líder demòcrata en el debat televisat que va mantenir amb Trump.

El cop de timó del Partit Demòcrata ha deixat els republicans desorientats. Els arguments contra un líder feble, amb símptomes de demència i amb dubtes d’aguantar quatre anys més a la Casa Blanca se n’han anat en orris i ara són els demòcrates els qui comencen a explotar aquests mateixos arguments contra Donald Trump. El candidat republicà, de 78 anys, només tres anys més jove que Biden, oferia una imatge de més energia que l’actual president, però al costat de Harris, que acaba de fer 60 anys, Trump es veu com el que és: un home gran.

De fet, l’equip de campanya de Harris ha intensificat els darrers dies els atacs a Trump relacionats amb la seva salut i la seva capacitat per fer-se càrrec de la Casa Blanca; això sí, sense fer una referència explícita a l’edat del líder republicà –no seria coherent amb el discurs que els demòcrates sostenien no fa pas gaire sobre el suposat perfecte estat de forma de Biden per afrontar quatre anys més al Despatx Oval. La candidata demòcrata ha fet públic el seu certificat de salut i ha convidat el seu rival a fer el mateix.

Més enllà de la seva edat avançada, a Biden l’ha perjudicat també la seva imatge d’home amb experiència política, empàtic i moltes altres virtuts, però mancat del carisma dels seus predecessors demòcrates a la Casa Blanca i, fins i tot, del seu rival republicà, una mena de figura messiànica del moviment conservador.

Barack Obama va ser el 2008 una alenada d’aire fresc als Estats Units post Bush. Va ser el primer negre a aspirar –i guanyar– a la Casa Blanca, tenia una oratòria brillant i la capacitat de seduir la gent. L’anterior president demòcrata, Bill Clinton, també anava sobrat de simpatia i carisma i, a més, representava una nova generació de nord-americans amb ganes de canvi després de tres mandats republicans.

El sovint menystingut Biden no tenia res de tot això, però va aconseguir una cosa que pocs candidats assoleixen: derrotar un president en exercici, que era percebut per a molts com una amenaça per als EUA i el món.