La immigració, en campanya
Trump i Harris tenen dos enfocaments oposats a l’hora d’abordar la gestió de l’arribada d’estrangers als Estats Units
Les polítiques migratòries són una qüestió clau que divideix la societat nord-americana en les eleccions
El líder republicà va basar la seva política en la construcció de barreres físiques com el mur
La qüestió de la immigració, especialment la gestió de la frontera sud, continua sent un dels punts clau de les eleccions dels Estats Units. Amb Donald Trump obstinat a recuperar la presidència i Kamala Harris, l’actual vicepresidenta, decidida a disputar-li la Casa Blanca, les seves posicions sobre aquest tema reflecteixen clarament les diferències ideològiques que marquen la política nord-americana actual.
Seth Persily, advocat d’immigració de Persily & Associates PC, establert a Atlanta, va explicar en una entrevista amb El Punt Avui que “les polítiques migratòries de l’expresident Trump continuen ressonant amb força dins la seva base electoral perquè se centren en la promesa d’un control fronterer més estricte i en la reducció de la immigració, tant legal com il·legal”. Durant el seu mandat, Trump va aplicar mesures com la construcció del mur fronterer, la prohibició de viatjar a persones de determinats països i un augment del nombre de deportacions, fets que els seus seguidors van veure com a necessaris per protegir els llocs de treball i la seguretat nacional dels EUA.
Actualment, un 61% dels nord-americans opinen que la immigració il·legal és un dels temes més importants que el país ha de resoldre, segons un estudi recent del Pew Research Center. Aquesta dada subratlla la rellevància d’aquest debat en la societat nord-americana i la pressió que això genera sobre els candidats.
Per contra, Kamala Harris defensa una visió diferent. Segons Persily, “Harris treballa per reformar el sistema migratori amb una perspectiva humanitària, enfocant-se en la reunificació de famílies, oferint vies per a la ciutadania i abordant les causes arran de la migració, com la pobresa i la violència als països centreamericans”. Aquest enfocament progressista pretén apel·lar a votants més inclusius i a les comunitats d’immigrants, que esperen reformes migratòries més àgils i justes.
La gestió de la frontera sud és potser on es veu la diferència més marcada entre els dos candidats. Trump ha basat la seva política en la construcció de barreres físiques i en l’aplicació de mesures restrictives per dissuadir la immigració. Persily va insistir que “l’enfocament de Trump se centra en la dissuasió, utilitzant polítiques dures per reduir la immigració en general, tant legal com il·legal”.
Harris, per contra, intenta mantenir un equilibri entre la seguretat fronterera i un sistema migratori més humà. El seu objectiu, segons Persily, és crear més possibilitats legals per a la migració, tot mantenint un cert nivell de control a la frontera. Malgrat això, la vicepresidenta i l’administració de Biden han rebut crítiques per no haver avançat més ràpidament en les reformes que van prometre.
El doctor Luke Ritter, historiador i professor d’història nord-americana a la Universitat de St. Louis Community College, a l’estat de Missouri, va destacar en declaracions a El Punt Avui que el debat sobre la immigració als Estats Units no és nou. Segons Ritter, “els moviments nativistes, que es resisteixen als nouvinguts, han sorgit repetidament al llarg de la història dels Estats Units en moments de canvi demogràfic o crisi econòmica”. Aquesta resistència es fonamenta en la percepció que els immigrants són una amenaça per a la cultura i per a la seguretat del país.
Ritter va argumentar que aquest patró ja es va observar a mitjan segle XIX, quan grans onades d’immigrants irlandesos i alemanys van arribar als Estats Units, i que, en molts casos, van ser responsabilitzats de l’augment de la criminalitat i dels costos socials. De fet, aquest rebuig cap als immigrants no es limita només a les comunitats llatinoamericanes. “La retòrica nativista ha anat canviant de forma i de color al llarg del temps, però sempre parteix de les mateixes ansietats”, va afirmar l’historiador.
A mesura que les eleccions del 2024 s’acosten, la immigració continua dividint la societat nord-americana. Com ja s’ha vist en cicles electorals anteriors, el debat sobre qui ha de travessar la frontera i en quines condicions és un tema profundament rellevant. Trump i Harris representen dues visions divergents: l’una, de control i dissuasió; l’altra, de reforma i acollida.
El debat sobre la immigració no només afecta els Estats Units, sinó que les seves repercussions ressonen arreu del món. A Catalunya i en altres indrets d’Europa, on la immigració continua generant un intens debat, les eleccions nord-americanes serveixen de recordatori que les decisions sobre qui pot entrar en un país i sota quines condicions poden modelar el futur polític i social d’una societat. La manera com aquestes qüestions s’aborden avui pot influir en les dinàmiques migratòries i en la cohesió social a escala global del futur.
Mesures per aconseguir “el somni americà”
La vicepresidenta dels Estats Units i candidata demòcrata a la Casa Blanca, Kamala Harris, va anunciar ahir una sèrie de mesures per fer que els llatinoamericans aconsegueixin el “somni americà”. Aquesta nova “agenda d’oportunitats”, segons la campanya de Harris, farà “reduir els costos, augmentar la propietat d’habitatges, ampliarà les oportunitats laborals, i garantirà que els hispans i les seves famílies puguin aconseguir les seves aspiracions i el somni americà”.
Entre les mesures que la candidata demòcrata promet, hi ha eliminar els requisits de titulació per a llatinoamericans sense títol universitari per a 500.000 ocupacions federals, augmentar el finançament inicial per als hispans que iniciïn o ampliïn els seus propis negocis amb un milió de préstecs de fins a 20.000 dòlars i ajudes per comprar habitatges amb la construcció de més habitatges accessibles, entre altres mesures.
La candidata demòcrata a la presidència es declara defensora de la població hispana i assegura que l’expresident i candidat republicà, Donald Trump, “ha demostrat que no li importen els llatinoamericans ni les seves famílies”. “Ha utilitzat constantment la por i l’odi en la manera en què parla dels llatinoamericans i els ha convertit en un blanc d’odi i violència”, diu el comunicat de la campanya de Harris.
Quan Trump va anunciar la seva primera campanya, el 2016, ho va fer amb insults a Mèxic assegurant que el país enviava “drogues” i “violadors” als Estats Units. Durant aquesta campanya, el líder republicà ha comparat els immigrants amb el personatge d’Hannibal Lecter.
