Més enllà del cobriment

El 21 de març de l’any passat el govern de Montcada, aleshores format per En Comú Podem (ECP) i ERC, va donar altaveu a un sentiment acumulat de dècades en un acte al Teatre Municipal sota el títol de Montcada i Reixac diu prou! La iniciativa va arribar al Parlament i a grans trets, basant-se en un estudi de Barcelona Regional, reclamava un tractament singular per a un municipi que, sent porta i sortida de la capital catalana, acumula una gran quantitat d’infraestructures ferroviàries –R2, R3, R4, R7 i l’alta velocitat– i viàries –C-33, C-58, C-17, N-150 i BV-5001– que suposen gairebé 30 quilòmetres i han suposat grans barreres per a la cohesió territorial del municipi –algunes no donen servei ni a la ciutat– i una despesa afegida per poder donar servei a la tretzena de barris disseminats que el configuren. Al greuge, s’hi afegeixen altres infraestructures com ara l’ecoparc, la depuradora, un gasoducte i línies d’alta tensió. Tractats com l’eixida de Barcelona, l’aleshores alcaldessa, Laura Campos, reclamava una llei i un marc normatiu que els permetés obtenir recursos econòmics per lluitar contra el que consideraven un esquarterament urbanístic que té gran impacte en les finances municipals.

Catorze mesos després, les urnes van deixar Campos en l’oposició i el PSC ha recuperat l’alcaldia que havia tingut des del 1999 fins al 2015, primer amb César Arrizabalaga d’alcalde i després amb María Elena Pérez i Carme Porros. Els socialistes, amb el botiguer Bartolomé Egea de cap de llista, han girat full i s’han recuperat dels casos de corrupció del cas Pretòria i del cas Mercuri, que van esquitxar els dos primers, i han obtingut l’alcaldia guanyant les eleccions (7 regidors) amb un pacte amb la formació municipalista Vivimir (2) –liderada per l’exmilitant socialista Rafa Ruiz–, que no va obtenir representació el 2019, i, posteriorment, amb el PP (2), que també tornava a tenir cadires al saló de plens. Aquesta aliança ha tornat a trencar el cicle electoral que s’han anat alternant l’esquerra alternativa, des que Josep Maria Campos (PSUC) va accedir a l’alcaldia el 1979 i la va mantenir fins al 1995 (IC-EV) i posteriorment la seva filla Laura Campos (2015-2023), i els socialistes.

Ara el nou govern tripartit també alça la veu perquè Montcada deixi de ser maltractada, com expressa l’alcalde Egea avui en una entrevista en aquestes planes. Campos, però, també els retreu que, a banda de copiar-los fins i tot el vocabulari i expressions per mostrar aquest malestar, no hagin recollit el guant del projecte Montcada i Reixac diu prou! És només un exemple de les relacions difícils que mantenen govern i oposició en què la ultradreta (Vox) també és espectadora un cop recollit part de l’electorat que s’ha repartit amb el PP de la desaparició de Cs del consistori.

Tot i aquestes reivindicacions històriques, Montcada enceta ara una etapa d’oportunitats i clau per deixar de ser el calaix de sastre de l’àrea metropolitana. I ho fa precisament gràcies a l’inici de les obres el 29 de gener per fer subterrània la línia R2 de la línia que enllaça amb Portbou en una extensió de quatre quilòmetres que s’han d’executar en set anys fent un túnel que s’inicia al barri de Can Sant Joan i finalitza després de travessar el riu Ripoll i l’autopista C-33. Els treballs es divideixen en quatre trams –Vallbona/Can Sant Joan, Zona Central, Font Freda i Pla d’en Coll–, combinant els mètodes de construcció en mina i entre pantalles i una nova estació, i costaran 565 milions. Tot el procés ha de deixar una gran llosa que s’ha de convertir en un passeig i és aquest un dels punts clau que ha de rellançar el municipi, fent-hi un passeig en un projecte que s’ha de decidir en un procés participatiu i trobant el finançament necessari per executar-lo. El repte és gran i ha de posar fi a una reivindicació de més de trenta anys i enterrar el munt de calendaris i promeses incomplertes des que el 2006 la plataforma impulsada per exregidors montcadencs va aconseguir que l’Estat encarregués els primers estudis tècnics.

El mentrestant de l’obra preocupa perquè l’afectació està eliminant places d’aparcament i l’Ajuntament s’ha vist obligat a habilitar tres espais per oferir 800 places. Dos punts d’informació, un de municipal i un altre d’Adif, recullen les inquietuds dels veïns i els informen de canvis i talls de trànsit, però encara hi ha una problemàtica a resoldre i que ha deixat estigma provocant fins a 182 víctimes mortals, la darrera una noia de 16 anys a l’agost: els passos a nivell. Egea espera que Adif i Renfe siguin sensibles ara amb les afectacions per les obres i destinin agents específics perquè controlin els ciutadans perquè no tinguin la temptació de creuar les vies amb les barreres baixades.