“Tinc l’objectiu de mantenir la política d’esquerres al poble”

Després de les eleccions no hi va haver converses ni cap trucada, i l’aritmètica parlava per si sola. És a dir, el grup que ja havia sigut majoritari l’anterior mandat va obtenir la majoria absoluta. Aquí es va acabar el camí.

Quan vam formar l’equip de govern amb els altres grups, el nostre va quedar diluït, així com moltes de les nostres propostes. També, al final, qui ocupava l’alcaldia és qui va capitalitzar els encerts, era la cara visible.

Quan ens vam unir per governar, per tirar el poble endavant, els tres grups vam arribar a un pacte, però el grup majoritari, que és el que ocupava l’alcaldia [Som Maçanet], no va complir i moltes de les nostres propostes no es van engegar. Per exemple, nosaltres apostàvem per un tècnic de joventut, unes polítiques de desenvolupament comunitari, una gestió pública de l’aigua... Per a ells no eren prioritàries.

En Xavier va dir des del principi que si no igualava, almenys, els vots del mandat anterior, es retirava. Llavors, quan vam veure els resultats, en assemblea vam decidir que, per experiència, potser jo era la candidata més adequada. I tinc un objectiu molt clar: mantenir encesa la flama de la política d’esquerres a Maçanet de la Selva. Com a anècdota et diré que ens van votar 299 ciutadans, i realment ens sentíem com “els 300” lluitant contra l’imperi persa.

Naturalment, ens esperàvem aquest resultat però no tan baix. Poder vam fallar en no comunicar la feina que fèiem al ciutadà; hem treballat molt però no ho hem ensenyat per xarxes socials. En aquest sentit, l’alcaldessa és superpotent i qui té l’altaveu comunicatiu. També tenim la lleialtat a l’ADN i no podíem fer comunicacions extraoficials, havíem de comunicar com a institució. Això ens ha passat factura.

Quan vaig estar a l’equip de govern vaig aprendre que les coses es poden canviar si estàs al govern, però no necessàriament estant al govern les pots canviar. I més quan tens un soci que no ha acabat de complir els pactes. Quan entres en un ajuntament, tu tens un plantejament de què vols fer i com, però també et trobes coses sense fer o mal fetes i que passen a ser prioritàries, per tant, alguns dels teus projectes han d’esperar. Però la voluntat política és molt important a l’hora de tirar coses endavant, no valen excuses. A l’oposició he après a fer una oposició constructiva, a no fer atacs personals i a saber fins a quin punt pots fiscalitzar la feina.

És difícil fer una oposició, almenys els dos primers anys, quan encara s’estan aprovant coses que tu vas encetar però no en pots collir els fruits. No critiquem per criticar ni serem detractors pel fet que ara no formem part del govern. No volem rèdit polític, veníem a canviar les coses. Les majories absolutes no són bones.

Objectius en comú, sí; maneres de dur-los a terme, no. Amb la Natàlia hem treballat estretament i hi ha complicitat, però no oblidem que és el rival i que tenim plantejaments diferents.

Tots dos grups teníem com a prioritat primordial arreglar el problema de l’aigua, i al principi ens van comprar el nostre projecte, que era crear una empresa pública de l’aigua perquè revertís en el poble a llarg termini. Doncs després de treballar-hi molt, ens van apartar d’aquest tema i han decidit fer un concurs de licitació per a una empresa privada. Els beneficis, per tant, aniran a una empresa privada.

És primordial la gestió de les escombraries, actualitzar el seu cost, i l’aigua. També que la gent de les urbanitzacions o de pagès també se sentin del poble, que no tinguin la sensació que només es treballa per a uns quants, sinó per a tothom. Un altre repte seria fer polítiques de desenvolupament comunitari, és a dir, en comptes de patrullar i castigar, posar elements dissuasius i de pedagogia o educació en la ciutadania, per generar un model de seguretat.

Van caure propostes com un espai jove, la gestió pública de l’aigua i un model policial lligat al desenvolupament comunitari. També proposem la creació de comunitats energètiques i adaptar els espais verds que tenim per afavorir la biodiversitat.

Això seria una decisió de grup, per tant, no et puc respondre. Em faria il·lusió poder tirar endavant els projectes si el meu grup decidís que sí en cas que ens ho proposessin, però hi ha coses per les quals no tornaria a passar, i crec que tampoc cal. Aquest cicle ja ha acabat.