L’oportunitat dels 10.000
Palafolls suma les cinc xifres amb l’experiència de gestionar alguns serveis que no li correspondrien
Defensa la diversitat econòmica amb un polígon industrial potent i un espai agrari que vol preservar
Preveu impulsar la singularitat d’alguns edificis emblemàtics per fer del patrimoni un pol d’atracció
La rotonda a la carretera de la Costa Brava d’accés al nucli urbà començarà a finals del mes de novembre
Palafolls ha assolit, aquest any, els 10.000 habitants, encara que oficialment encara no hi consti. El creixement sostingut a partir de mitjans dels anys noranta, amb puntes significatives a inici del 2000, l’afegiran a la llista de municipis del Maresme que superen les cinc xifres i que arriben a la meitat de la comarca. Aquest nou escenari obre la porta a nous beneficis fiscals i subvencions i ajuts, però també genera el dubte de si seran suficients per equilibrar la balança amb l’augment de serveis que suposa. De fet, tal com es reconeix des del mateix govern municipal, Palafolls, com tants altres municipis, fa molts anys que disposa d’una xarxa d’equipaments pensada per a una població més gran i que ha tirat endavant per voluntat pròpia, no pas per obligació. Com a exemples, l’escola de música i la llar d’infants. En tot cas, la xifra dels 10.000 no es mantindrà estable si continua la mateixa tendència de creixement i Palafolls haurà de donar sortida a la nova ciutadania. El plantejament, que comparteixen tant l’actual govern com el cap de l’oposició, és que el municipi ha de mantenir “l’essència de poble”, malgrat que cada cop més se’n vagi allunyat, com a mínim demogràficament.
Amb 16,6 quilometres quadrats, Palafolls es distribueix entre el centre i els barris de Sant Lluís i Santa Maria, nascuts amb el boom de la immigració dels anys seixanta, i s’hi suma el poble de Sant Genís, amb uns dos-cents habitants i una església romànica que és bé cultural d’interès nacional. Les urbanitzacions de Mas Carbó, Mas Reixac –compartida amb Tordera– i Les Ferreries completen la trama urbana. Amb una economia diversificada, destaca la industrial amb un nombre significatiu de polígons –el 10% de la superfície–, on es localitzen algunes de les empreses més punteres de Catalunya en el camp de la química i el tèxtil. Una segona pota correspon al comerç, en què la singularitat de l’outlet social de marques s’ha fet un lloc en l’oferta de la zona. La proposta planteja un model en què col·labora la Fundació Molí d’en Puigvert, que aporta persones amb diversitat funcional i alt risc d’exclusió social, en un programa d’inclusió laboral que, al mateix temps, promou la sostenibilitat i l’economia circular. El sector agrícola representa també un dels pesos pesants en el model actual i, sobretot, de futur de Palafolls. De l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que aixopluga prop de la meitat dels camps de conreu de la comarca i és una de les zones d’horta més importants de Catalunya, formen part també Tordera, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Blanes, però el lideratge va sortir de Palafolls a inici dels anys noranta. La producció agrícola de proximitat i la garantia del relleu generacional s’han convertit en una obsessió per preservar un paisatge cada cop més amenaçat per l’especulació urbanística que la comarca del Maresme ha patit en excés al llarg de la història.
Pel que fa a l’economia, les xifres avalen aquesta aposta per la diversificació. Les darreres dades sobre el producte interior brut (PIB) de principi d’any que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme situen a Palafolls com el segon municipi de la comarca, darrere de Vilassar de Dalt, amb un índex més alt. Els 36.400 euros per habitant també superen la mitjana catalana. En concret, el sector que més aporta al PIB és l’industrial, amb un 48,8% del total.
Patrimoni distintiu
La història contemporània de Palafolls no es pot explicar sense el llegat del socialista Valentí Agustí, que va ocupar l’alcaldia durant 36 anys i, tal com recordava sovint, va posar el municipi en el mapa. Un dels trets clau d’aquesta visibilitat va ser la construcció de diferents edificis a mans de referents de l’arquitectura internacional. El més conegut el Palauet, obra d’Arata Isosaki, el mateix ideòleg del Palau Sant Jordi i que es va inaugurar el 1996 inspirat en l’obra barcelonina. L’any 2022, arribaria la biblioteca Enric Miralles, una composició creada expressament per fusionar-se amb el paisatge del parc de les Esplanes amb diferents espais laberíntics. Aquest patrimoni poc explotat fora dels límits locals ha estat la base sobre la qual l’actual govern busca singularitzar altre cop el municipi.
Un dels projectes que ha marcat l’any i que s’allargarà durant la resta del mandat és l’actuació milionària per preservar el castell de Palafolls, la icona medieval que representa un passat gloriós, quan la baronia palafollenca formava part d’un comtat de Girona que s’estenia també pels termes de Malgrat, Santa Susanna i part de Blanes. Sobre aquest segon bé cultural d’interès nacional pivota la creació recent d’una regidoria de Turisme que vol exportar un patrimoni amb moltes possibilitats d’atraure visitants.
Entre els reptes que ha hagut d’afrontar Palafolls aquest darrer any destaquen les dificultats a l’hora de trobar una empresa que s’encarregui de construir la primera vintena de pisos de lloguer assequible. Després de dues licitacions fallides, serà el mateix Ajuntament que s’encarregarà de trucar a la porta de les empreses i amb la pressió de complir amb els terminis establerts per la subvenció atorgada pels fons europeus Next Generation que estableix que l’obra ha d’estar acabada el primer trimestre del 2026. Un altre dels projectes especialment esperats i que acumula cert retard en l’execució és el de la rotonda que ha de regular els accessos al nucli urbà des de la carretera BV-6002 i que substituirà els semàfors actuals. Des del Departament de Territori s’ha confirmat al consistori que l’actuació començarà a finals de novembre. En aquesta obra, el calendari també juga un paper important, perquè es pretén que estigui enllestida abans de l’estiu, per evitar col·lapsar una via que és un dels principals accessos dels vehicles a la Costa Brava. Finalment, també s’han enllestit les obres de condicionament i millora del CAP després d’un any i mig. L’actuació ha permès ampliar i actualitzar les instal·lacions. Tot en espera que des de la Generalitat es doni el vistiplau a un nou centre sanitari.
