El debat etern del control de les armes als Estats Units

El control d’armes és una qüestió central en el debat polític nord-americà. Kamala Harris i Donald Trump encapçalen dues posicions oposades en aquest tema, que reflecteixen la divisió que viu la societat dels Estats Units. Mentre que Harris ha defensat reiteradament la necessitat d’implementar regulacions més estrictes, com la prohibició d’armes d’assalt i la verificació universal d’antecedents, Trump insisteix que qualsevol restricció és un atac a les llibertats garantides per la Segona Esmena de la Constitució nord-americana, que assegura el dret a portar armes per a la defensa personal.

Kamala Harris, amb una trajectòria com a fiscal i posteriorment com a senadora i vicepresidenta, ha defensat polítiques que restringeixin l’accés a armes de foc, especialment a les d’assalt. Durant la seva carrera com a fiscal general de Califòrnia, Harris va treballar per implementar normes que limitessin la compra i venda d’armes, i va advocar per la verificació universal d’antecedents per a totes les transaccions d’armes. Segons ella, aquestes mesures no suposen una amenaça a la llibertat individual, sinó una protecció vital per als ciutadans.

Amy Swearer, membre del grup conservador Fundació Heritage, va criticar les propostes de Harris en una entrevista amb El Punt Avui: “Les polítiques liberals progressistes no aconsegueixen protegir el públic. No estan fent complir les lleis que ja existeixen”, va assegurar. Aquesta visió, segons Swearer, “és compartida per molts ciutadans que creuen que la solució implica aplicar millor les lleis actuals i no crear-ne de noves”.

En la mateixa línia, Donald Trump, defensor incondicional de la Segona Esmena, ha rebutjat qualsevol intent de regular més estrictament les armes de foc. En un acte ja en campanya electoral de la National Rifle Association (Associació Nacional del Rifle), Trump va afirmar que “les lleis de control d’armes només desarmen els ciutadans que compleixen la llei i deixen els criminals lliures de fer el que vulguin”. Per Trump, el dret a la defensa pròpia “és fonamental”.

També comparteix aquesta posició Andrea Gonzales, propietària d’armes d’Alexandria, a l’estat de Virgínia. En una conversa amb El Punt Avui, va explicar que si un usuari “sap com fer servir una arma de manera segura, hauria de poder tenir-ne una”. “Amb el clima actual, crec que més persones haurien de considerar armar-se per protegir casa seva”, hi va afegir. Gonzales representa una part significativa de la societat nord-americana que veu les armes com una eina indispensable per a la seguretat personal.

No obstant això, no tothom considera que tenir més armes sigui la solució. Jillian Peterson, del Projecte de Prevenció de la Violència, va subratllar en declaracions a El Punt Avui la importància de la prevenció: “Ens hem d’ensenyar habilitats de prevenció del suïcidi i no tenir por d’acostar-nos a les persones per tenir converses difícils. Cal crear estructures per identificar les situacions de risc i actuar a temps”, reflexiona. Peterson defensa un enfocament més centrat en la prevenció i l’acompanyament de les persones que puguin estar en risc.

Mentre que Harris aposta per una regulació més estricta que prohibeixi les armes d’assalt i estableixi controls universals, Trump defensa la llibertat de portar armes com un dret fonamental. Aquesta divisió es reflecteix en la societat nord-americana, on la Segona Esmena s’interpreta de maneres molt diferents. Per alguns, és un dret inalienable que garanteix la seva llibertat, mentre que per altres és una amenaça per a la seguretat col·lectiva.

El debat sobre el control d’armes no mostra signes de resoldre’s aviat. Si bé hi ha un suport creixent per a mesures com la verificació d’antecedents universals, l’oposició dels defensors dels drets de les armes i la influència del lobby proarmes han dificultat l’aprovació de reformes significatives. Mentre no s’arriba a un acord, les tragèdies causades per la violència armada continuen sacsejant el país.