El vot exterior també compta
La participació dels ciutadans dels EUA a l’exterior va ser clau en la victòria de Biden el 2020
Els demòcrates de Catalunya mobilitzen els votants per ajudar Harris a conquerir la Casa Blanca
Un 77,65% dels nord-americans a l’estranger són de tendència progressista
Les darreres enquestes sobre les eleccions presidencials als Estats Units pronostiquen un resultat molt ajustat en la cursa entre la candidata demòcrata, Kamala Harris, i el republicà, Donald Trump. La Casa Blanca pot dependre d’un grapat de vots en algun dels estats clau –els que tant poden caure de la banda d’un partit com de l’altre– i és per això que els dos aspirants i els seus equips posen gairebé tota la seva atenció en aquests territoris.
La Casa Blanca, però, no es juga només als cinquanta estats i el districte de Colúmbia dels Estats Units. Els nord-americans escampats arreu del món tenen un paper clau a l’hora de fer decantar la balança perquè els seus vots, que s’assignen a l’estat dels Estats Units on estan registrats, són decisius.
Així va ser ara fa quatre anys amb l’1,8 milions de ciutadans nord-americans que viuen fora dels Estats Units que van exercir el seu dret de vot, prop del doble que l’any 2016 (930.000), segons les dades de Votefromabroad.org, un portal que ajuda els nord-americans a l’exterior a votar. Les 18.435 butlletes dels nord-americans a l’estranger van decidir la victòria de Joe Biden a Arizona, on va guanyar per 10.457 vots, i a Geòrgia, on van votar 18.475 residents a l’exterior i el candidat demòcrata es va imposar per un marge d’11.779 vots.
Els demòcrates són, de llarg, els qui treuen més profit del vot exterior. Del total de persones que van utilitzar el web Votefromabroad.org des del 2020 fins a l’abril del 2024, el 77,65% es declaren d’esquerres, un 17,2% diuen que no tenen preferència per cap partit i només un 2,5% es declaren republicanes.
A Democrats Abroad, organització del Partit Demòcrata que es dedica a promoure el suport a aquesta formació entre els nord-americans que viuen fora dels Estats Units, són ben conscients del perfil progressista de la majoria de ciutadans dels EUA a l’exterior, un fenomen que s’explica per les “experiències d’altres maneres de fer les coses” que tenen els nord-americans a l’exterior, com ara descobrir que, a Catalunya, per exemple, hi ha una xarxa de transport públic inimaginable als Estats Units o un “sistema sanitari universal”, remarca Annie Graul, membre de Democrats Abroad a Catalunya, en una reunió amb El Punt Avui a Barcelona.
Els membres d’aquesta organització a Catalunya tenen aquests dies una activitat frenètica per esgarrapar vots per a Kamala Harris per a les eleccions de dimarts que ve. Graul explica que, entre altres coses, s’han posat en contacte amb nord-americans que estan fent intercanvis universitaris amb Catalunya per ajudar-los a votar –el partit que sigui– perquè sovint ni tan sols saben que poden votar des de l’exterior.
El sistema de votació, expliquen els membres de Democrats Abroad a Catalunya, és complicat perquè cada estat en té un de propi i pot canviar d’una elecció a una altra. S’ha de demanar la butlleta amb antelació i en alguns casos s’ha de votar per correu postal i en altres de forma telemàtica. Una paperassa molt feixuga de fer sense assessorament.
Els membres de Democrats Abroad organitzen tot l’any, i especialment en vigílies de les eleccions, trobades tant presencials com virtuals amb la comunitat de nord-americans a l’exterior. Lisa Berger explica que fan reunions mensuals amb membres destacats del partit, s’organitzen per fer trucades informatives per registrar-se per votar i queden per veure debats entre presidenciables i vicepresidenciables en bars de Barcelona. Dan Solon s’encarrega de mantenir informada la comunitat amb una newsletter mensual en què explica a tots els membres de Democrats Abroad de l’Estat espanyol les activitats que el grup ha fet i té previst fer. Els nord-americans registrats en estats clau són els més cobejats, però no s’exclou ningú, explica Robert Gerrard –un exvotant republicà de Nova York ara a Democrats Abroad–, que recorda que a la ciutat dels gratacels, on els demòcrates guanyen en les presidencials, s’hi decideixen també, per un petit marge de vots, congressistes de les diferents circumscripcions de la Cambra de Representants.
Els representants de Democrats Abroad estan convençuts que la seva tasca pot ser encara molt més productiva per al Partit Demòcrata. Només amb el vot del 8% dels nord-americans residents a l’estranger es van decantar eleccions en estats com Arizona i Geòrgia. Per tant, si aquest percentatge s’incrementés de forma sensible es podrien guanyar altres estats. Els republicans, mentrestant, fan el que poden a l’exterior, però amb unes expectatives més baixes que el partit rival.
Més enllà d’ajudar els ciutadans a fer la paperassa necessària per votar, Democrats Abroad també s’esforça a recordar als seus compatriotes que els Estats Units s’hi juguen molt en qüestions presents en la vida quotidiana com els drets reproductius de les dones o el control d’armes. “Les llibertats estan en joc”, alerta Gerrard, que remarca que encara que el Tribunal Suprem, que va revocar la doctrina que garantia a totes les dones dels Estats Units el dret a l’avortament, continuarà en mans de jutges conservadors guanyi qui guanyi dimarts vinent, una presidenta demòcrata té eines per prendre mesures que matisin la resolució judicial.
Els demòcrates han fet dels drets de les dones un dels seus eixos de campanya, sobretot des que la candidata a la Casa Blanca és Harris en lloc de Joe Biden. El canvi de candidat després de la desastrosa actuació que va tenir en el debat contra Donald Trump pot ajudar també a mobilitzar el vot dels joves, segons opina Gerrard.
Solon reivindica, però, el llegat de Biden. “Des de Lyndon B. Johnson que no teníem un president tan efectiu”, assegura. El problema, segons molts analistes polítics nord-americans, és que, a més dels dubtes que va generar Biden sobre la seva capacitat per dirigir el país a causa de la seva avançada edat, tampoc ha sabut vendre prou els seus èxits.
“Les enquestes sobre quines són les millors polítiques per al país sempre afavoreixen les idees dels demòcrates”, remarca Gerrard. Els sondejos d’intenció de vot, però, pronostiquen una cursa molt disputada. Els membres de Democrats Abroad a Catalunya se’ls miren amb escepticisme. “Moltes enquestes van pronosticar una onada vermella [el color dels republicans] en les eleccions de mig mandat del 2022 i no hi va ser”, recorda Berger, mentre que Solon es demana per què els partits no fan públiques les enquestes que ells mateixos fan.
A una setmana de les eleccions, els nord-americans comencen a pensar ja en el precedent del 2020. Graul tem que hi hagi un nombre important de demandes de recompte de vots en estats amb resultats ajustats com els que van dur Trump el 2020 a dir que els comicis havien estat adulterats. Els demòcrates, però, per més que no es cansin d’advertir del “perill per a la democràcia” d’una victòria de Trump, confien que no es repetirà un episodi com el de l’assalt al Capitoli del 2021. Aquest cop, el govern és en mans demòcrates i ja s’han encarregat de prendre mesures perquè no es repeteixi la història.
Unes eleccions d’interès global
Les eleccions presidencials nord-americanes desperten un interès que va molt més enllà dels Estats Units. Els mitjans de comunicació de tot el món dediquen hores i hores i espai a cobrir una cursa el resultat de la qual tindrà impacte a tot el planeta. Els ciutadans tenen les seves preferències en aquests comicis gairebé globals i els dirigents mundials se’ls miren, sobretot, en funció dels interessos de cada partit i país.
Els dirigents europeus estan particularment interessats en l’impacte que tindrà la victòria d’un o altre candidat en les relacions transatlàntiques i en l’OTAN. Més enllà de la ideologia de cada governant, el proteccionisme econòmic que propugna Donald Trump fa témer una nova pugna comercial amb els Estats Units. També es tem que una victòria del candidat republicà doni més ales encara al populisme i als grups d’extrema dreta, en auge a Europa i a tot el món, si s’emmirallen en el que passa a la primera potència mundial com ja ha passat anteriorment.
Una eventual tornada de Trump a la Casa Blanca també tindria un impacte directe en la guerra d’Ucraïna. Fins ara, els Estats Units, sota la presidència de Joe Biden, i els seus aliats occidentals, en particular la Unió Europea, han exhibit un suport força sòlid a Ucraïna, a qui han proveït de recursos i armes per fer front a la invasió de Rússia. Washington hauria pogut ser més generós en l’ajut a Kíiv si no hagués estat per les traves que han posat els republicans al Congrés a la despesa bèl·lica per a Ucraïna. També desperta molts recels la relació de proximitat que podria tenir el líder conservador nord-americà amb el president rus, Vladímir Putin.
Una altra regió del planeta que estarà molt pendent del resultat de les eleccions presidencials nord-americanes és l’Amèrica Llatina. Trump ha fet de la immigració l’argument principal de la seva campanya i ha promès mà dura contra l’entrada de migrants al país per la frontera sud. Els demòcrates, en canvi, tenen un discurs més conciliador amb els veïns continentals, tot i que durant el mandat de Biden s’han extremat els controls fronterers i s’ha incrementat el nombre de detencions de persones que intentaven entrar als Estats Units. La Xina també està a l’aguait del 5 de novembre.
