“La gestió de les deixalles és la nostra obra de legislatura”

Sí. No hi ha una concessió del servei, ni tampoc és municipal. Fins ara, el 50%, aproximadament, era municipal i l’altra meitat era d’una empresa privada, que té la propietat dels pous. És una realitat amb la qual fa dècades que convivim. El nostre grup fa catorze anys que intenta regularitzar-ho i hi ha hagut alts i baixos, en el sentit que fa molts anys l’acord estava pràcticament tancat, però no teníem majoria absoluta i no vam tenir el suport de la resta de grups i, posteriorment, va arribar la crisi i aquest tema es va deixar passar.

Fins avui, no, i això ens ha donat certa tranquil·litat. Independentment d’això, fa cinc o sis anys ens hi vam tornar a posar, sempre amb el rebuig de la plataforma L’Aigua És Vida i dels grups municipals que, per sistema, es posen en contra.

Vol que la gestió sigui 100% municipal. Per l’estructura que té el nostre municipi, de 4.600 habitants, i per la capacitat d’un ajuntament, tots els assessors externs que hem consultat, tots, i, fins i tot l’ACA verbalment, ens van dir que no ho recomanaven.

Tenim molts quilòmetres de carrers, més de 50, amb pocs usuaris i amb molta depesa d’aigua.

El 90% són cases unifamiliars d’urbanitzacions i, tot, en una orografia de turons. Això influeix en la gestió municipal del dia a dia, no només en l’aigua: infinitat de reparacions, problemes pels canvis de pressió, antiguitat de la xarxa... Si, a això, s’hi afegeix que cada propietari pot tenir entre 16 i 20 metres de façana, els usuaris són els que són. A més, tenim els usuaris de cap de setmana, que no són els contribuents més importants a l’hora de pagar despeses d’aigua. Compensar tot això es fa difícil.

Hem absorbit tota la xarxa i estem en un procés de creació d’una empresa mixta, amb el percentatge més alt per a l’Ajuntament.

No, anirà a concurs i, quan es resolgui, sabrem qui és el soci de l’Ajuntament. Ho fem així perquè volem tenir el control, però, a l’hora de la gestió diària, necessitem una empresa especialitzada. Vam decidir no externalitzar el 100% del servei per tenir-ne un control molt més estricte.

És el tema que ens crea més problemes. Ens falta acabar de tancar com s’acaba de donar forma a les bases d’aquest concurs per als drets i deures de l’actual propietari dels pous, però ens hem arribat a plantejar l’expropiació, en el cas de no arribar a un acord.

Sí, l’estructura del municipi fa que hagin de tenir un preu relativament elevat, perquè hem de donar un tipus de servei que altres municipis de les mateixes dimensions no donen.

En hores d’obertura de la deixalleria, quantitat de residus propis que hi arriben, la recollida porta a porta del verd que ja fem i la recollida pròpia, ara en un procés de canvi.

Fins fa un any teníem 94 punts de recollida; en molts, només hi havia contenidor de rebuig. No n’hi pot haver de tots els tipus. El primer trimestre del 2025, passaran a ser vint punts, amb tots els tipus de contenidors. Estaran tancats en unes casetes de fusta amb una semiteulada i vigilats amb càmeres, tant per un tema de control com per tendir a la taxa justa. S’hi accedirà amb una targeta i evitarem el turisme de residus que tenim. D’aquí a dos anys, tindrem una base de dades que ens permetrà tendir a una taxa més justa. A més, modificarem també tota la deixalleria.

Sí, la gestió de les deixalles és la nostra obra de legislatura, hi invertim 1,5 milions. Tot és a cost zero en relació amb la taxa d’escombraries, però hem d’aconseguir que en total els costos siguin els mínims possibles, i no hi ha cap altra via que la implicació dels ciutadans.

El Departament d’Hisenda ha recordat que la llei 7 del 2022 diu que s’ha de cobrar el que costa el servei i que és l’últim any per aplicar-la. La Sindicatura de Comptes diu que ho fiscalitzarà. Per tant, el marge de maniobra que té un ajuntament és zero. Entenc que a ningú li agrada pagar, però és que no tenim marge de maniobra.

L’increment serà del 50%: es pagaran uns 258 per habitatge. Hem agafat la xifra més optimista; si les del 2025 ens desmenteixen, s’haurà de tornar a apujar la taxa. El nou model és el que ens permetrà que el cost sigui el mínim possible. Actualment, pot ser la preocupació més gran de tots els municipis.

Sí, i després de molts anys, ara hem fet un canvi de marxa. La programació que tenim prevista, que és per a totes les edats, és molt important.