Donald J. Trump
Expresident dels EUA i candidat republicà a les eleccions del 2024
Un surfista dels extrems
Donald John Trump (Nova York, 1946) va començar la seva carrera professional en el món dels negocis després d’haver estudiat la secundària a la New York Military Academy i haver-se graduat en finances i comerç per la Universitat de Pennsylvania. El 1971 hereta l’empresa immobiliària del seu pare, que expandirà amb projectes d’edificis residencials, hotels, complexos comercials, casinos i camps de golf, tant als EUA com a l’estranger.
De la construcció va passar al camp de l’entreteniment, adquirint la propietat del Miss Universe, entre altres concursos dits de bellesa. Però el que li va proporcionar més projecció pública va ser, el 2004, el programa televisiu The Apprentice, en què, durant catorze temporades, els concursants competien per obtenir un contracte de direcció en el seu imperi empresarial. La frase “You’re fired!” (estàs acomiadat!) adreçada al perdedor de cada contesa es va convertir en un lema associat a la seva figura.
Uns anys més tard, protagonitza amb èxit el salt a la política. El 2016, després de derrotar una desena de rivals i alçar-se amb la nominació presidencial republicana, s’imposa a Hillary Clinton. La campanya li va servir de carta de presentació: l’ús de Twitter per comunicar-se amb els votants, la disseminació de falsedats –com ara la teoria que Obama no va néixer als EUA– i missatges racistes, incloent-hi acusacions a Mèxic d’enviar drogues i violadors als EUA i la promesa de fer-los pagar el mur de separació. Ja instal·lat a la Casa Blanca, el gener del 2017, abaixa impostos a empreses i particulars i redueix diverses regulacions federals. Aplica una política comercial proteccionista, augmenta la despesa militar i els controls fronterers i intenta, amb un èxit limitat, contenir els preus dels medicaments. Una intervenció decisiva va ser el nomenament de jutges afins al Tribunal Suprem per tal de garantir-hi una majoria ultraconservadora amb què blindar el seu llegat. En política exterior, retira els EUA d’acords clau en comerç i contra el canvi climàtic, llança una guerra aranzelària contra la Xina i tensa el vincle amb els aliats europeus. Trasllada l’ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem i impulsa acords de normalització de relacions entre Israel i diversos països àrabs. L’últim any del seu mandat va estar marcat per la covid. Els comentaris inicials de caire negacionista van causar polèmica, com també la seva gestió de la pandèmia, en què els EUA van liderar el recompte mundial de morts (400.000). Però, sens dubte, la seva trajectòria presidencial va quedar desacreditada per la negativa a reconèixer la derrota en les eleccions del 2020 i haver incitat a l’assalt el Capitoli per impedir que el Congrés certifiqués la victòria de Biden. Cinc persones van morir en aquella violència.
El seu mandat va ser altament controvertit. Trump és l’únic president dels EUA a qui la Cambra de Representants ha obert dos processos de destitució (impeachment) i a qui el Senat (en mans republicanes) ha absolt. Primer, per pressions a un govern estranger (Ucraïna) perquè investigués un cas amb què perjudicar un rival polític (Biden), i més tard, per incitació a la insurgència en l’assalt al Capitoli. Té encara causes pendents amb la justícia, però continua surfejant els extrems amb la mirada posada a la Casa Blanca, de la qual, insisteix, va ser il·legalment desnonat.