Pot guanyar ‘la señora’?

Harris, 47%; Trump, 44%. Amb una pantalla a tot color als exteriors dels estudis de l’NBC News, al costat mateix de l’edifici Rockefeller, en ple centre de Manhattan i sota el rètol lluminós que deia “Decision 2024”, es reflectien els resultats de les darreres enquestes electorals amb els colors USA blau demòcrata i vermell republicà que assenyalaven un lleuger ascens de la candidata Harris en tres estats i una baixada d’intenció de vot trumpista. Els resultats són tota una incògnita i a Nova York, un districte demòcrata per tradició i cultura, no es dubtava del triomf de Kamala Harris tant en aquesta zona com a la costa Oest; simultàniament, es tem que als estats de l’interior del país la personalitat de Donald Trump no hagi quedat gens afectada pels múltiples escàndols i indecisions i el projecti cap a la victòria.

Dos dies abans de les eleccions d’avui [per al lector], a un català segurament el sorprendria adonar-se que la campanya electoral és pràcticament inexistent als carrers de Nova York en el format a què estem avesats a Europa: ni cartells ni grans plataformes lluminoses estimulant el vot per a un o l’altra, ni signes visibles evidents de la campanya que està acabant-se. Algunes gorres escadusseres amb el missatge de Trump, “Make America great again” (les oficials es venen a les botigues del centre de Manhattan per 14,99 dòlars, però al carrer, se’n poden trobar per menys de 5). Costa més trobar samarretes i gorres apel·lant al vot per a Kamala Harris i el Partit Demòcrata. Però a Nova York, amb un percentatge de més del 60% de població llatina, afroamericana o asiàtica, sembla que la victòria de Harris està clara. És més fàcil veure una xapa al seu favor enganxada a la roba d’una dona que cap adhesiu o barret cridaner trumpista.

Un equatorià resident a Nova York des de fa vint anys ens comentava que el millor que podia passar al país seria que guanyés la señora, nom amb què es coneix la candidata demòcrata en aquesta comunitat. Per molts llatins, la señora pot ser la solució que ajudi a evitar els conflictes amb la immigració creats per Donald Trump durant el seu mandat anterior a aquest demòcrata de Joe Biden. “Els llatins que venim als Estats Units fugim d’unes situacions de misèria i de corrupció generalitzades que no poden entendre’s si no les has viscudes”, ens comentava aquest equatorià, i s’exclamava de la inflació soferta als darrers anys i de la sequera que pel canvi climàtic també s’està notant a molts països de Sud-amèrica, on costa de trobar menjar als supermercats i on els diners en moneda nacional cada dia perden més el seu valor, fins a arrossegar la gent a la misèria: “Hi gent que tenia milions en moneda nacional al banc i que de la nit al dia, per ingerència política, ha quedat arruïnada”, diu, referint-se a la decisió del govern de passar al dòlar com a valor monetari de circulació oficial.

Per a molts immigrants, els EUA són la solució als problemes de subsistència d’on provenen i els fan pànic les propostes de Trump; malgrat això, no desesperen: “Quan Trump vol tirar endavant una llei, necessita que la Cambra de Representants o el Senat hi donin el vistiplau, i això cada cop és més difícil”, simplifica.

En el fons, com ens comentava una resident del nord d’Albany, la capital de l’estat de Nova York, nacionalitzada des de fa més de mig segle, el gran problema és que “el país està molt dividit i la gent està tancada en el seu candidat; no vol veure el punt de vista de l’altre”. I hi afegia: “Personalment no suporto Trump; quan va guanyar el 2016 estava de viatge a Europa i quan ho vaig sentir per la ràdio gairebé ploro. I com que no tinc res bo a dir sobre aquest senyor, callo. A les reunions familiars, ni política ni religió, perquè les coses es posen lletges. Si s’evita això, i malgrat que els parents trumpistes són dels d’armes a les cases, el nebot en té més de cinquanta, ni per Halloween ni pel Dia d’Acció de Gràcies no hi ha recels d’anar a una casa o a una altra.”

Avui, les mirades estan posades en el que passarà al vespre d’aquest primer dimarts després del primer dilluns de novembre, que els redactors de la Constitució van establir com el dia idoni per afavorir, aleshores, l’assistència a les urnes. Ara que el vot ja no depèn d’un dia (de fet, es vota des de dissabte va fer vuit dies i les dades del vot anticipat per enviament postal presagien una gran mobilització en els estats clau), el temor d’uns o altres és que els republicans hagin mobilitzat els seus més que no pas els demòcrates, que tradicionalment eren els qui votaven amb més antelació. Les enquestes que donen el lleuger avantatge a Kamala Harris, avui dimarts 5 de novembre, a pesar de ser ja velles, tenen un paper d’estímul incalculable per afavorir o inhibir l’assistència als centres de votació, que la gent ja coneix d’altres vegades. Cap senyal al carrer, poques hores abans de la gran jornada.

“La veritat més trista –hi afegeix la novaiorquesa– és que un país tan ric i influent com els Estats Units no hagi pogut proporcionar millors candidats que aquests dos o els dos anteriors. El problema, en el fons, és a l’arrel del sistema que tenim per elegir govern, perquè tot comença i acaba amb l’almighty (totpoderós) dòlar, i poca cosa més.”