Trump va per feina

Tot just acaba de gua­nyar les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als i l’equip de Donald Trump ja està pre­pa­rant les pri­me­res mesu­res del seu segon man­dat, que començarà un cop hagi assu­mit el càrrec el 20 de gener. Trump té, en aquesta ocasió, l’avan­tatge que coneix de pri­mera mà les tra­ves amb què pot topar; aquest cop, però, amb una pre­vi­si­ble majo­ria repu­bli­cana a les dues cam­bres del Congrés.

Segons va infor­mar ahir la premsa nord-ame­ri­cana, el pre­si­dent electe té pre­vist fir­mar, el pri­mer dia de la nova etapa a la Casa Blanca, un decret per tan­car la fron­tera amb Mèxic i un altre per auto­rit­zar per­fo­ra­ci­ons per extreure petroli. Es tracta de dues mesu­res simbòliques i alta­ment repre­sen­ta­ti­ves del que vol que sigui el seu man­dat: un tren­ca­ment amb les polítiques més con­ci­li­a­do­res de l’admi­nis­tració Biden i amb la línia de coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal en matèries sen­si­bles com la immi­gració i el medi ambi­ent.

La tor­nada de Trump a la Casa Blanca ha cau­sat inqui­e­tud en bona part de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. El líder repu­blicà ja va reti­rar, durant el seu pri­mer man­dat, els Estats Units de l’Acord de París sobre el canvi climàtic i l’ara pre­si­dent, Joe Biden, va haver de des­fer gran part de les polítiques més lesi­ves per al medi ambi­ent del seu pre­de­ces­sor. Trump ha anun­ciat que reprendrà la pro­ducció amb com­bus­ti­bles fòssils i eli­mi­narà les res­tric­ci­ons a les indústries del petroli, el gas i el carbó.

Un altre aspecte que temen molts països és la política econòmica pro­tec­ci­o­nista que vol impo­sar el pre­si­dent electe amb l’objec­tiu de poten­ciar la indústria nord-ame­ri­cana. Durant la cam­pa­nya, Trump ha anun­ciat que posarà aran­zels als pro­duc­tes de l’estran­ger que poden anar del 10% al 20% i que poden ser supe­ri­ors en el cas de la Xina, fet que ha cau­sat pre­o­cu­pació en les matei­xes empre­ses dels Estats Units que com­pren pro­duc­tes al gegant asiàtic.

A banda de les guer­res comer­ci­als que pot reo­brir el futur pre­si­dent nord-ame­ricà, els ali­ats occi­den­tals dels Estats Units estan molt ama­tents als pròxims movi­ments de Trump en política inter­na­ci­o­nal, espe­ci­al­ment en la guerra d’Ucraïna i d’Israel a Gaza i el Líban.

Amb relació al Pròxim Ori­ent, el líder repu­blicà ja ha expres­sat, de manera rei­te­rada, el seu suport incon­di­ci­o­nal a Israel, però també el desig que enlles­teixi, com més aviat millor –amb les con­seqüències que sigui–, la guerra que té oberta en els dos fronts. Pel que fa a Ucraïna, Trump ha dit que no vol con­ti­nuar gas­tant diners en la defensa ucraïnesa con­tra Rússia i que vol que s’acabi el con­flicte “en 24 hores”. Kíiv tem que sigui al preu de forçar una nego­ci­ació a la baixa amb Mos­cou que inclo­gui la cessió de ter­ri­tori a Rússia.

Una de les coses que el mag­nat vol enlles­tir abans és la seva pro­tecció per­so­nal en els múlti­ples afers judi­ci­als en què està invo­lu­crat i els seus advo­cats ja s’estan movent per blin­dar el pre­si­dent electe de qual­se­vol perill. A més llarg ter­mini, el mag­nat es vol treure l’espina de des­man­te­llar el pla de cober­tura sanitària de Barack Obama, que no va acon­se­guir eli­mi­nar durant el seu pri­mer man­dat.

L’encara pre­si­dent, Joe Biden, va pro­me­tre ahir una “tran­sició pacífica i orde­nada”, a diferència del que va fer Trump, en un dis­curs en què va mirar d’aixe­car els ànims demòcra­tes. “No es pot esti­mar el país només quan es gua­nya”, va dir Biden, que hi va afe­gir que “els reves­sos són ine­vi­ta­bles, però ren­dir-se és imper­do­na­ble”.