Frederic Rahola: de Cadaqués al món

Tal dia com avui del 1919 va morir Frederic Rahola i Trèmols. Literari, periodista, jurista, historiador, economista i polític, era una d’aquelles figures complexes i polifacètiques del modern moviment catalanista de finals de segle XIX, que sovint costen d’interpretar.

Nascut en una família benestant de Cadaqués el 1858, va llicenciar-se en dret a Barcelona i va doctorar-se a Madrid el 1879 amb una tesi sobre l’emigració europea als Estats Units. Va participar en el Congrés Jurídic de Barcelona (1881) i va ser secretari del Congrés Nacional Mercantil celebrat amb motiu del IV Centenari de Colom. Durant dotze anys (1890-1902) va ser secretari general del Foment del Treball Nacional, i des d’aquest càrrec va elaborar els trets generals de les reivindicacions econòmiques dels industrials catalans. Per altra banda, va ser delegat tècnic a la Pau de París del 1898 entre els Estats Units i Espanya, després que aquests darrers perdessin les Filipines.

Els seus esforços per impulsar una economia nacional catalana van ser constants. Era un aferrissat proteccionista i, vinculat a la Lliga Regionalista, va defensar l’adopció de mesures radicals per tal d’evitar una crisi de sobreproducció tèxtil com la recerca de nous mercats americans, la reforma de les lleis aranzelàries i fiscals, la creació d’un banc d’exportació o l’establiment d’un port franc de Barcelona. Durant llargues temporades va residir a Anglaterra, França i Itàlia per estudiar el desenvolupament de la seva indústria tèxtil i els mitjans d’exportació. Per tal de fomentar el comerç amb Amèrica va fundar el 1901 la revista Mercurio i el 1903 va visitar Buenos Aires per promoure l’exportació de productes catalans. Fruit de la seva missió, va incrementar-se l’intercanvi de productes i també l’emigració catalana a l’Argentina. La seva fe americanista el va dur a publicar estudis, articles i fer conferències. Va fundar la Casa d’Amèrica de Barcelona, que més endavant va passar-se a dir de Catalunya, i l’Institut d’Estudis Americanistes. El 1919, va ser nomenat professor de la càtedra lliure d’estudis hispanoamericans, agregada a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, però no la va poder exercir mai. El 1914 va ser nomenat president de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Com a militant de la Lliga Regionalista, el 1905 va ser elegit diputat al Congrés per Barcelona i el 1907 per Igualada. Del 1910 al 1918 va ocupar un escó al Senat per la circumscripció de Girona, on va exercir de portaveu del partit i va fer possible la primera carretera que arribava a Cadaqués, trencant amb l’aïllament que patia la vila. No només això, sinó que també va impulsar-hi el telèfon, el telègraf, el correu diari, la llum elèctrica i l’escola de noies amb el nom de la seva esposa, Caritat Serinyana. Josep Pla el va qualificar de “l’home de més pes i de més eficàcia de Cadaqués”.

Va escriure articles a la Revista de Catalunya, El Trabajo Nacional, La Renaixença i La Publicitat. Va participar sovint en els Jocs Florals, on va ser guardonat amb diferents accèssits gràcies a poemes com Tramuntana, Filemon i Baucis o La veu dels morts, i va ser proclamat mestre en gai saber (1917). També va ser president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, i va col·laborar en la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreras i Candi.