L’N-2 gironina, romans i copets a l’espatlla

És la cançó de l’enfadós, una gran negligència d’estat. Els parlo de l’N-2. La que hauria de ser una via d’alta capacitat, sense punts negres, és una via empantanegada. L’N-2, que ni el ministre més agosarat seria capaç de dir si està acabada o a mig fer –perquè no és ni una cosa ni l’altra–, és com un malson. L’any 2000 Francisco Álvarez-Cascos (PP) va assegurar que desdoblaria íntegrament l’N-2 en sis anys. Aquell optimisme va tenir un nou brot en el ministre José Blanco (PSOE), que es va sincerar i va admetre la urgència de l’obra. Era el 2010 i el trànsit de l’N-2 ja s’enfilava fins als 60 milions de vehicles a l’any.

Tot i la solemnitat d’aquelles paraules, res, zero, fum. Anys més cap aquí, la ministra Ana Pastor (PP) admetia que, al marge d’algun PowerPoint, que són barats i vistosos, no havia trobat cap projecte que parlés de Girona, i això que aquell 2013 a l’N-2 hi va haver 28 accidents mortals. Per tant, estem parlant de la feixuga crònica d’una gran presa de pèl. Avui ni el més pacient dels ciutadans pot entendre la dimensió d’aquest nyap, que és la prova propera del maltractament secular, obstinat i contumaç de l’Estat amb Catalunya.

Des del 2004 només s’han executat aquests trams d’obra: Sils-Caldes de Malavella, 6 km amb una execució dramàtica; Sils-Maçanet de la Selva, 2,7 km; Maçanet de la Selva-Tordera, 7,3 km amb deficiències; la cruïlla de Montbarbat continua sense resoldre’s, i Medinyà-Orriols, 3,3 km de recorregut, amb una execució que ha estat lentíssima. És a dir, l’Estat ha construït 19,3 km d’N-2 en vint anys. Com vaig dir al Senat fa pocs dies en sessió de control al ministre Puente, els romans eren molt més ràpids construint vies que no pas l’Estat espanyol. Repasseu totes les coses que us han passat en aquestes dues dècades en què l’Espanya política només ha sabut fer 19 km de desdoblament. Fa uns dies, des de Junts hem tornat a demanar un calendari que concreti el desdoblament de l’N-2 a la demarcació de Girona. Sí, podeu pensar que piquem ferro fred i que perdem el temps. És una manera de veure-ho, però les responsabilitats no s’han d’abandonar mai, ni en el pitjor dels escenaris. Amb l’autopista AP-7 col·lapsada, el desdoblament de l’N-2 i la conversió en autovia del traçat nord són absolutament necessaris. Que s’acabin els discursos! S’ha fet tard, però la sinistralitat i els punts negres amb accidents mortals ens obliguen a tots. Des de Junts posem fil a l’agulla, com sempre, però ara també necessitaríem que els socialistes deixessin de fer el que fan sempre: tocar el violí, mirar cap a una altra banda i fer bondat. Senyories, toca arromangar-se a Madrid i a la plaça Sant Jaume. No ens han votat –ni al Parlament, ni al Congrés ni al Senat– per eternitzar-ho amb més copets a l’espatlla.