Hugas es va iniciar en la política municipal amb ERC, però posteriorment ha encapçalat llistes per CiU (2015) i Junts (2023), sempre assolint representació. El 2019, amb Ignasi Sabater molt fort al capdavant de Som Poble (CUP) per un segon mandat, no va trobar prou quòrum per bastir candidatura, però l’any passat va aconseguir recuperar terreny i ser la segona força. Malgrat això, més enllà dels pactes aritmètics, governs amplis i de consens. Però va quedar a 12 vots del tercer edil i la majoria absoluta de Som Poble els ha fet restar amb Sumem per Verges (ERC) a l’oposició i amb plens cada tres mesos.
Ha tornat al ple després d’haver-hi estat abans, però després d’un mandat anterior sense oposició. Quin és l’escenari ara?
L’equip de govern va mantenir la majoria absoluta, tot i que per pocs vots de diferència. Vam acceptar el resultat i vam esperar alguna trucada, però la que vam rebre va ser directament per constituir el nou ple sols, i nosaltres i ERC a l’oposició. I en un poble com és Verges, oposició és un terme una mica enganyós. Volem aportar idees i propostes, tampoc cap quota de poder, sinó treballar pel tot, que és el poble. Però sembla que no s’han adonat que ja no estan sols. No ens tenen en compte, i crec que això també ho podríem fer extensiu als companys d’ERC.
En quines qüestions creu que es podrien haver negociat propostes?
És un municipi petit, amb un Ajuntament petit. Però són qüestions de poble i coses que quedaran, com el POUM que van tancar el darrer mandat, a pocs mesos que hi hagués eleccions. Ens transmeten que hi ha molta feina, però en comptes d’admetre que nou regidors podríem fer més feina que els cinc del govern, continuen convocant-nos al ple, cada tres mesos, amb les decisions ja preses.
Parla del POUM, l’anterior mandat, quan no hi eren, però del present, quin exemple posaria?
Destinarem molts diners a la reforma i pacificació del tram de carretera de Jafre [GI-634], amb fons europeus. Però estem en una cruïlla de quatre carreteres i només n’arrangem una. En les altres, les voreres continuen sent poc transitables a peu.
Què hauria fet el seu grup?
A banda de la millora de seguretat, penso que hi ha molta estètica. Segurament agradarà molt als veïns. Quedaran contents. Però què els diem, als veïns dels altres tres trams? Amb accions més senzilles, creiem que podrien haver repartit els diners, 6 milions, per ordenar totes quatre carreteres. Però també tenim el dubte de si es podrà fer.
Terminis?
No van comptar que el POUM que van aprovar l’any passat recollia que calia un pla especial per dissenyar com havien de quedar totes quatre vies. I ho han hagut d’esmenar. Però vaja, si no s’hi arriba a temps, potser trobarem l’oportunitat de consensuar plans per al conjunt.
La vocació d’aquest projecte és millorar la seguretat del trànsit. A la carretera de Corçà i la Bisbal, al carrer Baix Empordà (C-252) s’han instal·lat semàfors. I altres poblacions, com ara Mont-ras, han posat radars. Caldria anar cap aquí?
Amb radars, evidentment, soluciones ràpid el problema. Però potser tampoc cal arribar a aquest extrem. Es pot reforçar senyalització o posar llums als passos de vianants.
La variant de la C-31, que fa anys que no se’n parla, alleujaria pressió?
Seria un projecte complicat, perquè tenim un terme petit i les millors terres de regadiu estan a la zona per on passaria. Calia fer talussos de gran alçada, i veient el que ha passat a València, podria ser un problema afegit. No la veuria clara, ni tampoc trobaríem segurament una opinió formada entre la gent de Junts. Si mai es recupera el projecte, espero que no es faci per decret.
Recuperant el POUM ja en vigor, com el valora per generar nou habitatge?
Dibuixa la zona de creixement natural ja prevista, però residencialment, això ja dependrà exclusivament dels propietaris. Els ajuntaments tenen poques eines, i el d’un poble petit encara menys. Depèn de les administracions de dalt. I, conceptualment, el dia que creixem en habitatges convindria que ho féssim sostingudament. De manera progressiva.
L’habitatge turístic és un problema?
Només en tenim 15. No són excessius i tampoc els criticaré, perquè molts propietaris ho faran per negoci, però d’altres també per la inseguretat jurídica que genera el lloguer convencional, i caldria revisar tot el marc legal. Sí que hi ha la tendència que les cases que es venen passen a ser segones residències, i moltes d’estrangers, mentre que els joves d’aquí han de marxar a Torroella o a l’Estartit. Jo soc el primer que va arribar al poble de fora, fa 18 anys, i sempre m’hi he sentit molt ben acollit, però a la llarga sí que hi ha un cert risc de desnaturalització.
L’institut escola ha de ser un pilar per mantenir població jove?
Sí, però ja fa molts anys que hauria d’estar en marxa. El govern de la Generalitat ha estat poc sensible, però també hi ha hagut una sèrie d’impediments tècnics que l’han frenat. Sigui com sigui, ha perjudicat els nostres estudiants i els dels pobles veïns que també hi estan escolaritzats.
Altres qüestions en què el municipi sí és competent que farien d’una altra manera?
Tenim el servei d’aigua municipalitzat, i ens sembla bé, perquè es poden ajustar les tarifes. Però tenim molts problemes de fuites i pèrdues en la xarxa que potser podríem haver resolt amb aquests diners del Next Generation que destinem a la carretera de Jafre.
I sobre gestió d’escombraries i neteja?
L’any vinent les taxes pujaran un 56,6%, linealment. El porta a porta ha funcionat, però no tenim cap altra solució que anar cap al residu zero. Com ara fomentar l’ús de carmanyoles per anar a comprar o el compostatge domèstic. Molts veïns tenen pati, o tros, i estalviaríem moltes tones anuals. Però de moment no s’ha promogut cap acció. Pel que fa a la neteja viària, també es podria comprar alguna màquina per alliberar hores als empleats de la brigada, que només per netejar les carreteres cada cop que plou, van desbordats.