Política
Arxivat defintivament l’últim cas contra els docents de Sant Andreu de la Barca per l’1-O
Els nou professors investigats denuncien en un manifest el silenci dels qui van “atiar” el conflicte i la falta de disculpes
Reclamen la reparació i recuperació del prestigi de l’escola catalana i, sobretot de l’institut El Palau
El jutjat número 7 de Martorell ha arxivat definitivament el cas de l’última professora de l’Institut El Palau de la Sant Andreu de la Barca que quedava obert, acusada de suposats delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral per uns presumptes comentaris fets a alguns alumnes fills d’agents de la Guàrdia Civil després de les càrregues de l’1-O. La causa contra els altres 8 docents investigats, que es portava des de l’Audiència de Barcelona, ja va quedar arxivada el març passat. Han estat 7 anys d’un “periple judicial llarg i feixuc” per aquests 9 docents, que asseguren han viscut com un “malson”.
Tot i que la resolució del jutjat va ser al maig, faltava l’últim tràmit administratiu de traslladar la comunicació a la professora i esperar que ningú interposés cap recurs, cosa que finalment va passar a l’octubre. Aquest dijous 14 de novembre, els 9 docents denunciats han volgut tancar aquest llarg procés viscut amb un acte a Sant Andreu de la Barca, amb la presència de tota la comunitat educativa, en què van llegir un manifest. En el text critiquen el “silenci” de tots aquells que “van atiar el conflicte i en van treure rèdit polític i mediàtic”, entre els quals anomenen diferents polítics de Ciutadans, els ministres d’Interior i Educació de l’època, del delegat govern el 2017, Enric Millo, i el llavors alcalde de Sant Andreu de la Barca, Manuel Enric Llorca, entre d’altres. També anomenen el periodista Javier Negre que des del diari El Mundo els va assenyalar públicament en un reportatge en què també va incloure fotografies i dades personals. De fet, durant l’acte d’ahir, l’actual alcalde, Marc Giribert (escollit el 2023), va voler reparar el mal ocasionat demanant disculpes en nom de l’Ajuntament.
Tal com es recorda en el manifest, el procés es va iniciar el 2018, fet que ha provocat un “desgast personal i un patiment enormes”. Un “malson” que ha durat fins ara per a una de les docents, ja que l’Audiència de Barcelona va demanar que el jutjat d’instrucció de Martorell practiqués noves diligències en la seva investigació, que finalment han quedat en paper mullat.
Rehabilitació
Els docents lamenten el mal que amb aquest cas es va fer a l’escola catalana després de “l’aberració d’aquell atac polític, la posterior persecució dels docents -no només de l’Ins El Palau- i l’ombra de sospita que es va estendre a la societat sobre la comunitat educativa del país”. Uns efectes que consideren encara es perpetuen ara. De fet, critiquen als “successius” governs de la Generalitat i també els estatals que “no han fet res per rehabilitar políticament l’escola pública catalana i afavorir l’autoestima institucional i la dels docents”. De fet, consideren que l’institut El Palau podria ser “la punta de llança d’aquesta rehabilitació social i política de l’escola del país”. “Les famílies i l’alumnat de Sant Andreu de la Barca també s’ho mereixen, després de tots els patiments soferts, quan uns quants van instrumentalitzar l’institut amb falses denúncies i el convertiren tot ell en víctima”, reclamen.
Al manifest també expressen: “Un cop tancats tots els casos, podem parlar obertament sobre tot aquest patiment que ha suposat per als nou docents implicats, per a tota la comunitat educativa de l’Ins. El Palau i el mal que s’ha fet a tot l’ensenyament públic de Catalunya, en un qüestionament instrumentalitzat del model d’escola pública catalana. Des del Govern central del PP, des de les tribunes parlamentàries a Madrid i al Parlament, C’s i el PP no van deixar de donar per certs els fets per interès polític i, juntament amb molts mitjans de comunicació, van llençar tota mena d’acusacions contra el suposat adoctrinament que feien els i les docents de l’escola catalana”.