Ponència política dels Comuns: Un “autogovern fort” i “finançament propi”

L’Assemblea Nacional dels Comuns ha aprovat aquest matí la ponència política i organitzativa amb el 80% dels vots a favor. En l’àmbit nacional, la ponència planteja una aposta per un autogovern fort a Catalunya, així com la necessitat dels Comuns de “créixer” com a espai, especialment al territori català amb la mirada posada a les eleccions municipals. En les votacions d’aquest diumenge també s’ha validat l’informe de gestió de l’executiva, però amb només el 46% dels vots a favor. El 36% s’hi ha oposat, i el 17% s’hi ha abstingut. El conclave dels comuns també ha aprovat una modificació dels estatuts, que s’ha validat amb el 75% dels vots.

El full de ruta dels comuns intentarà construir una majoria política social que els permeti interpel·lar a un “espai social molt ampli”, al mateix temps que es defineixen com una “força de lluita i de govern”. Segons la ponència, Catalunya està en una “etapa de transició” després del procés, amb una recomposició d’espais en què veuen opcions de créixer electoralment. Aposten per un “autogovern fort” basat en el finançament singular dins d’un estat federal plurinacional, i situen les municipals del 2027 com a “repte estratègic de primer nivell”.

La ponència admet que l’últim cicle electoral “no ha estat positiu” per a Catalunya en Comú.Tot i això, remarquen que han estat “determinants” en la nova etapa que s’ha obert a Catalunya.

El text aposta per un “nou pacte amb l’Estat per assolir un autogovern fort basat en el finançament singular i el reconeixement del caràcter plurinacional i plurilingüe de l’Estat”. De fet, assegura que “Catalunya necessita un finançament propi com a eix central d’un autogovern renovat”, al mateix temps que apunta que el canvi de sistema de finançament també ha de ser “una oportunitat pel conjunt de territoris del règim comú” per veure “satisfetes” les seves “legítimes aspiracions a un finançament just”.

A nivell organitzatiu, la ponència marca el repte d’augmentar la participació dins i fora de la formació i tenir un major arrelament a tot el territori. També fixa l’objectiu de créixer més com a organització amb més inscrits, i situa les eleccions municipals del 2027 com el gran repte al qual la formació ha de dedicar “els màxims esforços”.

Una de les qüestions que ha provocat més debat entre les esmenes a la ponència ha estat com denominar l’espai dels Comuns. El text base de la ponència es refereix als Comuns com un partit, però diversos membres de l’espai han defensat que s’entengui com una “organització” o “un moviment polític i social”. Segons han argumentat, la denominació “partit” exclou altres formacions polítiques de l’espai, com Esquerra Unida. Aquestes esmenes, però, s’han acabat rebutjant.

En el cas dels estatuts, inicialment es proposava un canvi de nom al partit i passar a anomenar-lo Comuns. Finalment, però, gràcies a una esmena que s’ha acabat transaccionant s’ha optat per mantenir el nom formal ’Catalunya en Comú’ i utilitzar la denominació ’Comuns’ com a marca de cara a la ciutadania i els mitjans de comunicació.

En el tancament de l’assemblea, la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha avisat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que no aprovaran els pressupostos si no hi ha “un canvi d’època” en les polítiques d’habitatge. “Que en prengui nota”, ha advertit la líder del grup al Parlament durant la seva intervenció a la cloenda de l’Assemblea Nacional. Qui també ha participat a l’acte és el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha alertat que els Comuns tenen “la responsabilitat” de “defensar amb ungles i dents” el govern de coalició a l’Estat “perquè no hi arribi l’extrema dreta”. “Depèn de nosaltres el sosteniment d’un dels darrers governs progressistes del món occidental”, ha dit.