Els reptes de la ciutat jardí
Lliçà d’Amunt té 22 km2 i un total de 17 espais d’interès entre urbanitzacions i barris històrics
La ciutat té l’objectiu de promoure el projecte per urbanitzar el centre, Can Francí, i fer-hi 225 habitatges
El centre logístic de Mango és un dels revulsius per al municipi, que es dedica en majoritàriament als serveis
Viure en plena natura, com a Lliçà d’Amunt, al Vallès Oriental, té aspectes positius, com és poder gaudir del paisatge i d’un espai no tan contaminat, a priori, com en una gran ciutat. Entre els factors negatius es troba el fet que els serveis són més cars o que cal desplaçar-se per poder-los rebre. Tot té una part positiva i una altra de negativa i l’èxit es troba en l’equilibri.
El municipi vallesà té 22 quilòmetres quadrats de territori i 17 espais d’interès entre urbanitzacions i barris històrics. La gestió dels serveis d’una ciutat jardí, com es denomina la ciutat de Lliçà d’Amunt, amb un nucli central històric i cases unifamiliars ubicades en diferents barris, tot envoltat de natura, és un dels principals desafiaments que els gestors municipals tenen sobre la taula. Lliçà d’Amunt té, actualment, 16.584 habitants i ostenta el rècord de creixement del Vallès Oriental i la segona posició de les comarques de Barcelona. En vint anys, ha quadriplicat la població, de 2.600 habitants l’any 1981 a 10.000 l’any 2000. Ja el 2017 es va arribar als 15.000 habitants, i continua a l’alça.
Dins els projectes per desenvolupar aquest mandat hi ha el d’urbanització del centre, Can Francí. Tot arran d’un conveni entre l’Incasòl i l’Ajuntament per construir 225 habitatges, de què un 30% (79) han de ser socials i d’aquests, almenys un 25% per a gent jove. Aquesta és la PAU 19, però el projecte complet, comptant amb la PAU 18, de Can Guadanya, preveu en total 750 habitatges. Un projecte històric, que ja fa vint anys que s’està cuinant i que s’espera que, ara, almenys en la primera fase, arribi a bon port aquest mandat.
Centre logístic de Mango
La ubicació de Lliçà d’Amunt, molt a prop de Barcelona, a menys de 30 quilòmetres de distància, de l’autopista AP-7 i de la C-17, que la comuniquen amb la resta de Catalunya, del port de Barcelona i de l’aeroport del Prat, fa del municipi d’un lloc idoni per ubicar-hi empreses i centres logístics.
També ha estat i és motiu de la lluita dels partits polítics trobar la fórmula per a l’equilibri entre permetre i fomentar el creixement econòmic i mantenir la fesomia natural i tradicional del municipi. És així com, el 2006, es va trobar l’encaix urbanístic per instal·lar a Can Montcau el centre logístic de Mango, una empresa que té la seu central a Palau-solità i Plegamans, a escassos quilòmetres de distància de Lliçà d’Amunt. Un projecte que va continuar el PSC en arribar al govern, el 2007, i que s’ha anat desplegant fins ser el centre logístic que és a hores d’ara. El centre logístic de Mango de Lliçà és el gran magatzem de roba i complements de tots els llocs de producció mundial de la marca i des d’aquí els distribueix a tot arreu on opera. Darrerament, el 2023, la companyia ha ampliat el magatzem per transformar-lo en un centre omnicanal, que, a més de gestionar les comandes de botiga, pugui tramitar les dels clients. Són 90.000 m2 de superfície més al centre, amb què ha arribat als 280.000 m2.
A banda del polígon de Can Montcau n’hi ha d’altres, com ara el de Figueras, una empresa especialitzada en butaques, el Molí d’en Fonolleda i el polígon industrial Tenes.
El municipi de Lliçà d’Amunt té un total de 226 empreses i d’aquestes un 65,85% es dediquen al sector serveis, un 14,23% a la indústria, un 17,89% a la construcció i un 2,03% a l’agricultura.
Contenidors tancats
L’Ajuntament de Lliçà d’Amunt va recuperar la gestió directa del sistema de recollida d’escombraries i la neteja viària el 2014. També ho ha fet per a l’enllumenat públic. Una decisió que es va prendre com una mesura d’estalvi en el pressupost municipal. Aquest novembre, ja tenen les taxes i les ordenances aprovades per al 2025.
Aquest 2024, la taxa de recollida de residus ha augmentat un 20% i, el 2025, ho farà, previsiblement, el 16%, per complir amb la normativa europea de repercutir el cost del servei als ciutadans.
El consistori vol canviar el sistema de recollida d’escombraries, amb contenidors tancats per a la fracció del rebuig i l’orgànica aquest 2025, i, el 2026, cobrar la taxa per generació. És un dels grans projectes del consistori, que també té previst dotar la flota de més camions de recollida d’escombraries, així com fer una segona tongada de recollida de residus. De fet, segons la cap de l’oposició, Susagna Mesas (ERC), la recollida de residus genera “un problema enorme”, tant per les peculiaritats de ciutat jardí que té Lliçà d’Amunt, amb molts punts de recollida que encareixen i dificulten el servei, com perquè molts contenidors dels límits amb altres municipis propers, com ara Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà de Vall, on es fa el porta a porta, queden massa plens.
17 anys governant la ciutat
El socialista Nacho Simón i Ortoll du 17 anys com a alcalde de Lliçà d’Amunt i encara li’n resten 2 i mig per finalitzar mandat. En els 5 mandats, no sempre el PSC ha pogut manar en solitari; molts cops els ha calgut pactar. Arran de les primeres eleccions democràtiques, Isidre Ballester i Torras (CIU) va estar al capdavant de la institució, del 1979 al 2003. Més tard, del 2003 al 2007, Joaquim Ferriol i Tarafa (ERC) va ser alcalde arran d’un pacte amb ICV. El 2007, ERC va tornar a guanyar les eleccions municipals, però un pacte del PSC, CIU i el PP el van apartar de l’alcaldia. Les darreres eleccions, el PSC va quedar a un regidor de la majoria i, el novembre de l’any passat, va pactar amb el regidor del PP per tenir el suport necessari per governar. Ara, a dos anys i mig de les properes eleccions, Simón té encara ganes d’acabar el mandat que ha començat i no sap si es tornarà a presentar. Explica que seran gairebé 20 anys i s’ha de plantejar què fa: “Tinc un equip al darrere boníssim, gent formada, amb molt bon rotllo entre tots; qualsevol ho podria fer bé. S’ha de donar pas a la joventut i fer un pas al costat. Ho parlaré amb la família i amb el coixí, però més endavant. Ara per ara, vull acabar el mandat.”
