La UE atura refugiats sirians al Líban

Les bombes israelianes al Líban desplacen multituds cap a Síria, però no són l’única cosa que pressiona els refugiats sirians a abandonar el país. De fet, l’Europa Fortalesa està en marxa des de fa temps al Líban. Brussel·les finança l’exèrcit libanès i els guardacostes xipriotes perquè aturin el flux migratori cap a la UE i finança, també, l’execució dels abusos dels drets humans que protegeixen aquest objectiu. Aquesta és la conclusió a què arriben investigacions publicades per Human Rights Watch, que denuncia una política antimigratòria i il·legal present a les costes libaneses des de fa anys.

Abans que esclatés la guerra oberta entre Israel i Hezbol·là, Xipre –que és part de la UE– hauria retornat al Líban sirians que buscaven asil en sòl europeu i que s’havien jugat la vida viatjant en barcasses precàries. I ho hauria fet tot i saber del risc que l’exèrcit libanès els deportés a Síria. La investigació se centra entre el 2021 i el 2023, però incorpora violacions recents. L’abril de 2024, el Líban va deportar cap a Síria sirians que Xipre havia retornat prèviament cap a Beirut. Aquest agost, Xipre ha retornat més migrants cap al Líban.

Una siriana de 44 anys recorda com els guardacostes xipriotes van interceptar la barcassa amb què es dirigien cap a Xipre. Assegura que van atacar el seu marit quan encara eren a la barcassa: “El van agredir amb un bastó i amb descàrregues elèctriques. Sagnava per la boca i pel nas.” Els van retornar al Líban i l’exèrcit libanès els va deixar sobre la frontera sirolibanesa. L’exèrcit sirià els va extorquir, i van haver de desembutxacar més diners perquè els traficants els introduïssin de nou al Líban. Brussel·les, conclou HRW, “subcontracta” Xipre i el Líban perquè cometin abusos que blindin Europa.

La UE havia proveït 16 milions d’euros des de 2020 fins al 2023 per “gestionar fronteres” i reduir la migració considerada irregular. Però Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha apujat l’aposta. Al maig va visitar el Líban per anunciar la donació de 1.000 milions de dòlars al govern libanès per tallar la migració per mar cap a costes europees. La decisió de Von der Leyen arribava en un punt àlgid dels intents migratoris des del Líban cap a Xipre. Des del gener fins a l’abril del 2024, fins a 59 embarcacions amb 3.200 persones a bord havien provat d’arribar-hi. Durant el mateix període del 2023, havien estat tres embarcacions amb un total de 54 persones a bord. Les xifres van espantar Brussel·les, on saben que els qui aposten per aquestes rutes marítimes esperen a l’estiu, quan el mar amansa.

Aquesta donació, que conclourà el 2027, inclou “recursos perquè l’exèrcit libanès i altres cossos de seguretat tinguin l’equipament i l’entrenament necessaris per controlar la frontera i lluitar contra el tràfic [de persones]”. El projecte preveu ajudes a pescadors libanesos perquè deixin de vendre les seves embarcacions als traficants.

L’acord entre Brussel·les i Beirut suposa una externalització de fronteres com la que la UE ja té firmada amb Egipte, Tunísia i Mauritània. També dona llum verd perquè Xipre continuï cometent abusos. Ja el 2020, HRW acusava els guardacostes xipriotes de retornar il·legalment 200 migrants al Líban. Alguns dels retornats van denunciar tortures durant el viatge de tornada, incloent-hi estomacades i descàrregues elèctriques en presència de les famílies de les víctimes.

Europa s’esforça a mantenir allunyats els refugiats sirians i a retornar-los al seu país d’origen. Dotze dies després que Von der Leyen visités Beirut i parlés de la voluntat de cooperar amb l’ONU per organitzar “retorns voluntaris” a Síria, el Líban va fer la primera devolució massiva de refugiats sirians en 19 mesos. La devolució era suposadament voluntària, però grups prodrets humans ho posen en dubte.

Els mateixos sirians al Líban, on abans de l’ofensiva israeliana hi havia un milió i mig de refugiats d’aquest país, fa temps que denuncien que els fan la vida impossible i els empenyen a marxar. El govern libanès, a més, ha estat acusat de deportar il·legalment refugiats sirians després de batudes en llocs amb població refugiada. El 2023, l’ONU va registrar l’expulsió o la devolució a la frontera de gairebé 14.000 persones cap a Síria. “La donació de 1.000 milions de dòlars va obrir la capsa de Pandora”, denuncia a El Punt Avui Wadi al Asmar, membre del Centre Libanès de Drets Humans. “Això permet al govern libanès utilitzar els refugiats com una eina per amenaçar la UE.”

Europa com a lloc d’asil també tremola pels refugiats sirians. Un grapat de països membres de la UE, com ara Xipre, Itàlia i Grècia, mouen fils per reprendre relacions amb Damasc, amb qui Brussel·les va tallar vincles arran de la guerra que encara viu Síria. Aquests països promouen la designació de parts del territori sirià com a zones segures. Ciutadans sirians i activistes temen que aquest moviment sigui l’avantsala de la revocació dels permisos de residència dels sirians originaris d’aquestes zones suposadament segures per part dels països europeus, com ja ha fet Dinamarca.

“Síria continua en estat profund de conflicte i divisió”, diu Geir Pedersen, enviat especial de l’ONU: “Està ple d’actors armats, exèrcits estrangers i trinxeres, i els civils encara són víctimes d’abusos.” Costa saber a qui es refereixen europeus i àrabs quan parlen de retorn voluntari. Una enquesta de l’ONU anterior a la guerra oberta entre Israel i Hezbol·là indicava que els refugiats sirians que pensen a retornar des d’altres països de la regió ho volen per la manca d’oportunitats laborals als llocs d’acollida. I, tot i així, només són l’1% dels consultats.