Mor als 102 anys la reusenca Maria Tarragó Artells, referent cultural i política del país

La reusenca Maria Tarragó Artells ha mort aquest dilluns, a l’edat de 102 anys, segons ha confirmat el mitjà local Reusdigital.cat. La seva vida va estar marcada per un profund compromís amb l’educació, la cultura i la preservació del patrimoni, especialment des de les institucions públiques, i de forma local, va ser sempre una habitual de la vida social i cultural de la ciutat.

Va néixer el 1922 i va començar estudiant Filosofia i Lletres a Barcelona, però, en un gir important de la seva vida, va decidir fer Magisteri a l’Escola Normal de Tarragona. Ja diplomada, va treballar uns anys de mestra a l’escola Maria Cortina, fins que va decidir reprendre els seus primers estudis a la universitat. Es va llicenciar als 40 anys amb una tesina sobre l’obra del pintor barroc Pere Pau Montaña.

El 1972 el doctor Vilaseca va reobrir l’Arxiu Municipal de Reus i li va demanar per entrar a treballar per catalogar tota la documentació. En una entrevista feta el febrer del 2023 a la Revista del Centre de Lectura, va revelar que aquella feina li va encantar i va ser a partir d’aquell moment que es va començar a relacionar amb el món polític i cultural de la ciutat. Així, en les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador, va entrar com a regidora de l’Ajuntament per la llista de CiU. Es va fer càrrec de la delegació d’Arxius i Museus i els seus dos primers objectius van ser aconseguir el fons arqueològic de Salvador Vilaseca i la restauració del Teatre Fortuny. Però la gran despesa econòmica que pretenia invertir en l’àmbit cultural la va confrontar amb els membres del seu mateix grup i va acabar dimitint: “em van posar a la llista per semblar moderns, però mai em van tenir per a res”.

El 1981 va assumir el càrrec de delegada de Cultura a Tarragona, en un període en què va gestionar la política cultural de la Generalitat i va contribuir a la millora d’infraestructures, i finalment, abans de jubilar-se, va establir-se l’antiga seu de la secció femenina de Reus, per fer cursos de català.

Al llarg de la seva vida sempre va manifestar-se de forma molt crítica sobre com s’havia implementat l’administració catalana després de la dictadura. Creia que el que hauria calgut era continuar la manera de fer de la Mancomunitat, en canvi, van copiar el model de l’administració espanyola amb tots els seus defectes. En paraules seves: “No es van atrevir a fer net”.

La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dimarts, a 2/4 de 12 del migdia, al tanatori municipal de Reus.