‘Fumata’ blanca a Brussel·les

Després d’uns dies mar­cats pels vetos cre­uats i les acu­sa­ci­ons par­ti­dis­tes en la con­for­mació de la nova Comissió Euro­pea (CE), les tres for­ma­ci­ons tra­di­ci­o­nals al Par­la­ment Euro­peu van dei­xar enrere les seves diferències perquè hi hagués fumata blanca. El Par­tit Popu­lar Euro­peu, els soci­al­demòcra­tes i els libe­rals van arri­bar ahir a un acord per des­blo­que­jar la for­mació del nou exe­cu­tiu comu­ni­tari i votar-lo en bloc la set­mana que ve durant el ple d’Estras­burg, tal com s’havia pre­vist ini­ci­al­ment.

Tot el soroll de les últi­mes set­ma­nes va que­dar en no res. Final­ment, els sis can­di­dats a vice­pre­si­dents exe­cu­tius de la Comissió pen­dents de rebre el vis­ti­plau i el comis­sari hon­garès, Olivér Várhelyi –que no va superar la seva pri­mera audiència davant els euro­di­pu­tats–, van rebre l’aval dels tres grups que for­men l’ano­me­nada majo­ria cen­trista. L’únic canvi sig­ni­fi­ca­tiu és que Várhelyi, el can­di­dat de Vik­tor Orbán, perdrà algu­nes de les com­petències que se li havien assig­nat –drets repro­duc­tius i gestió de crisi– en bene­fici de la comissària belga, Hadja Lah­bib. La pro­posta d’exe­cu­tiu que va pre­sen­tar Von der Leyen, doncs, amb prou fei­nes tindrà modi­fi­ca­ci­ons i el Par­la­ment Euro­peu no tom­barà cap dels comis­sa­ris desig­nats pels estats mem­bres, com sí que havia succeït en ante­ri­ors oca­si­ons.

D’aquesta manera, l’encara vice­pre­si­denta ter­cera del govern espa­nyol, Teresa Ribera, ocu­parà les pode­ro­ses car­te­res de Com­petència i Tran­sició Energètica mal­grat la pressió del PP espa­nyol, que durant els últims dies va inten­tar fer-la caure, asse­nya­lant-la com una de les prin­ci­pals res­pon­sa­bles de la catàstrofe de la dana al País Valencià. D’altra banda, el polèmic can­di­dat italià pro­po­sat per la pri­mera minis­tra Gior­gia Meloni, Raf­fa­ele Fitto, osten­tarà una vice­pre­sidència exe­cu­tiva després dels intents de soci­a­lis­tes i libe­rals de reduir el seu poder a la Comissió Euro­pea.

Els pri­mers a des­en­ca­llar la situ­ació van ser els soci­a­lis­tes, que a través del pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, van fer una crida a posar fi als vetos cre­uats. Les parau­les de Sánchez van ser reco­lli­des per la pre­si­denta dels soci­al­demòcra­tes al Par­la­ment Euro­peu, Iratxe García, que jun­ta­ment amb la pre­si­denta dels libe­rals, la fran­cesa Valérie Hayer, va obrir la porta a accep­tar Fitto a canvi que el Par­tit Popu­lar Euro­peu aplanés el camí a Ribera.

Els popu­lars euro­peus, lide­rats per l’ale­many Man­fred Weber, havien apos­tat per una lluita de des­gast al llarg d’aquesta última set­mana, en una estratègia coor­di­nada amb el Par­tit Popu­lar espa­nyol d’Alberto Núñez Feijóo. La set­mana pas­sada, la for­mació exi­gia a Ribera dues con­di­ci­ons per ava­luar la seva can­di­da­tura. Per una banda, que donés expli­ca­ci­ons al Congrés sobre la seva gestió de la dana i, per l’altra, que es com­pro­metés a dimi­tir si era impu­tada pel cas.

Ahir, gai­rebé en paral·lel a la inter­venció de la minis­tra espa­nyola al Congrés i després de man­te­nir el con­tacte amb soci­a­lis­tes i libe­rals, el Par­tit Popu­lar Euro­peu va rebai­xar les seves deman­des i es van limi­tar a asse­nya­lar que volen dei­xar “constància” –sense con­cre­tar de quina manera– que Ribera ha de pre­sen­tar la dimissió com a comissària “si és impu­tada per les seves res­pon­sa­bi­li­tats deri­va­des de les seves com­petències com a vice­pre­si­denta del govern espa­nyol”.

En una atenció als mit­jans poste­rior a les nego­ci­a­ci­ons, el popu­lar Man­fred Weber va rei­vin­di­car que el més impor­tant era que la CE entrés en fun­ci­o­na­ment l’1 de desem­bre, espe­ci­al­ment en un con­text mar­cat per una victòria de Donald Trump als EUA que fa entre­veure temps tur­bu­lents. “Europa neces­sita esta­bi­li­tat”, va asse­nya­lar.

Mal­grat les ces­si­ons dels dos bàndols, els soci­al­demòcra­tes no van acon­se­guir arren­car un com­promís addi­ci­o­nal dels popu­lars. En aquest sen­tit, els d’Iratxe García volien que els con­ser­va­dors dei­xes­sin per escrit que dei­xa­rien d’arri­bar a acords i votar con­jun­ta­ment amb l’extrema dreta, com ja ha pas­sat diver­ses vega­des els pri­mers mesos d’aquesta legis­la­tura.

Una de les grans incògni­tes ara serà veure quin serà el sen­tit de vot dels de Feijóo, que són la dele­gació espa­nyola amb més repre­sen­tants al Par­la­ment Euro­peu –22 euro­di­pu­tats– dins el Par­tit Popu­lar Euro­peu. Si bé la resta de les dele­ga­ci­ons poden votar a favor de l’exe­cu­tiu de Von der Leyen, seria noti­ci­a­ble que la prin­ci­pal dele­gació del grup votés en con­tra d’un exe­cu­tiu lide­rat per una diri­gent de la seva pròpia for­mació.

Un resul­tat pre­vi­si­ble és que ara els Con­ser­va­dors i Refor­mis­tes Euro­peus (CRE) de Meloni votin a favor de la Comissió després de no donar suport a Von der Leyen. Sobre aquesta qüestió, el colíder d’Els Verds, Bas Eick­hout –que sí que va votar a favor de Von der Leyen per evi­tar influències de l’extrema dreta–, va lamen­tar que CRE estarà “tri­om­fant” per haver acon­se­guit una vice­pre­sidència exe­cu­tiva.