El judici a Albiol: la fi d’una era o el reforç del seu domini
El 9 de desembre arrenca el “judici de les antenes”, en què es demanarà per a l’alcalde de Badalona presó i deu anys d’inhabilitació
Si surt condemnat, es posarà fi a l’era de l’alcalde més carismàtic i polèmic que ha tingut la ciutat; en cas contrari, en sortirà enfortit
Quan falten 17 dies per a l’inici de l’anomenat “judici de les antenes” que ha de dur al banc dels acusats l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, les apostes sobre si el procediment posarà fi a la carrera política del batlle popular o si ni tan sols li farà pessigolles ja formen part dels debats interns dels partits de l’oposició i d’alguns sectors de la societat. La fiscalia demana per a l’alcalde dos anys i deu mesos de presó, inhabilitació per a càrrec públic durant deu anys i una multa de 9.000 euros per un suposat delicte de prevaricació continuada, després que el jutge instructor considerés que García Albiol era coneixedor de la instal·lació il·legal d’unes antenes de telefonia mòbil a les dependències de la Guàrdia Urbana, entre els anys 2012 i 2018. Aquest fet, si es provés ara, podria ser constitutiu d’un delicte de prevaricació continuada urbanística i ambiental.
Els partits de l’oposició de Badalona no perden l’esperança de derrotar en un jutjat el polític que no van poder derrotar a les urnes (el PP va arrasar en les darreres eleccions municipals amb 18 regidors), així que en privat somien amb l’escac i mat d’Albiol. Si es podrà demostrar o no que el batlle era coneixedor d’aquella irregularitat i que no va fer res per revertir-la es veurà durant un procediment que arrencarà el 9 de desembre i que s’allargarà bastants dies ja que per la sala, a banda de tots els acusats, hi passaran una quarantena de testimonis. Si Albiol surt absolt, el seu carisma encara es veurà més reforçat perquè ningú com ell sap aprofitar les oportunitats per amplificar la seva fama. Si és condemnat, el més probable és que es posi fi a una figura política que es va estrenar com a regidor l’any 1991 i que ha encapçalat vuit cops la llista del PP a Badalona.
No en sabia res
La defensa d’Albiol pivota sobre l’intent de demostrar que l’alcalde no sabia absolutament res de la instal·lació d’aquestes antenes, malgrat que tenia també les competències d’Urbanisme i, en conseqüència, la competència per a l’atorgament de llicències d’obres, ambientals, la incoació i la resolució d’expedients de disciplina urbanística i resolucions dels expedients sancionadors per infracció de la normativa ambiental. A l’escrit de defensa, Albiol remarca que la tramitació de llicències per instal·lar antenes era una qüestió “inabastable” per a ell, tenint en compte la gran quantitat de responsabilitats que hi havia sota la seva batuta. En un vídeo que va publicar a les xarxes socials quan es va saber que el magistrat l’enviava a judici, va insistir a espolsar-se qualsevol responsabilitat i fins i tot va atribuir la decisió del jutge instructor d’enviar-lo al banc dels acusats a una motivació electoral. “No és casualitat que aparegui aquesta informació a dos mesos de les eleccions municipals”, va afirmar al seu moment.
L’origen d’aquest litigi s’ha d’anar a buscar en les queixes d’un sindicat de la Guàrdia Urbana. Va ser el SIP-Fepol (antic SFP) qui va posar el crit al cel amb aquella instal·lació. Arran de la queixa pública, la fiscalia va obrir diligències. El SIP-Fepol, que pot ser una peça clau en la causa, va entrar per registre fins a tres instàncies en què demanava la retirada de les antenes, però l’alcalde assegura que mai van arribar a les seves mans. Els agents implicats també mantenen que van exposar el problema a Xavier García Albiol durant una reunió que van mantenir amb ell, però sembla que cap document recull el contingut d’aquella trobada, que les dues parts reconeixen haver protagonitzat però amb relats divergents.
Malgrat la imatge de tranquil·litat que mira de transmetre García Albiol, no es pot obviar que el jutge instructor va enviar-lo a judici en considerar que era coneixedor de la instal·lació irregular d’aquestes antenes. La causa no només esquitxa el batlle de Badalona. També s’asseuran al banc dels acusats l’exregidor de Seguretat de García Albiol Miguel Jurado (ara edil del PP a Santa Coloma de Gramenet) i qui va ser regidor d’Urbanisme durant el tripartit de Dolors Sabater, el republicà Oriol Lladó, ja que en el període comprès entre el 2012 i el 2018 va haver-hi eleccions municipals i el govern va canviar de mans. Per a Jurado, la fiscalia demana la inhabilitació per exercir càrrec públic durant un any per omissió del deure. Per a Lladó, un any i sis mesos de presó i inhabilitació per ser escollit en unes eleccions mentre duri la condemna per un delicte de prevaricació urbanística.
Tres persones més seran jutjades: l’exconseller delegat de l’empresa pública Engestur Tomás Vizcaíno, designat pel PP, a qui la fiscalia assenyala per haver mantingut una reunió, presumptament, amb un responsable de Vodafone i autoritzar l’empresa de telefonia a tirar endavant els seus plans, saltant-se tots els canals legals i obligats. El ministeri fiscal titlla el procediment d’“absolutament irregular”. Per a Vizcaíno demanen dos anys i deu mesos de presó i inhabilitació durant el temps de la condemna. També estan afectats pel judici de les antenes un excap jurídic de l’àrea d’Urbanisme i càrrec de confiança del govern de Dolors Sabater, l’exedil socialista Josep Duran, per a qui demanen un any i sis mesos de presó i inhabilitació durant la condemna, i l’exdirector d’Urbanisme durant l’alcaldia d’Albiol entre el 2011 i el 2015, Xavier Salvà, per a qui la fiscalia demana dos anys i deu mesos de presó i inhabilitació durant el temps de la condemna.
Pel que fa a les empreses de telefonia afectades, se’ls reclama una multa propera als 17.500 euros, per compensar els diners que haurien d’haver ingressat a les arques públiques, ja que no van pagar cap taxa. A Vodafone, a més, se li reclama una indemnització de 8.300 euros que aniria a parar a l’Ajuntament pel lucre obtingut gràcies al consum d’energia elèctrica de les instal·lacions de la urbana. Les antenes, que van estar gairebé des del principi connectades a la xarxa elèctrica de les dependències de la Guàrdia Urbana, van estar instal·lades fins al 2018, sense que consti cap expedient sancionador. L’any 2018, les dues companyies van cessar l’activitat en ser coneixedores que la secció de medi ambient i urbanisme de la fiscalia provincial de Barcelona obria diligències d’investigació. El gener del 2019, es va desmantellar tota la infraestructura.