Sánchez resol el sudoku fiscal amb Junts, ERC i Podem a bord

Pedro Sánchez ho ha tornat a fer. Quan la legislatura evidenciava l’enèsima agonia després de l’esperpent de la comissió d’Hisenda del Congrés, que va iniciar la seva reunió a les cinc de la tarda de dilluns i no va acabar fins ben entrada la matinada de dimarts per la incompatibilitat d’ERC i Junts, el govern espanyol ha aconseguit resoldre avui el sudoku fiscal amb laprovació al ple del Congrés de la directiva europea que fixa una tributació mínima del 15% a les multinacionals i ho ha fet incorporant la prolongació durant tres anys més de l’impost a la banca que es va perdre dilluns enmig del foc encreuat dels aliats. El desllorigador final de l’acord ha vingut amb una entesa amb Podem -els seus quatre diputats eren decisius perquè un vot en contra tombava tot- per tal d’aprovar una llei que inclogui un impost a les energètiques abans d’acabar l’any o bé prorrogar l’actual gravamen durant el 2025 per decret tal i com està ja compromès amb ERC i Bildu i el BNG. El que dilluns semblava impossible, la fita de reeditar la majoria de la investidura d’ara fa un any, ha estat finalment possible en un camp inflamable ideològicament com el de la reforma fiscal i insufla ara un optimisme renovat a Sánchez de cara a explorar l’aprovació dels pressupostos del 2025 i posar fi a la interinitat de governar encara amb els pressupostos del 2023 prorrogats. El paquet fiscal ha sortit endavant amb 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB; BNG i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN).

“Vull dir-los que afortunadament per al país tenim acord per a la reforma fiscal, la qual cosa peremtrà que el nostre sistema fiscal sigui més just, més redistributiu i també tingui recursos que permetin blindar l’estat del benestar i la seguretat dels ciutadans amb circumstàncies com les que hem conegut aquests dies tan gravíssimes per al país com ha estat la dana”, ha celebrat la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Aviat, però, la portaveu de Junts, Míriam Nogeuras, ha comparegut al passadís del Congrés per subratllar que l’únic acord que ha prosperat en la votació d’avui és el firmat entre Junts i el PSOE esmena a esmena. “Enmig de tot aquest soroll i de tots els titulars dels últims dies, la realitat és que l’únic que s’aprovarà és l’acord amb Junts, el 100% de l’acord, i que beneficia el conjunt dels ciutadans de Catalunya. La resta dels acords, quan arriben si és que arriben i si s’acaben materialitzant o no, els valorarem”, ha alertat Nogueras sense comprometre el seu imprescindible vot a favor perquè prosperi qualsevol iniciativa.

A l’esquelet de la reforma fiscal s’hi ha incorporat també una esmena sobre la incompatibilitat entre la percepció d’una pensió vitalícia per incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa i un treball que suposi donar-se d’alta de la seguretat social per contemplar aquest supòsit com a suspensió del pagament de la pensió fins que hi hagi un cessament en el treball. La inclusió de l’impost a la banca no és una novetat sinó un rescabalament de la figura abatuda enmig del foc amic de la majoria d’investidura en la sessió nocturna de la comissió. El nou impost a la banca substitueix el gravamen extraordinari que expirava el 31 de desembre, es concertarà amb les hisendes forals i gravarà els marges i comissions de les grans entitats financeres amb tipus progressius que van de l’1 % al 7 % en funció del volum de negoci i que gaudirà de dues deduccions, una en l’apartat de la quota de l’impost de societats (que es paga en funció dels beneficis) i una altra d’extraordinària en cas de descens de la rendibilitat.  

Si bé en les últimes 48 hores les desavinences entre Junts –amb qui el PSOE obria el ball dels pactes: prolongar l’impost a la banca durant tres anys, deixar decaure el gravamen a les energètiques, rebaixa de la pressió fiscal a pimes i microempreses, fi de l’impost del 8% a les mútues que afectava 2,7 milions de catalans i blindar la viabilitat dels clubs esportius amb bonificacions del 100% en cotitzacions dels monitors i entrenadors– i ERC –amb ells la promesa és rescatar l’impost a les energètiques amb un decret abans d’acabar l’any– semblaven més que irresolubles, a La Moncloa se li havia obert i a última hora un nou front amb Podem. La portaveu de Podem, Ione Belarra, havia amenaçat a tombar-ho tot –la directiva europea d’obligada transposició i els nous tributs– si el PSOE no li donava una garantia sòlida que Junts votarà el futur impost a les energètiques. De salvar la votació d’avui, en la qual el PSOE s’ha enredat voluntàriament perquè podia haver transposat la directiva europea i prou -i optant a comptar amb el previsible vot a favor del PP- en depenia que el govern compleixi amb Brussel·les i rebi el cinquè tram de 7.200 milions de fins europeus. Al final haver-se empresonat en la ternayina d’una reforma fiscal que ha situat l’eix ideològic sobre la taula i ha exacerbat la rivalitat entre Junts i ERC, però, no ha acabat amb trencadissa.