Orient Mitjà
Israel i Trump miren cap a Cisjordània
L’extrema dreta israeliana confia poder annexionar-se el territori palestí ocupat amb el nou president
Diversos membres de l’equip del futur mandatari s’han pronunciat a favor de l’ocupació de terra palestina
Les condicions per acabar amb la guerra dels EUA poden no significar la pau per a palestins i libanesos
D’alguna manera, Donald Trump ja torna a ser el president dels Estats Units. Així es percep des de l’Orient Mitjà, on les especulacions al voltant de la seva futura gestió ja canvien el rumb de la regió. El proper 20 de gener Trump assumirà el lideratge de la Casa Blanca, i hi ha premsa israeliana que assegura que el president electe ha demanat a Benjamin Netanyahu que tingui la guerra resolta per a quan comenci el seu mandat. La finestra de gairebé dos mesos que queda oberta fins aleshores provoca temor tant als Territoris Palestins com al Líban. S’assumeix que l’executiu israelià voldrà avançar els seus objectius sobre el terreny tant com sigui possible abans no arribi aquesta data. Però res indica que el 20 de gener acosti la pau a la regió.
El govern de Netanyahu expressa les seves intencions a Gaza i al Líban de forma clara. A l’enclavament palestí, Israel hi vol mantenir la presència militar, tal com fa a la Cisjordània ocupada. Al Líban, l’executiu hebreu insisteix que hi continuarà llançant atacs encara que hi hagi un alto el foc. Les autoritats israelianes volen tenir llibertat de moviment sobre territori libanès en cas que la milícia libanesa Hezbol·là es rearmi a la frontera. El govern demòcrata de Joe Biden ha donat suport a aquesta mesura i és de preveure que Trump també ho faci. Aquestes mesures garanteixen la continuació del conflicte: el que israelians i nord-americans consideren una situació de pau pot no ser-ho per als palestins i els libanesos.
Impaciència
Les reaccions a la victòria de Trump són inequívoques: l’extrema dreta israeliana –i en especial, el moviment de colonitzadors jueus– no pot esperar al 20 de gener.
Quan ni tan sols s’havia obtingut un resultat definitiu de les eleccions, a Israel ja hi havia qui celebrava l’aparent arribada de Trump. Itamar Ben Gvir, ministre israelià de Seguretat Nacional i resident d’una de les colònies a Cisjordània que el dret internacional considera il·legals, va fer-ho al Parlament israelià. “És el moment de la sobirania”, deia en referència al control israelià sobre Cisjordània: “És el moment de la victòria absoluta.”
Un altre líder del moviment colon amb cadira al govern de Netanyahu, el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, assegurava que el 2025 serà “l’any de la sobirania” a Cisjordània. “L’única manera de desfer-nos de l’amenaça [de la creació] d’un estat palestí és aplicar la sobirania sobre els assentaments a Judea i Samària”, deia fent ús del terme bíblic amb què molts israelians fan referència a Cisjordània.
Smotrich va confirmar al juny informacions del New York Times que indicaven que tenia “un pla secret” per annexionar-se Cisjordània. El diari israelià Hayom també s’ha fet ressò del projecte que alguns oficials israelians tindrien per estendre la sobirania israeliana sobre assentaments hebreus a Cisjordània, on ja hi ha més de 700.000 colons il·legals.
Smotrich, Ben Gvir i la gent a qui representen tenen en el nou equip de Trump uns aliats amb qui tirar endavant el projecte d’annexió definitiu sobre Cisjordània. L’executiu de Biden no oferia protecció als milions de palestins que resideixen al territori: des de l’esclat de la guerra a Gaza el 7 d’octubre de 2023, grups de colons han aprofitat el focus mediàtic sobre l’enclavament per avançar en la neteja ètnica i han fet que almenys vint comunitats de palestins a la Vall del Jordà passessin a l’extinció. Però ara, els homes de Trump podrien agafar-se l’annexió de Cisjordània com un assumpte personal.
Mike Huckabee, a qui Trump ha escollit com a nou ambaixador dels EUA a Israel, dona suport a l’ocupació d’Israel de Cisjordània, però sense anomenar-la d’aquesta manera. Huckabee ha fet declaracions en anys anteriors en què afirma que Cisjordània i el poble palestí no existeixen com a tals. Pete Hegseth, que farà de secretari de Defensa, té posicions similars a les de Huckabee. Hegseth, presentador de la cadena de dretes nord-americana Fox News, té amistat amb figures d’ultradreta a Israel.
El nou moment polític ha envalentit les autoritats israelianes, que els darrers dies han enderrocat habitatges a Jerusalem Est. El grup israelià de drets humans Ir Amim ho veu com “un presagi del que ha de venir”. Una comunitat beduïna al Nègueb, a dins d’Israel, també ha estat enderrocada per fer espai a una nova comunitat jueva. L’operació és ordre directa de Ben Gvir.
Un editorial del diari israelià Haaretz afirma que la composició de l’equip de Trump “ha de preocupar qualsevol a qui li importi el futur d’Israel”. “Que no es pugui fer distinció entre Smotrich i l’ambaixador dels EUA –diu en referència a Huckabee– és perillós per a Israel”, publica Haaretz. El diari considera que l’annexió de Cisjordània que es visualitza amb l’aliança entre Trump i el govern de Netanyahu suposa un compte enrere “per acabar amb l’estat d’Israel com a estat democràtic”.
L’alegria dels colons israelians se sent amb més força que la frustració dels seus conciutadans liberals. A Ateret Cohanim, grup israelià que impulsa l’expulsió de palestins de Jerusalem Est per transferir les seves propietats a jueus israelians, se’ls ha obert el cel. “Hi ha una situació única”, diu al Guardian el director de l’entitat, Daniel Luria: “Israel no hauria pogut demanar res més.”