Junts exigeix al govern que es personi en els casos de discriminació lingüística

“No hi haurà pacte nacional per la llengua fins que el govern no es persone quan hi ha casos de vulneració lingüística i no es comprometa a utilitzar sempre la llengua”. Ras i curt, la portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, ha advertit així avui el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que el seu grup no s’integrarà en el consens si l’executiu no es mou activament en defensa del català, davant el degoteig constant de casos de greuges en tots els àmbits. “Està a favor de personar-se en els processos de discriminació lingüística?”, l’ha interrogat, mentre ha lamentat que està “sol” en un govern que “no aposta pel català”, i fins i tot ha dubtat si el model que predica “és el de Societat Civil Catalana o és el de Plataforma per la Llengua”. “Passen a l’acció, volem acords!”, l’ha reptat.

“Prendrem mesures per resoldre aquestes situacions”, ha replicat Vila, que tanmateix no s’ha compromès en la petició de Sales, i ha fonamentat la solució en tres eixos: “hi ha regulació i hi ha d’haver interlocució i facilitació”, ha dit. El conseller voldria poder signar el pacte “de manera imminent”, si bé ha admès que l’ha d’acabar de tancar amb tots els grups, inclòs Junts, que “són importants”. “Volem que sigui el model de tots, garantir els drets de tota la ciutadania a utilitzar el català de forma normal”, ha conclòs.

Davant les últimes dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que apunten que l’ús del català no arriba al 50% en cap franja d’edat, també ERC, en boca de la diputada Raquel Sans, li havia demanat abans “celeritat” i “ambició” al conseller per l’aprovació del pacte nacional per la llengua, i havia demanat “altura de mires i generositat” a tots els grups perquè tiri endavant. Sans ha anunciat també que demanaran un ple monogràfic el 2025 per parlar sobre l’estat del català. “Necessitem una acció immediata”, ha reblat, després d’instar Vila a maldar per “fer que es percebi el català entre el jovent com a llengua de futur i d’oportunitats”. El conseller ha admès la seva “preocupació” pel futur de la llengua, però ha recordat que en els últims tres anys s’ha treballat per situar en el centre les polítiques de normalització lingüística, i ha volgut destacar també algunes dades que considera positives del CEO. Per exemple, el fet que més del 80% de la població del país defensa que s’han de garantir els drets dels catalanoparlants o que més de dos terços dels enquestats creuen que l’aprenentatge de la llengua és indissociable en la integració al país. “Aquest és un punt molt important per treballar polítiques en el futur”, ha subratllat.