Sant Cugat aprova un pressupost de 175 milions condicionat a superar enguany el pla de sanejament
L’equip de govern de Sant Cugat (Junts i ERC) s’ha quedat sol aprovant inicialment el pressupost previst pel 2025 i que té les xifres condicionades al fet de tancar aquest any complint el pla de sanejament que els permetrà sortir de la tutela financera de la Generalitat produïda arran del forat d’uns 25 milions de dèficit dels comptes aprovats el 2022 i prorrogats el 2023 sota el mandat del govern d’ERC, PSC i CUP. Si es poden superar les restriccions imposades en inversió i endeutament el pressupost pel 2025 s’enfilarà als 175,8 milions, un 22,1% més que els del 2024.
L’oposició en general ha agraït els esforços en la contenció i la millora de la gestió, però va trobar a faltar partides en medi ambient, cultura, en l’àmbit social, l’esportiu, el de la cooperació i, sobretot, en habitatge i tots els grups (PSC, PP, CUP, Vox i ECP) han acabat votant-hi en contra. El tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, ha sigut l’encarregat de defensar els grans números que recullen increments d’ingressos per un import proper als 11 milions d’euros provinents de la millora de la gestió de les llicències d’obres (1,5 milions); la venda de patrimoni municipal inactiu (4 milions), l’execució pendent d’un conveni sobre cessió d’espai a Can Calopa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (1,8 milions) i que aquest mateix ens es faci càrrec del transport públic en autobús (6,5 milions) després que en breu formalitzin un acord. Fins aquí el que el propi govern considera de millores de gestió, a les que s’hi sumen els de la nova taxa de residus complint la directriu europea i estatal (7 milions) o els previstos en liquidacions i tipus d’IBI o IAE, entre altres, fins arribar als 4 milions. Els ingressos creixen més que les despeses corrents i marge bruts passa de 3,3 a 11,4 milions d’euros.
Brugarolas ha assegurat que és com si hi haguessin dos pressupostos; un amb les xifres de l’ordinari amb un augment de 15 milions (153,6 milions) i “un altre de condicionat que incorpora l’endeutament i que està destinat a finançar inversions”. Aquest darrer aspecte puja a 16 milions que “només serà viable si tanquem bé el 2024” i enfila els comptes als 175,8 milions.
Crítiques de l’oposició
La portaveu del PSC, Elena Vila, ha lamentat que semblava que l’únic objectiu del pressupost “sigui sortir del dèficit, però no hi ha ambició” i que el govern no ha mostrat “voluntat de diàleg”. A més, i com han coincidit amb la CUP, ECP i Vox, ha lamentat els pocs recursos que es destinen en habitatge quan hi ha una situació d’“emergència”. El PP, en boca d’Álvaro Benejam, també ha censurat la falta de recursos en millora d’equipaments esportius i ha justificat el vot contrari als comptes, a diferència de l’any passat, perquè “són expansius però se sustenten amb una pujada d’impostos i graven als ciutadans”, sobretot amb la taxa de residus.
La CUP i els comuns han coincidit en incidir en aspectes relacionats amb l’àmbit social. El cupaire Marcos Simarro ha assegurat que mantenir 9 milions de despesa per als serveis socials és, de facto, retallar” els recursos i va lamentar el poc pressupost en el capítol 1 en joventut, gent gran i infància. De la seva banda,Aaina Balada, dels comuns, també ha assegurat que no “s’han revertit les retallades que havien promès” tenint “uns serveis públics deficitaris” en personal i condicions.
Marcos Rodríguez, de Vox, ha destacat en positiu la inversió feta en via pública, però ha incidit a criticar aspectes ja coneguts del discurs del partit com les aportacions al català, ajudes a organitzacions de cooperació internacional o al col·lectiu LGTBI, entre altres.
L’equip de govern es fixa ara com a objectiu aprovar definitivament, si escau, tant les ordenances fiscals com els comptes, en data d’1 de gener.