Finançament penjat fins a mitjan 2009

La pregunta de si Catalunya tindrà un bon sistema de finançament no es podrà respondre fins l’any que ve. I no serà amb les primeres neus, sinó cap al desglaç de la primavera. Així ho asseguren fonts de la negociació pressupostària que s’està fent al Congrés.

Fins ara, era clar que el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, comptava amb una tramitació dilatada dels pressupostos. És a dir, amb una negociació llarga a la cambra baixa, amb un tràmit posterior al Senat, i amb un retorn al Congrés a finals d’any. Però, per tenir un nou sistema de finançament, hi ha més factors que allarguen les converses, més enllà dels pressupostos. I la necessitat que hi ha, segons les fonts consultades, de dissociar el finançament dels comptes de l’Estat, i per la inclusió de més factors, el tràmit per tenir un nou sistema se’n va cap a la primavera, malgrat que l’acord tindrà caràcter retroactiu i serà d’aplicació el 2009. Al ministeri d’Economia ja li va bé que les converses s’allarguin. La seva principal preocupació és que no té diners arran de la crisi, i està aplicant la política del qui dia passa, any empeny.

La LOFCA sí que importa
El principal element que influirà en la negociació del sistema de finançament, a banda de previsió pressupostària que vulgui fer i hagi de fer Solbes, és la LOFCA, la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. La reforma d’aquesta llei serà la que haurà de donar resposta a la pregunta de com queda el fons de suficiència i anivellament. O sigui, quins criteris s’utilitzen per garantir la solidaritat entre les comunitats autònomes.

El fons de suficiència, a partir dels criteris que s’estableixin en el càlcul de necessitats de despesa de les autonomies, serà el que acabarà donant la xifra total de líquid que tindrà la Generalitat. És per aquest motiu que les fonts parlamentàries consultades destaquen que Catalunya no pot quedar satisfeta només amb el rendiment íntegre de la cistella d’impostos. I també és per aquest motiu que defineixen la LOFCA com el “vestit de l’acord polític que,
finalment, hi hagi en matèria de finançament”.

Ahir mateix, Artur Mas va deixar clar en un dinar a la Cambra de Comerç que per reduir el dèficit fiscal de Catalunya, a més de la cistella d’impostos, “calen diners nous”. I aquests diners només poden sortir de dos llocs: o l’Estat s’aprima en benefici de les autonomies o ho fan les comunitats que fins ara han tingut un “excés de finançament”, informa Tian Riba.

Però, si un cop aprovats els pressupostos, les autonomies necessiten més líquid, el ministeri d’Economia té la intenció de compensar el forat a base d’una ampliació de crèdit. De quin crèdit? Doncs del que l’Estat haurà de demanar tenint en compte que preveu números de dèficit. Es tracta d’aconseguir que els pressupostos siguin una “palanca” per facilitar la millor reforma possible.

Unitat pacient
Per tant, la unitat catalana segellada la setmana passada al Parlament no pot tenir una data de caducitat a curt termini. És a dir, no es pot lligar als pressupostos, perquè no serà fins força després que es podrà comprovar si Catalunya aconsegueix un acord satisfactori o no. De moment, un cop la resolució del Parlament dóna per tancada la discussió a Catalunya, el periscopi gira cap a Madrid. Avui hi ha reunió del Consell de Política Fiscal i Financera. Oficialment, per parlar d’estabilitat pressupostària.