Revista busca quiosc
Lus social del català (3). Quioscos
Hi ha una manera molt gràfica d’explicar el forat negre que per a la normalització del català representen les revistes. Pregunteu a qualsevol persona una mica sensibilitzada per la llengua quantes revistes de coloraines en català es poden trobar normalment als quioscos i respondrà amb poques vacil·lacions: El Temps, Descobrir Catalunya, Sàpiens, Time Out, Descobrir Cuina i Enderrock. Total: sis. La mateixa pregunta, formulada a un anglès, un suec, un turc o un espanyol, causaria perplexitat. Quantes revistes hi en castellà hi ha en un quiosc qualsevol? Ningú no ho sap.
Per fer aquest reportatge, entro en un quiosc més aviat gran, amb molta varietat d’oferta, i faig els comptes. En català, hi trobo les sis revistes abans esmentades, i les menys conegudes Casar-se a Catalunya i Benzina. Segur que n’hi ha més, però no són al quiosc que he triat. En castellà, hi trobo (aproximadament, perquè amb aquests números és fàcil descomptar-se) 472 revistes. I passo les dades a percentatge: Català, 1,67%; castellà, 98,33%.
Trobar una revista en català és quasi impossible. Comprar-la és complicat, tenint en compte les temptacions que ofereixen les revistes en castellà. N’hi ha prou un cop d’ull. A FHM: “Informe laboral. ¿Sexo en el curro? La mitad de España lo hace (y otros datos sorprendentes)”. A Cocinas y Baños, un gran reportatge sobre hidromassatge. A Hola, la duquessa d’Alba parla clar. A National Geograhic España, els misteris de Stonehenge. A Qué leer, el titular és: “Best sellers a la carta. Cómo convertir un libro en superventas”. A Interviú, trobem Nadal SL, una màquina de fer calés. A 6 Toros 6, José Tomás a tota pastilla. A Cosmopolitan parlen del sexe a l’estiu sense tabús. A Armas, un reportatge sobre la pistola model STI. A Sexologies, regalen un DVD molt curiós de cinema porno per a dones. Etcètera. Amb totes aquestes ofertes tan sucoses, cal ser molt militant per acabar comprant una de les úniques sis revistes en català. Per sort, el nucli de militants existeix, és ferm, i basta per sostenir-les.
En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents, i només una en català: La Revista dels Súpers, del Club Super3.
La premsa diària és l’única excepció al panorama desolador que, pel que fa a la situació del català, s’observa al quiosc. De les 10 capçaleres més visibles, tres són en català: l’AVUI, El Punt i El Periódico en català. En premsa esportiva, una és en català, El 9, i quatre en castellà. A això cal afegir, segons el lloc de Catalunya, l’oferta de premsa comarcal, que és molt significativa.
Segueixo fent un escrutini al quiosc. Em fixo en un sector poc conegut: el dels passatemps. Hi ha unes 40 capçaleres. D’elles, cinc són en català: L’Oci (la diversitat en passatemps), L’Oci 2 (a l’abast de tothom), L’Oci 4 (l’exercici de la ment) i L’Oci 5 (autodefinits). La primera d’aquestes revistes arriba al número 90, any 14. El director es diu Xavier Meléndez i la seu és a Castelló d’Empúries.
Un altre tema són els col·leccionables. Al quiosc en trobo una vintena, dels temes més impensats i diversos, quasi tots en castellà. Hi ha llibres de literatura romàntica, DVDs de Sherlock Holmes, un curs de punt de creu, un altre de tai-txi, una col·lecció de papallones, una altra de superherois, les obres completes del locutor de la COPE César Vidal i (la promoció més prodigiosa) una col·lecció de plaques de policia dels Estats Units. Amb el primer fascicle, la placa de la policia de Nova York, que solien ensenyar amb tanta contundència Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. L’única excepció catalana és Aprèn anglès amb Les Tres Bessones (que, per cert, també té versió en castellà).
Acabo el meu escrutini amb els DVD que, en les més variades ofertes i col·leccions, es multipliquen com bolets en els quioscos. Per curiositat, miro els idiomes en què estan disponibles alguns. Les novetats, com John Rambo o El día de mañana, estan totes només en castellà i anglès. En pel·lícules més antigues, en canvi, hi ha més varietat lingüística. Trobo, per exemple, el musical West Side Story a 6,95 euros, amb doblatge a l’anglès, francès, castellà, alemany i italià, al qual cal afegir subtítols en les mateixes llengües, més holandès, portuguès, suec, noruec, finlandès i polonès. Polonès de l’altra Polònia, perquè, del d’aquesta Polònia del Toni Soler, ni rastre.
Vora aquests DVDs, hi ha el prestatge de la secció porno (també molt pròspera als quioscos) molt adient per acabar aquest article. Un d’ells es titula Culitos muy, muy calientes. Idioma? El de sempre, però, en aquest cas, tant se val, no?
