OPINIÓ
“Ara que et veig, alcalde!”
Un veí em va dir l’altre dia al carrer: “Ara que et veig...!” Va aprofitar per manifestar-me que estava desencantat de la política i dels polítics, que tota l’esperança generada per la democràcia recuperada s’havia anat esvaint fins a convertir-se en desafecció d’una gran part de la societat cap al noble exercici de vetllar per la cosa pública. Al cap d’uns dies, vaig coincidir novament amb ell. En aquella ocasió, per fer-li veure que les generalitzacions sempre solen ser injustes, encara que pugui haver-hi casos que les justifiquin. I em va semblar just fer-li la reflexió que, en el cas dels alcaldes i alcaldesses i dels ajuntaments, el camí recorregut durant més de 40 anys ha estat d’un claríssim progrés.
Pensant en aquesta conversa, penso que avui ens cal reivindicar la figura de l’alcalde de poble, que va molt més enllà d’un càrrec polític. En què el veritable poder està en la proximitat, en el tracte directe, en la confiança i en la capacitat de resoldre problemes. L’alcalde esdevé un veí més, un veí que entén que les persones no són simples expedients o contribuents, sinó històries de vida que ha de conèixer de primera mà. Aquesta connexió amb la gent, amb la seva quotidianitat, fa que la política local tingui un valor humà inigualable.
Des de la meva experiència acumulada al llarg dels anys servint el municipi de Calonge i Sant Antoni, puc assegurar que el sentit del deure i l’esperit de servei sempre han guiat les decisions municipals. Un alcalde no té horari, el calendari és de dilluns a diumenge, i les preocupacions i les inquietuds dels administrats se les emporta cap a casa. El despatx no té parets, és al carrer. Tothom sap on vius, què fas i quina conducta tens.
L’exercici de la política municipal és un desafiament continu, perquè un poble, una ciutat, no s’acaba mai. Puc ben assegurar que el millor orgull que sents no prové de les felicitacions que puguis rebre, sinó de comprovar que les decisions preses han servit per millorar la qualitat de vida del conjunt de la comunitat.
No us puc amagar que, fent d’alcalde, es passen moments difícils. Fins i tot, et pot arribar a passar pel cap deixar-ho i, en lloc de dedicar-te a tothom, dedicar-te només als teus. Però hi ha una força interior –barreja de vocació i de sentit de l’honor– que et fa continuar. Per això, reivindico els alcaldes dels pobles, petits o més grans.
Molts dies em paren pel carrer: “Ara que et veig...!” I sé que, darrere aquesta frase, s’hi amaga una pregunta, una preocupació, un suggeriment o una necessitat urgent. I és que els problemes de les persones no esperen, no s’ajornen. Per un alcalde, representen una oportunitat per escoltar, per aprendre, per resoldre. Per anar aconseguint un futur més just i més digne per a tothom.